Crítica de ‘Vaya tela, Sam’: el curiós cas d’una comèdia juvenil sobre alcoholisme

‘Vaya tela, Sam’ és el títol tímid, molt tímid espanyol de ‘Single drunk female’ (‘Dona soltera borratxa’), títol més explicatiu i força atrevit, tenint en compte que la sèrie va ser creada per al canal adolescent i ‘young adult’ Freeform. Som davant un cas curiós de comèdia juvenil sobre alcoholisme: la seva heroïna frega la trentena, però, aquí, s’eviten obligadament paraules grolleres o els excessos més gràfics de, diguem, ‘Euphoria’, sèrie que tot adolescent actual consumeix, però catalogada per a majors de 18 anys per HBO. «¿I es pot (o es deu) fer una comèdia juvenil sobre una cosa tan seriosa com l’addicció?», es preguntaran alguns. «¿O una comèdia, sense més ni més?». Es pot, sobretot si existeix coneixement de causa. Seguint aquella màxima de ‘tragèdia més temps, igual a comèdia’, la guionista Simone Finch (‘Els Conner’) es va servir de la seva experiència per crear aquesta història de jove prometedora que descarrila per la beguda i ha de tornar a la primera casella abans de, amb sort, ressorgir. Finch ho va aconseguir: pot vanagloriar-se d’haver creat una sèrie més que estimable del costat de grans col·laboradores, com Leslye Headland (cocreadora de ‘Russian doll’) a la direcció i Jenni Konner (‘co-showrunner’ de ‘Girls’) a la producció. Tampoc és que ‘Vaya tela, Sam’ sigui la primera història que tracta l’alcoholisme (o la lluita per deixar-lo enrere) amb cert sentit de l’humor. Costa poc pensar en ‘28 dies’, la protagonista (encarnada per Sandra Bullock) era periodista, just com la Sam en aquesta sèrie. La veiem per primera vegada a la companyia tipus Buzzfeed on treballa, arribant tard i beguda a una reunió i gairebé arrencant un ull al seu cap en meitat del caos. Després d’un mes de rehabilitació, la Sam es veu obligada a tornar a Boston des de Nova York i compartir de nou casa amb la seva mare (Ally Sheedy, inoblidable Allison d’‘El club dels cinc’, en el seu primer paper significatiu en molt temps). Encara tocada per la mort del seu marit i una mica distanciada emocionalment de la filla, la Carol pot no ser sempre la millor aliada de la Sam: vegeu el moment en què ofereix una copa de vi a la seva filla com si una copa no fos res. També pot ser un perill la Felicia (Lily Mae Harrington), antiga camarada de borratxeres. Per sort, a la Sam li queda gent com l’Olivia (Rebecca Henderson, la impagable Lizzy de ‘Russian doll’), la seva padrina a Alcohòlics Anònims, o un dels seus companys, el James (Garrick Bernard), amb qui va tenir les relliscades i ni recorda. El fil argumental clàssic de ‘¿s’embolicaran o no?’ aquí és tenyit de perillositat: existeix una regla no escrita que un alcohòlic en recuperació hauria d’estar sobri durant un dia i un any abans d’embolicar-se amb ningú. Per donar emoció a l’assumpte, un comptador de dies de sobrietat (molt estètic, en Futura Bold rosa) ens recorda de tant en tant com ho porta la Sam i quant li queda per tornar a ser aspirant a nova Joan Didion; i de passada, embolicar-se amb el James. Cal agrair a Simone Finch, entre altres coses, haver donat a Sofia Black-D’Elia el bon paper protagonista que mereixia després de massa rols anecdòtics (sortia al clàssic ‘The night of’, però era la víctima) i sèries que potser no la mereixien (com ‘Skins’, nord-americana, molt inferior a l’original britànica). Calibrada en la gestualitat còmica i creïble en la part dramàtica, aconsegueix donar carisma fins i tot als moments menys destacables.

Crítica de ‘Vaya tela, Sam’: el curiós cas d’una comèdia juvenil sobre alcoholisme

La guionista Simone Finch es va inspirar en el seu camí cap a la sobrietat per a aquesta sèrie disfrutable, tot un recital interpretatiu de Sofia Black-D’Elia

Vaya tela, Sam ★★★

El més llegit