Les etapes que anem passant al llarg de la nostra vida no sempre són fàcils. Algunes, pels esdeveniments ocorreguts, ens marquen especialment i poden fer-nos mal durant un llarg període de temps. Moltes d’aquestes experiències són incontrolables, apareixen en la nostra vida i no podem fer res per evitar-ho. L’estat de confinament és una de les experiències que marcaran la nostra vida i que recordarem sempre. Són diversos mesos en què van tenint lloc fenòmens, molts de negatius, que acabaran modelant el que serem en el futur. Això, tot i que hi hagi esdeveniments que no ens agradin, també deixa en nosaltres múltiples aprenentatges.

Tot allò que vivim ens va deixant un coneixement molt útil, uns ensenyaments de com som, de les eines que hem adquirit o de com podem gestionar millor altres situacions. Aquest aprenentatge queda dins de nosaltres, el processem o no. Tot i que no siguem conscients d’això, sempre serà útil, però podrem treure’n més profit si sí que hem vist tot el que hem après. Per a això cal arribar a certs estats de reflexió.

Asseieu-vos

Les diferents crisis vitals ens ensenyen a valorar aspectes de la nostra vida, a canviar el focus, a saber què és l’important o a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Posem a prova les nostres eines i anem adquirint totes aquelles que no teníem però que la crisi ens demanda. Això apareix, per exemple, davant ruptures o divorcis, quan hi ha un acomiadament o quan alguna persona se’n va de la nostra vida, però també passa davant la crisi sanitària que estem passant. El que coneixíem es trenca, els nostres esquemes s’enfonsen i hem de reconstruir-ho de manera diferent. Davant d’una cosa així, és impossible que sortim de la mateixa manera. Sempre hi ha un aprenentatge en tot això.

Està clar que preferiríem evitar el que és negatiu i tot i així aprendre, però, com que no podem controlar el que ens passa i el nostre cervell sempre s’adapta, podem buscar aquests aprenentatges de manera deliberada. Un acte que ens acostarà més a nosaltres mateixos i ens ajudarà en el futur. A través de les següents claus podrem fer-ho:

1. Fixeu-vos en el vostre temps

El confinament ens ha fet molt conscients del temps que abans podíem tenir en comparació amb el d’ara. Podeu observar si perdíeu molt el temps en coses que no us interessaven o si el malgastàveu al sofà. ¿Com sou ara respecte al vostre temps?

2. Les relacions

¿Quin tipus de relacions voleu establir? Tant a nivell d’amistat, com de parella o amb la família, hem posat a prova les relacions. Hi ha persones amb les quals s’ha intensificat el contacte i d’altres que han desaparegut. És una bona tria i ara tenim la veritat d’aquests vincles davant de nosaltres. Podem decidir com volem gestionar les relacions a partir d’ara.

3. Autoconeixement

El dia a dia ens impedia tenir temps per reflexionar sobre nosaltres mateixos o conèixer-nos. Realment sempre teníem una excusa per no mirar dins. La crisi sanitària ens ha obligat a escoltar-nos més, saber quines són les nostres necessitats o totes aquelles ombres que hem de treballar.

4. El que de veritat ens importa

Si el confinament ens ha mostrat com són les nostres relacions, també ho ha fet sobre les nostres prioritats. ¿En quina feina estava ficat? ¿A què li dedicava la meva atenció? Les nostres prioritats no sempre eren autèntiques. Ara tenim un focus més ampli i podem discernir millor.

Qualsevol tapa de la nostra vida deixarà una cosa positiva en nosaltres, tot i que de vegades sembli que no compensa. La situació de confinament no és una excepció, al contrari. Amb el temps veurem que va ser, per a molts, el punt d’inici a noves experiències o una vida més conforme als seus veritables valors. Una etapa de coneixement que podrem observar millor en el futur, tot i que ara tenim ja pistes.

* Ángel Rull, psicòleg.