"L’esketamina m’ha donat pau"

Elvira López no té por de dir el seu nom ni de parlar de la seva vida. Té 62 anys, viu a Barcelona amb la seva filla i el seu actual marit. No treballa, no surt gairebé mai de casa (pateix agorafòbia) i arrossega una depressió que ha aparegut i desaparegut de la seva vida des que tenia 22 anys, quan la seva primera parella, un home alcohòlic, la va maltractar. Després ha patit recaigudes vinculades a sots professionals en els quals s’ha sentit discriminada. "Als 22 anys treballava per pagar-li al meu marit les factures del bar; vaig estar dalt d’una cornisa a punt de llançar-me, i llavors no era com ara: posaves una denúncia a la comissaria de dones i t’enviaven a casa. Vaig seguir treballant... fins que vaig conèixer el meu actual marit i vaig estar una temporada bé, coincidint amb els primers anys de vida de la nostra filla", recorda l’Elvira. Va recaure quan, treballant en la cadena d’electrodomèstics Miró, es va sentir maltractada. "La cap em deixava en ridícul davant els clients; vaig recaure en la depressió, em vaig quedar en 30 quilos, vaig estar ingressada al Clínic, i en aquella època també em vaig intentar suïcidar". L’Elvira va continuar encadenant feines fins que, després d’anys a la Creu Roja, una altra persona va ocupar el seu lloc. "Em vaig sentir molt malament; em vaig desplomar davant la doctora de l’ambulatori i em va ingressar al Clínic. Des d’aquell moment no he aixecat el cap", relata. L’Elvira ha pres molts antidepressius però, com ella mateixa relata, segurament "el cos s’acostuma a la medicació". Per això, entre altres raons, el seu metge del Clínic li va proposar l’esketamina. Va començar amb dues dosis a la setmana inhalant-la amb un esprai. 28 mil·ligrams la dosi. "La primera vegada ho vaig passar molt malament i deia als metges que no podia parlar, que estava lligada, però era mentida, no hi estava acostumada, perquè és com fumar droga. Després ha anat millorant", recorda. "Quan la prenc noto pau, tranquil·litat. Podria estar tota la vida així. Em poso els auriculars amb música relaxant i és com estar al cel. És indescriptible", descriu. En les primeres sessions (dues dosis a la setmana), l’Elvira sortia del Clínic amb energia i vitalitat. Posteriorment, li van administrar cada 15 dies, tres dosis seguides en cada ocasió. L’Elvira sí que va notar una millora en la seva depressió. I una altra pacient d’esketamina li va comentar que el tractament li anava perfectament. Dos anys després, el Clínic ha deixat d’administrar-li el tractament, per protocol. "M’ha anat bé inhalar-la, però crec que la dosificació hauria de ser diferent", diu. Per tot això, l’Elvira creu que l’esketamina "és una opció a tenir en compte per a malalts crònics com jo. M’agradaria continuar prenent-la, potser dues dosis a la setmana, però no deixa de ser una droga. A veure si al setembre puc tornar-hi". El cas és que aquests tractaments tenen un cost elevat i una llista llarga de potencials beneficiaris. L’Elvira confessa que ara està "feta una merda". Admet que necessita abraçades, moixaines. Continua prenent una llarga llista de medicació antidepressiva i mira d’evadir-se del món cosint a casa seva. "Estic fent gorretes per a les infermeres i he fet fins i tot vestits. M’he passat a l’alta costura", fa broma. Esperar el llarg termini L’esketamina és un compost químic de la ketamina, és utilitzada en anestèsia general i genera canvis positius en el cervell de persones amb depressió resistent. El tractament de l’Elvira va de la mà de la innovació que també Catalunya ha emprès per tractar depressions resistents. És el cas de l’Hospital Clínic i de l’Hospital de Bellvitge. L’Agència Europea de Medicaments (EMA) va aprovar l’ús de l’esketamina a finals de l’any 2022 per als casos de depressió resistent, previ fracàs d’almenys dues línies de tractament antidepressiu adequat. A més de la seva facilitat d’aplicació, la via intranasal evita el metabolisme hepàtic i l’absorció gastrointestinal. Això propicia una actuació més ràpida que amb els fàrmacs tradicionals. Malgrat els bons resultats, encara no corresponen a una evolució més a llarg termini de la seva aplicació que en els primers sis mesos del tractament.

El més llegit