’Élite’: les 5 claus de l’èxit mundial de la sèrie de Netflix

Quan els estudiants espanyols es preparaven per donar la carpetada a un atípic curs, els nois de Las Encinas tornaven a Netflix per iniciar-ne un de tan intens com de costum. I l’han tornat a fer bona. Amb l’estrena de la seva quarta temporada, ’Élite’ s’ha posicionat durant dues setmanes al primer lloc del rànquing del més vist de la plataforma al món (ara és segona). I això que en aquesta etapa s’han ‘graduat’ alguns dels seus alumnes més veterans, com Ester Expósito, Danna Paola, Mina El Hammani i Álvaro Rico (a més de Jorge López, que es va afegir més tard a la colla de pijos). Més d’un pensarà que aquests nois estan massa passats de voltes, perquè, sense haver arribat a la majoria d’edat, ja han coquetejat amb les drogues, s’han deixat arrossegar pel desenfrenament sexual i fins i tot han estat al punt de mira de la policia per diversos assassinats. Pot ser que considerin que aquesta és una sèrie molt pujadeta de to. Però els seus fills, no. Perquè, per molt que no els agradi els ‘boomers’, les trames d’aquesta sèrie juvenil 2.0 han aconseguit enganxar el públic més jove, aquest a qui li surt una granissada si encén la televisió. I és que ‘Élite’ els resulta tremendament addictiva. L’èxit no ha sigut fruit de la casualitat. Confiar en un projecte de Carlos Montero i Darío Madrona (ara substituït per Jaime Vaca) era una aposta segura per a Netflix, veient com l’autor d’‘El desorden que dejas’ havia sabut connectar amb els adolescents de diverses generacions en sèries com ‘Al salir de classe’ (on va ser guionista) i ‘Física o Química’ (ja com a cocreador). Ell assegura que el seu secret és no tractar el seu públic «amb condescendència ni estar sempre advertint-los o donant-los consells». Això queda clar. Però ¿quins altres factors han propiciat que ‘Élite’ hagi arrasat a tot el món? ¿Què tenen aquests nois que els fa tan irresistibles? Aquí expliquem algunes de les claus del ‘sex appeal’ de la sèrie. L’amor per sobre de les classes socials El punt de partida d’’Élite’ va ser l’entrada en l’exclusiu Las Encinas, gràcies a una beca, de tres nois de família humil. El xoc amb els pijos, que els miraven per sobre de l’espatlla, no va tardar a revolucionar el galliner. Però les picabaralles inicials no van impedir que saltessin espurnes entre nois de classes socials molt diferents. Marx i Cupido es colaven de la mà a l’equip de guió. En aquesta última entrega, fins i tot sorgeix l’amor entre un príncep i una netejadora, una Ventafocs del segle XXI. No obstant, la majoria de l’audiència es pot sentir més identificada amb els tres ‘intrusos’ de Las Encinas que amb els nens rics que estiuegen a Saint Tropez i munten unes festes de mil dimonis a les seves impressionants mansions, així que va resultar reconfortant veure que els diners no ho són tot a la vida i que es pot aconseguir un somni a base d’esforç (que a la sèrie també hi ha valors). Ho va demostrar la Nadia, la jove musulmana, a base de fer colzes i guanyar-se un lloc en una universitat de Nova York. A més, com deia aquella telenovel·la mexicana de Verónica Castro, a ‘Élite’ també queda clar que els rics també ploren... Tot i que ho facin traient un perfumat mocador del seu últim ‘LuisVi’. El sexe més que desinhibit Però no tot és amor. A ‘Élite’ queda més que demostrat. I, val, els trios sexuals a la televisió no són res nou, però aquí els han convertit en un dels seus clàssics, normalitzant que cada un pugui anar-se’n al llit amb qui i amb tantes persones com estimi. S’admeten més combinacions que a la Bonoloto. Els protagonistes no es tallen a l’hora d’experimentar i provar coses noves amb la mateixa naturalitat amb què s’escull al seu món un cotxe d’alta gamma o un modelet de Dior. La visibilització del col·lectiu LGTBI també ha sigut potent. No només entre parelles adultes (com les mares del Polo), sinó sobretot entre els joves. Omander quedarà ja com un dels grans referents televisius gais, sobretot per trencar el tabú d’associar homosexualitat i islam. La quarta temporada no posa fre: hi ha un duo lèsbic, aborda el poliamor i es fica en temes més sòrdids com la prostitució. Tampoc hi ha tants preàmbuls a l’hora d’entrar en matèries tòrrides. Quan es posen calents, val fins i tot una dutxa de l’institut per apagar-se (o, millor, avivar-se). Segur que molts episodis de la sèrie han sigut més reveladors per als xavals que qualsevol xerrada d’educació sexual. La intriga, que no falti I, tot i que no ho sembli, tampoc només de sexe viu ‘Élite’. Cada temporada ha anat associada a una història d’intriga: la mort de la Marina, la del Polo, la desaparició del Samuel, l’agressió a l’Ari... Aquestes trames han format part del seu ADN i han servit per donar-li un plus a la sèrie, desmarcant-la d’altres típics títols d’institut. Aquí l’audiència pot jugar lligant caps per desentranyar qui hi ha darrere de l’inquietant esdeveniment que obre cada una de les quatre entregues amb un ‘flash forward’. I tots són sospitosos, perquè –sobrevola l’esperit d’Agatha Christie– cadascun dels personatges té alguna cosa per amagar. «Algunes vegades hem tingut la temptació de passar de la subtrama de crim i explicar només una història sentimental. Però crèiem que era trair l’esperit de la sèrie. La gent ho està esperant i, a més, ens dona uns agafadors molt macos per poder anar desgranant la història capítol a capítol. Així que mentre existeixi ‘Élite’, tindrà sempre una història de misteri», assegurava Carlos Montero a EL PERIÓDICO a la presentació d’aquesta última tanda de capítols. Penúltima: perquè n’hi haurà almenys una més. Una altra cosa és que ens posem a pensar si té algun sentit que un pare s’atreveixi a matricular el seu fill en una escola on pràcticament cada curs apareix un cos flotant a la piscina o on es trafica amb drogues, per molt bon posicionament que tingui als rànquings educatius. I més pagant un dineral. Però no ho farem. La seductora estètica del luxe El títol ja anuncia el que ens trobarem: l’elit, els cadells escollits, rics i guapos. I que siguin els alumnes d’una escola exclusiva i no d’un institut de Vallecas li dona un toc de glamur a la cosa. Aquest glamur que dona el luxe i que tant agrada a aquests joves que per un moment obliden que la seva generació, la Z, de cap engrossirà les files d’aquest 40% d’atur juvenil inaugurat pels mil·lennista. Deixem-los somiar. Els nois de la sèrie de Netflix fan un ús 24/7 dels seus mòbils d’alta gamma i viuen en mansions vorejades per piscines ‘infinity’ on, tot i que els espectadors no ho sàpiguen, hi ha veritables icones del disseny. Però intueixen que valen una pasta. Com la mítica butaca Egg d’Eero Aarnio, on es munten un trio. Que no s’estan de res. El seu vestuari, òbviament, crea tendència. No només quan van de ‘brilli brilli’ a les festasses que munten, sinó que fins i tot el seu uniforme (acuradament customitzat segons la seva personalitat) ha influït en les indústries de la moda, i el ‘preppy’ (‘look’ escolar) ha saltat al carrer. Com ho van fer les disfresses de Halloween que van lluir en un dels capítols. Fins i tot té cabuda el ‘xonisme cool’ (tipus Rosalía) que representa la Rebeka. Per a tots els gustos. Veure la sèrie és tan instructiu com fullejar una revista de moda o buscar l’últim de l’últim a Instagram. Un fenomen viralitzat a les xarxes Les firmes de luxe més exclusives, com Yves Saint Laurent i Hugo Boss, han trobat en els actors d’‘Élite’ els seus millors ambaixadors. Amb què aquests joves intèrprets que donen vida als alumnes, reclutats en un acurat càsting, ja són veritables ‘influencers’. I és que trepitjar el plató d’‘Élite’ suposa veure com el ‘followeròmetre’ de les seves xarxes socials es dispara. La ‘number one’ és Ester Expósito, que acumula 27,5 milions, però acaba d’aterrar a l’‘univers Élite’ l’actor, cantant, ballarí i ‘influencer’ Manu Ríos, que ja venia carregadet i ja gairebé va pels 8 milions. I com, cosa que ja ve sent habitual als productes juvenils, sèrie i xarxes es retroalimenten, ‘Élite’ pot arribar a unes dosis de viralització que ni el coronavirus podria somiar. Alguns fins i tot han aprofitat l’estrebada per globalitzar el seu públic (com la mexicana Danna Paola) o treure un disc en solitari (és el cas de Jaime Lorente i Aron Piper). Tot i que per a música, la impressionant ‘play list’ de la banda sonora de la sèrie, en la qual figuren cançons d’artistes com C. Tangana i Naty Peluso, autèntic gran tema les lletres del qual serveixen per descriure el moment o l’emoció d’una escena. Cal posar l’orella i disfrutar. Admetem-ho: ‘Élite’ és per ara el fenomen juvenil audiovisual del segle XXI i el millor que poden fer els pares és relaxar-se i... ¿per què no?, fer-li un cop d’ull. Els seus fills ho tenen clar.

’Élite’: les 5 claus de l’èxit mundial de la sèrie de Netflix

La quarta temporada de la sèrie de Carlos Montero ha tornat a coronar-se com el més vist de la plataforma digital

El més llegit