¿Per què ‘Loki’ és el futur de Marvel?

¿Arribarà un moment en què les sèries de Marvel seran més esperades i un esdeveniment més gran que les entregues cinematogràfiques? Sens dubte, l’anunci de la renovació de la tot just acabada ‘Loki’ per a una segona temporada ha generat més entusiasme que la proximitat d’una segona ‘Capitana Marvel’, per algun motiu retitulada ‘The Marvels’. ¿I si ara, amb la democratització dels (bons) efectes digitals, les sèries fossin el millor format per desenvolupar amb paciència i emoció les històries de còmic, sovint basades en la serialització? ‘Loki’ ha trobat raó de ser en aquest caràcter episòdic: gairebé cada episodi emès a Disney+ ha sigut una immersió en un nou món i ens ha deixat penjats en perfectes ‘cliffhangers’, aquest recurs estranyament injuriat, com si la intriga i l’expectativa fossin plaers de baixa estofa. Pels signants, ‘Loki’ representa el futur ideal de Marvel. Tenim les ja esmentades i unes quantes raons més: 1. Per la seva aventura (espaciotemporal) setmanal 1. Per la seva aventura (espaciotemporal) setmanal ‘Loki’, ho recordarem, relata les estranyes peripècies del Déu de l’Engany a l’Autoritat de Variació Temporal (AVT), misteriosa organització encarregada de monitorar els multiversos i controlar l’ordre de les línies del temps, on havia anat a parar després d’haver robat el Tesseract a ‘Avengers. Endgame’. Sense arribar a l’extrema vocació de vell serial setmanal d’una altra fita com ‘The mandalorian’, la directora Kate Herron ha sabut oferir en cadascun dels sis episodis de ‘Loki’ una col·lecció d’irresistibles viatges en el temps i l’espai (la seu de l’AVT, el planeta Lamentis-1 al ‘Melancolia’ de Von Trier, la Fi del Temps...) capaços de remoure ment i cor amb els seus sofisticats diàlegs de pressentiment shakesperià sobre el lliure albir, la traïció, el sacrifici, l’amistat o l’amor, fruit del talent sense aixeta del seu creador, el guionista Michael Waldron. Cert, es parla molt a ‘Loki’, però es parla molt bé. 2. Per la seva atmosfera retrofurista 2. Per la seva atmosfera retrofurista‘Loki’ està ambientada en un moment inconcret del temps, una espècie de futur retro que, immediatament, evoca l’univers distòpic de ‘Brazil’, de Terry Gilliam, amb la seva imatgeria d’anacrònica tecnologia mecànica. El disseny de producció de Kasra Farahani és, en aquest sentit, un dels seus actius més grans, en especial tot el que té a veure amb les instal·lacions de la TVA, un sorprenent exhibició d’arquitectura i interiorisme dels anys 50 i 60 del segle XX tan deutor de ‘Mad men’ com de ‘Blade runner’, així com de maquinària avançada però alhora arcaica: cintes magnètiques, pantalles de tub de rajos catòdics, paper planificat d’impressora. Un univers cent per cent analògic en el qual, probablement, tot allò digital mai ha existit. I una curiositat per als fans de l’arquitectura futurista: bona part de les escenes de la TVA, en especial les de l’impressionant atri i les tres gegants estàtues dels Guardians del Temps, s’han rodat a l’hotel Marriott Marquis d’Atlanta. 3. Per les seves químiques ben trobades 3. Per les seves químiques ben trobades Al principi de la sèrie, l’agent de l’AVT Mobius (Owen Wilson), investigador de criminals temporals especialment perillosos, demanava ajuda a Loki (Tom Hiddleston) per localitzar una figura misteriosa que s’estava carregant a les seves Minuteres. En el seu breu temps junts, Mobius i Loki establien una cosa semblant a un respecte mutu, potser per compartir un semblant sentit de la ironia. Tant Wilson com Hiddleston són adeptes de fer bromes sense posar gaire cara de broma: això no era amistat, era ‘bromance’, pel que sembla també a l’apagar-se les càmeres. Aquesta dinàmica ‘de col·legues’, no obstant, es va esvair aviat per donar peu al «llarg arc d’idil·li» de què parlava Elon Musk en un famós tuit. Loki is pretty good. Basically, live-action @RickandMorty with a long romance ark. — Elon Musk (@elonmusk) 13 de julio de 2021 Loki/Hiddleston es va entendre també molt bé, malgrat els xocs inicials, amb Sylvie (Sophia Di Martino), la variant de si mateix que havia estat utilitzant esdeveniments apocalíptics per no ser detectada per l’AVT. Era en el fantàstic tercer episodi en el qual es forjava, definitivament, el principi de l’idil·li: ¿influència d’‘Abans de l’alba’, citada pel creador Michael Waldron en un perfil de ‘Vanity Fair’? 4. Perquè la peripècia de Renslayer no pot acabar aquí 4. Perquè la peripècia de Renslayer no pot acabar aquíSegons explicava a principis de mes Kevin Feige, cap de Marvel Studios, a ‘The Hollywood Reporter’, els fitxatges d’actors per múltiples títols ja no són la norma en la companyia. Però es fa difícil creure que hagin contractat Gugu Mbatha-Raw per fer d’una intensa Ravonna Renslayer, caçadora de variants passada a jutge de l’AVT, només en mitja dotzena d’episodis d’una sèrie. Com a antic interès amorós de Kang El Conquistador, del que hem vist en una variant en la final de ‘Loki’ de dimecres, Ravonna podria tenir un rol significatiu a ‘Ant-Man and the Wasp: Quantumania’, en la qual Kang, s’explica, exercirà com a malvat. 5. Per la seva banda sonora atípica i original 5. Per la seva banda sonora atípica i originalAmb tots els respectes pel veterà Alan Silvestri (i l’excepció de Ludwig Göransson), la música de cine i televisió viuen des de fa anys una tranquil·la revolució (més punts de vista, sobretot a càrrec d’artistes electrònics i independents) que no s’havia vist gaire reflectida a l’UCM. La música de l’encara poc coneguda Natalie Holt per a ‘Loki’ combina la necessària empenta simfònica amb arpegis encegadors de sintetitzador, ‘beats’ abrasius i instruments inesperats de tota categoria, des de ‘samples’ de rellotges fins a obscurs artefactes del folk escandinau, passant per magnífics theremins. Com la mateixa sèrie, l’‘score’ ha anat a (encara) més fins a arribar a la final a simbiosis gairebé orgiàstiques de la corda amb l’electrònica. Tremola, Hans Zimmer.

¿Per què ‘Loki’ és el futur de Marvel?

Expliquem per què l’exitosa tercera sèrie de Marvel per a Disney+ hauria d’estar destinada a marcar el futur creatiu i argumental de l’UCM

El més llegit