La sàtira política en la ficció televisiva és una cosa habitual. Els britànics en saben molt i una de les seves sèries punteres dels 80 va ser ‘Sí, ministre’. Ara se sumen des de Bèlgica, en coalició de producció amb França i Alemanya, per disseccionar en clau humorística els racons del Parlament Europeu, aquesta torre de Babel situada a Brussel·les on, com se’ns diu a Parliament, evitar polèmiques és la regla número u del Parlament.

Creada per Noé Debré i dirigida per Émilie Noblet i JérémieSein, ‘Parliament’ és una ‘sitcom’ políglota de 10 episodis de mitja hora de durada, temps ideal per plantejar una situació jocosa per capítol sense apartar-se mai de la trama principal: l’elaboració de l’informe parlamentari contrari a la pràctica habitual de tallar les aletes del tauró per vendre-les, sobretot, al mercat xinès.

Un jove atribolat 

ATRIBOLAT JOVE / El personatge conductor és un jove una mica atribolat ajudant parlamentari francès, Samy, el primer dia del qual en el Parlament està marcat per tota mena d’equívocs, bromes i quintades. Dorm, de moment, a un alberg juvenil, ja que no ha tingut temps de buscar un apartament. S’enamora d’una jove escandinava que milita en un partit d’idees pròximes al nazisme. És l’ajudant d’un eurodiputat que no fa res i s’amaga de tothom. I en poc temps es troba immers en les disputes i aliances de les diverses coalicions parlamentàries.

L’acció s’esdevé en el 2018, al cap de poques setmanes del ‘brexit’, cosa que els parlamentaris britànics celebren efusivament cada setmana. No falten les referències humorístiques a l’independentisme català, i hi ha un retrat-caricatura perfecte de dos parlamentaris del PSOE i del PP. El ritme és frenètic, entre la sitcom televisiva i l’antiga screwball comedy cinematogràfica, amb moltes converses que es desenvolupen en moviment frenètic pels passadissos del Parlament, una mica així com un laberint complicat on es negocia.

Aquesta permanent cursa d’obstacles, en la qual Samy ha d’esquivar tota mena de perills mentre madura la seva posició a mesura que entén les estratagemes de la política parlamentària, deixa una reguera de personatges certament antipàtics, egoistes, matussers o manipuladors, des de l’eurodiputat per a qui treballa Samy fins a la freda ajudanta britànica. Però, a més de divertida, la sèrie resulta didàctica: un reglament en el Parlament de Brussel·les és una llei, i s’anomena així per no ofendre els parlaments nacionals. Instruir divertint, fer política delectant.