Semblava que quasi ningú esperava gaire de ‘Stranger things’, començant pels caps de Netflix, que van programar la sèrie enmig de l’estiu –del 2016–, uns mesos durant els quals tampoc era habitual estrenar ‘hits’. No obstant, més aviat que tard, el boca-orella va convertir aquest pupurri (descarat, sense subtileses) d’influències del cine juvenil i de terror dels 80 en un fenomen gairebé a l’altura dels seus més evidents referents.