‘Los Bridgerton 2’: un altre glamurós ball de parelles en un Londres que mai ha existit

Fa uns dies va saltar la notícia: Chris Van Dusen, el guionista al comandament de ‘Los Bridgerton’, deixava el seu lloc com a ‘showrunner’ per buscar nous horitzons com a creador. Pot semblar un moviment precipitat, però ¿què més pot aconseguir Van Dusen amb aquesta sèrie? Al cap i a la fi, parlem de la segona sèrie més popular en la història de Netflix, només per darrere d’‘El juego del calamar’. Un fenomen cultural que va convertir els desconeguts Phoebe Dynevor i Regé-Jean Page en estrelles i que podria fer el mateix amb els actors principals de la segona temporada (Netflix, divendres, dia 25): Jonathan Bailey, Simone Ashley i Charithra Chandran. Al primer ja el vam conèixer en la temporada inaugural, aquella immersió acolorida i lúdica en un Londres de la Regència que mai ha existit: on, al contrari que les novel·les romàntiques originals de Julia Quinn, la gent de color participa en l’alta societat i pot tenir títol nobiliari. En la primera temporada, Daphne (Dynevor), nívia filla gran de la família Bridgerton, s’involucrava en un complicat romanç amb l’encantador i negre duc de Hastings (Page). En la segona, el fill gran, Anthony (Bailey), entaula un curiós triangle amorós amb dues mig germanes, Kate i Edwina Sharma (Ashley i Chandran), arribades des de l’Índia per a la temporada de mercat matrimonial. O, per ser concrets, trobar un marit per a Edwina. En la nova temporada, tot continua sent observat i narrat per (en la versió original) Julie Andrews, veu en ‘off’ enganyosa de Lady Whistledown, aquesta ‘gossip girl’ vuitcentista que té una identitat més juvenil del que crèiem. Els qui busquin el clima febrós dels primers episodis potser en quedaran decebuts, però hi ha altres ganxos a més de Whistledown: les intrigues d’alta societat; els balls majestuosos al so de hits pop arreglats per a quartet de corda; les luxoses localitzacions reals i el toc màgic de la productora Shonda Rhimes (‘Anatomía de Grey’, ‘Scandal’) que tot, o gairebé tot, ho fa addictiu. El cap i el cor El cap i el corEn la nostra xerrada virtual, Jonathan Bailey avisa que, de fet, cada temporada serà «una història molt diferent». I aquesta adaptació d’‘El vizconde que me amó’, segon llibre de la saga, és sobretot una reflexió sobre la difícil comunió entre cap i cor, sobre com ser fidel a un mateix i els deures familiars en una societat encotillada en més d’un sentit. Si Anthony es vol casar, és més aviat per deure que per amor. De fet, prefereix deixar l’amor fora de l’equació: recorda perfectament quant va plorar la seva mare, Lady Violet (Ruth Gemmell) per la mort del seu pare. «Ens trobem que Anthony –explica Bailey– està passant per un mal moment. Ha perdut l’esperança i la fe en ell mateix. Crec que busca dona només per complir les seves responsabilitats com a primogènit i vescomte. Alguns ‘flashbacks’ mostren el trauma pel que ha passat. Crec que és una manera interessant d’observar els galants romàntics evasius a l’estil del Sr. Darcy [d’‘Orgull i prejudici’, de Jane Austen]. La sèrie analitza aquest arquetip i intenta veure la humanitat que hi ha al darrere». Ara ja sense aquelles grans patilles, aquest home ben plantat crida l’atenció d’Edwina, però la seva mig germana intenta treure-se’l del cap després d’haver-lo sentit parlar de les dones com si només servissin per tenir fills. Després d’alguns enfrontaments verbals, Kate també comença a interessar-se pel vividor. «Més acolorida, literalment» «Més acolorida, literalment»Per Bailey, la segona temporada de ‘Los Bridgerton’ és una rara oportunitat de tenir protagonisme en televisió. L’última vegada que va tenir tant protagonisme en una sèrie va ser quan va fer de Da Vinci adolescent a ‘Leonardo’, fa més d’una dècada. «Vaig sentir certa pressió, sobretot perquè els llibres estan molt ben valorats. Jo també ho penso. Més endavant la pressió recaurà en d’altres: aquesta sèrie és única perquè canvia de protagonista cada temporada». Hi ha en marxa també un ‘spin off’ centrat en la reina Charlotte, interpretada en la sèrie per l’actriu britànica d’origen guyanès Golda Rosheuvel. Britàniques d’ascendència índia, Ashley i Chandran se senten orgulloses de formar part d’un repartiment multicultural. Diu la primera: «D’aquesta manera, tothom es pot identificar i veure’s com a part d’una història increïble. És important representar les minories en la indústria i continuar tenint aquesta conversa. L’ideal seria poder asseure’ns aquí d’aquí uns anys sense haver de parlar sobre el tema». Chandran completa la idea en termes més sensualistes: «Crec que així la sèrie és més bonica. És més acolorida, literalment». Sensualisme i hedonisme són clau en aquesta sèrie, però això no vol dir que ‘Los Bridgerton’ no tingui idees intel·lectuals. Poc abans d’acabar, Chandran explica la important lliçó que n’ha après: «Interpretant Edwina he entès que de vegades, sobretot sent dona, fa falta molta valentia per posar-te per davant de qualsevol altra cosa. I aquest instint d’autoprotecció s’hauria d’elogiar en les dones».

‘Los Bridgerton 2’: un altre glamurós ball de parelles en un Londres que mai ha existit

Parlem amb Jonathan Bailey, Simone Ashley i Charithra Chandran, actors principals de la nova temporada de la segona sèrie més vista en la història de Netflix

Simone Ashley, la revolució índia de ‘Los Bridgerton’

‘Los Bridgerton 2’: una banda sonora amb versions de Madonna i Harry Styles

El més llegit