‘Hacks’, a favor de l’humor fet per dones

L’expressió ‘hack’ s’utilitza en anglès per parlar, sovint amb to pejoratiu, d’un bon nombre d’ocupacions. Per exemple, si algú volgués aplicar-la a qui això escriu, significaria ‘gasetiller’. Si s’apliqués a un novel·lista en lloc d’a un periodista, el significat seria més ‘escriptoret’. No és un terme que ningú assenyat utilitzaria per parlar de Lucia Aniello, Paul W. Downs i Jen Statsky, el trio al capdavant de ‘Hacks’ (HBO Max, a partir de dimecres, dia 15), aquesta brillant comèdia dramàtica sobre una veterana còmica d’‘stand-up’ (Jean Smart, mare de Kate Winslet a ‘Mare of Easttown) i la jove guionista de comèdia (revelació Hannah Einbinder) que l’ha de rescatar de la seva creixent irrellevància. A la passada edició dels Emmy, la seva sèrie va esquivar ‘Ted Lasso’ amb finor per acabar traient-li els premis a millor direcció i millor guió. A més, Smart va ser justament recompensada com a millor actriu. La sorpresa, en qualsevol cas, va ser relativa. ‘Hacks’ venia precedida pel clamor crític (de fet, hi ha més consens amb ella que amb ‘Lasso’) i els seus autors no són escriptorets ni nouvinguts. Aniello i Downs venien de contribuir a la clàssica ‘sitcom’ ‘Broad City’, història de dues noies (Abbi Jacobson i Ilana Glazer, cocreadores) sense gran missió a la vida a part d’anar-se’n de festa, ficar-se al llit, intentar ficar-se al llit i fracassar. Aniello va debutar amb ella com a directora televisiva. A més, va ser la seva guionista i productora, com Downs, que a més feia de cap d’Abbi en aquell gimnàs de spinning. Aniello i Downs van coescriure després ‘Una nit fora de control’, pel·lícula dirigida per la primera i emblema, igual que ‘Broad City’, d’una comèdia femenina sense miraments ni eufemismes. Lluitar pel doble per aconseguir la meitat Lluitar pel doble per aconseguir la meitat ‘Hacks’ va néixer de l’interès dels seus creadors per reivindicar totes aquestes dones (còmiques, sobretot, però també actrius, o productores, o directores) que al llarg de les dècades han lluitat el doble per aconseguir la meitat d’oportunitats que els seus equivalents masculins. No és difícil trobar en Deborah Vance, el personatge encarnat per Smart, alguns rastres de la gran Joan Rivers: aquest estil cru i directe amb fixació en la guerra de sexes, aquesta tendència a l’autoflagel·lació. Els creadors citen també com a referència Lucille Ball (aquests dies encarnada per Nicole Kidman a ‘Being the Ricardos’), tot i que la protagonista de ‘T’estimo, Lucy’ va tenir una relació més cordial amb el seu marit, Desi Arnaz, després de la separació. Deborah, en canvi, humiliada per haver sigut abandonada per la seva germana petita, va cremar la casa del seu exmarit Frank. Coneixem Deborah en un moment crepuscular. Malgrat tot el que ha succeït, no se n’alegra al saber de la mort de Frank. I el dia abans, el president del casino de Las Vegas on treballa (un esmunyedís Christopher McDonald) li informava que li havia de retallar les nits d’actuació. La idea de l’astut Marty per millorar recaptacions és introduir unes altres classes d’espectacles: el grup a capela Pentatonix per a les famílies que busquen cantar i ballar una mica; ‘dj’s’ EDM (o, en les seves paraules, «un tipus amb casc prement el play en un iPod») per als xavals universitaris. Malentesos generacionals Malentesos generacionalsSegons el mànager de Deborah, eternament estressat Jimmy (Paul W. Downs), la solució és buscar algú que li escrigui acudits frescos. Ella es resisteix, entossudida a escriure el seu propi material. Però Jimmy intenta salvar dos ocells d’un tret i li envia la jove guionista Ava, cancel·lada de la societat després d’un polèmic tuit sobre la hipocresia sexual d’un senador. La química no sorgeix a l’instant. Ava es fa passar per fan de Deborah, però després no sap citar-li ni un acudit predilecte. Deborah és arrogant fins a la grolleria; i no obstant, durant el tumult de la discussió ha d’admetre’s a si mateixa que Ava té el seu enginy. Convertides en mig forçades col·laboradores, una i l’altra acaben aprenent molt sobre les seves respectives generacions. Ava li explica a Deborah que les selfies de nus no són res de què avergonyir-se el 2021 i que la seva bisexualitat és una cosa d’allò més natural. La jove aprenent descobreix, en part gràcies a les seves tasques com a arxivera, quant que han fet dones com Deborah en la seva vida i quant que no li van deixar fer. Sense els esforços de Deborah, Ava mai hauria començat una carrera ni aconseguit mànager. A través del seu estira-i-arronsa constant, els creadors de ‘Hacks’ construeixen no només una gran col·lecció d’acudits (que serveix, a més, per explicar els personatges), sinó debats interessants sobre la situació de la comèdia. Segons Deborah, a l’humor no hi ha fronteres, però Ava ha experimentat just el contrari. En una espècie d’homenatge a Hannah Gadsby i el seu demolidor especial ‘Nanette’, la desafiadora noia a en la vintena descriu l’arquitectura tradicional de l’acudit com a massa masculina: «Tot se centra en el final. Tot el que importa és el clímax». ‘Hacks’ fa riure i fa pensar. Tres comèdies més amb lideratge femení a HBO Max

‘Hacks’, a favor de l’humor fet per dones

HBO Max estrena la sèrie que va sorprendre en els últims Emmy, relat hilarant i emotiu del xoc generacional entre dues dones dedicades a la comèdia

El més llegit