Sol parlar-se dels crítics com artistes frustrats, però ¿i si l’artista fos un crític frustrat? Vegeu el cas de Mark Ronson: abans de produir el ‘Back to black’ d’Amy Winehouse; de firmar hits propis com ‘Uptown funk’ (amb Bruno Mars) o ‘Nothing breaks like a heart’ (amb Miley Cyrus), o ajudar a compondre ‘Shallow’ de Lady Gaga, Ronson havia volgut treballar a ‘Rolling Stone’. «De fet, m’hi vaig colar com a becari quan tenia només 12 o 13 anys», explica en un ‘junket’ de premsa virtual, tot i que no diu que l’amistat del seu padrastre, Mick Jones, guitarrista de Foreigner, amb l’editor Jann Wenner li va permetre franquejar aquestes portes. «Després vaig escriure per a fanzins de hip-hop de l’estil d’‘On The Go’, i vaig estudiar periodisme. Sempre hi ha hagut una part del meu cap que era feliç no component, sinó parlant de música i parlant-ne amb gent que la fa».