Se sol dir que la realitat supera moltes vegades la ficció, i d’això precisament treu partit ‘Operación Marea Negra’, la minisèrie dirigida per Daniel Calparsoro que estrena aquest divendres 25 de febrer Amazon Prime Video. Inspirada en la història real del primer narcosubmarí interceptat a Europa, aquesta coproducció entre Espanya i Portugal en la qual es combinen el castellà (en la majoria del metratge) i el portuguès (en menys mesura) s’embarca en un viatge que, si obviem que està marcat pel delicte, podria ser una aventura comparable a les gestes de Magallanes i Elcano, per la gosadia del periple.
Perquè la missió dels protagonistes consisteix a pilotar un semisubmergible de construcció artesanal a través de l’oceà Atlàntic, des del Brasil fins a Galícia, amb tres tones de cocaïna a l’interior. «Un taüt flotant», com alguns d’ells el qualifiquen durant els quatre episodis que componen la sèrie, al llarg d’una travessia plena de baralles, avaries, tempestes, corrents i sota el constant assetjament policial. Al comandament hi ha un jove gallec, Nando (Álex González), campió de boxa amateur que fa tan sols uns mesos pescava amb el seu avi (Manuel Manquiña) i treballava com a vigilant de seguretat en una llotja. Fins que el seu oncle (Miquel Insua) i la seva cosina (Nerea Barros) li plantegen la via dels diners fàcils a través del narcotràfic.
«Crec que és una situació amb la qual és fàcil empatitzar. Jo, de fet, és una broma que sempre faig als meus amics. Els pregunto: ‘¿Per quants diners faries alguna cosa?’», explica l’actor, que es va fer famós amb ‘El Príncipe’, que recalca que, tot i que arribis a entendre el seu personatge, ‘Operación Marea Negra’ no cau en l’error d’enaltir els traficants com ha passat amb altres ficcions. «Tot i que Nando estigui fent una cosa que està a l’altura de Cristòfol Colom o Magallanes, està ben explicat que és un delicte i que els veritables herois són la Guàrdia Civil per interceptar l’entrega», remarca l’intèrpret, que en la sèrie es llueix amb l’accent gallec i en les escenes d’acció i baralles.
El protagonista, a la presó
González es va plantejar visitar a la presó Agustín Álvarez, l’home en qui s’inspira el seu personatge, però Daniel Calparsoro va preferir que no ho fes. «Vam optar perquè la part humana, els personatges, fossin ficció, perquè aquesta sèrie no té vocació documental, és una ficció inspirada en fets reals», recorda. «No volia ser esclau del que havia passat en la realitat, sinó que podríem treballar amb els guionistes per desenvolupar una història humana», afegeix. Però sí que van estar assessorats tant per la Guàrdia Civil de Pontevedra com per Javier Romero, el periodista que ha escrit el llibre homònim sobre aquest cas que crida tant l’atenció.
Així, podien treure molta més salsa als 26 dies que es passa Nando tancat al submergible al costat d’un esbirro colombià (David Trejos) i un mecànic brasiler (Leandro Firmino). «M’agradava la idea de tres desconeguts que no es porten bé i que estan tancats i han de forjar una amistat per tirar endavant», destaca el director de pel·lícules com ‘A ciegas’, ‘Salto al vacío’ i ‘Combustión’, que per rodar aquesta sèrie va comptar amb tres submarins: «En vam construir un per al decorat interior que es va rodar al plató, perquè es pogués veure des de dins. Després en vam tenir un altre per a les escenes de tempesta i en les que surten a banyar-se. I un altre que podia navegar pel mar, arrossegat per un barco, perquè poguessin sortir els actors i per quan s’escapen de la selva», detalla.
En el repartiment hi figuren també els portuguesos Nuno Lopes (‘White lines’) i Lúcia Moniz (‘Love actually’), com l’amic i còmplice de Nando i la policia encarregada del cas a l’altre costat de les nostres fronteres; Luis Zahera, l’entrenador de boxa del protagonista; Xosé Barato, agent de la Guàrdia Civil, i Carles Francino, col·lega del gimnàs.
Quant al protagonista, Calparsoro no va tenir dubtes. «L’Álex genera molta empatia. Al final, el que estan fent aquests tios és una cosa dolenta, porten verí que mata la gent i destrueix famílies, i necessitava una persona que no el jutgés com un personatge nefast. I això ho té ell», destaca.