Des dels seus inicis al canal Syfy (als EUA, la difusió internacional la va assumir Netflix), la sèrie ‘The Expanse’ va ser adoptada pels seguidors del gènere amb un interès equiparable al que va despertar una altra sèrie de referència com ‘Battlestar Galactica’. Suspesa després de la tercera temporada, més per les dificultats de Syfy per rendibilitzar-la només al seu canal que per falta d’audiència, la reacció irritada dels seguidors va fer que Amazon rescatés el projecte: fa uns mesos va penjar les tres primeres temporades (a Netflix España només van arribar les dues primeres), aquest divendres ha estrenat la quarta i ha confirmat que n’hi haurà almenys una cinquena.

‘The Expanse’ està basada en una sèrie de novel·les firmades per James S.A. Corei, pseudònim de Daniel Abraham i Ty Frank, dos estrets col·laboradors de George R. R. Martin, defensor a capa i espasa de la sèrie. Martin va escriure a Jeff Beszos, interessat tant en la carrera espacial com en captar contingut per a la seva plataforma de ‘streaming’. I els astres es van alinear.

Aquesta quarta temporada està basada en la quarta de les nou novel·les de ‘The Expanse’, ‘La quema de Cibola’, més la novel·la curta inèdita a Espanya ‘Gods of risk’, que permet mantenir en una de les línies argumentals paral·leles al personatge de la ‘marine’ marciana Bobbie Draper. Una de moltes intervencions dels guionistes que fan que la sèrie difereixi sovint dels llibres en què s’inspira.

La reencarnació de ‘The Expanse’ en la galàxia Amazon amb prou feines es nota més que en un desplegament més afinat d’efectes especials, l’increment del llindar de tolerància a les paraulotes que diu fins i tot per dir «bon dia» la secretària general de l’ONU, interpretada (carregosament, la veritat) per Shohreh Aghdashloo, i algun petit canvi en el repartiment, com el relleu de Brian George (el pare de Raj a ‘Big Bang Theory’) en un paper secundari.

El creixement exponencial de la sèrie ve més aviat marcat pel desenvolupament argumental de les novel·les originals. ‘The Expanse’ semblava començar com una intriga amb detectiu ‘noir’ futurista i aires de ‘Blade runner’ per seguir com una combinació d’aventures espacials a càrrec de la tripulació de la nau ‘Rocinante’, liderada per un capità amb quixotesc esperit de cavaller errant, i d’intrigues polítiques entre les tres forces (la Terra, Mart i els ‘anarcopunks’ del cinturó d’asteroides) que han colonitzat el Sistema Solar, en un plantejament de ciència-ficció «realista». La substància blava que al principi semblava una simple infecció interestel·lar acaba derivant, en la tercera i sobretot la quarta temporada, en un salt final a la ciència-ficció més fantàstica, amb contactes alienígenes que la raó no arriba a assimilar a través de portals de dimensions desbordants en la línia de ‘2001’ o ‘Interstellar’. I una història de colonització amb aire de western sideral. Un duel al sol (no sabem quin), no a l’OK Corral sinó al planeta Ilus, un immens dipòsit miner de liti que amaga el pilot automàtic embogit d’una civilització desapareguda.

Pràcticament una antologia dels subgèneres i recursos de la ciència-ficció que segueix en contínua expansió. Una segona oportunitat molt ben aprofitada.