El nostre estat d’ànim impacta de forma directa en allò que mengem, com ho mengem, l’esport que fem i, sobretot, com tot això ens fa tenir un pes o un altre. Ens engreixem o ens aprimem en funció de com nosaltres ens sentim i hi ha emocions que ens influeixen més que d’altres. De fet, controlar i saber gestionar aquestes emocions fa que les nostres rutines canviïn i també ho faci el nostre cos.
La concepció tradicional ha entès el pes corporal com a resultat únicament del nombre de calories ingerides i cremades. Els mètodes d’aprimament s’han centrat a controlar l’alimentació i incrementar l’activitat física. No obstant, la concepció actual introdueix una variable imprescindible: el paper que tenen les emocions. I no només per la gana emocional o la gestió de l’estrès, sinó per com es presenten aquestes emocions en altres moments i que, tot i que sigui de forma més indirecta, acaben impactant en la nostra alimentació.
Cervell que aprima
La cultura en la qual ens desenvolupem gira entorn del menjar. Les celebracions o els plans que fem socialment consisteixen a menjar o sopar amb altres persones. No és només una qüestió de supervivència, sinó que hem unit l’alimentació al terreny social, espiritual i personal. D’aquesta forma, en tots aquells moments en què necessitem menjar, dins o fora de casa, ho farem també des del com ens sentim. Farem esport si ens trobem motivats i nodrirem bé el cos si no estem desbordats. Les emocions ens engreixen perquè guien cada part del nostre dia a dia.
Les següents emocions es relacionen de forma directa amb l’alimentació, amb el sobrepès i amb l’obesitat:
- Solitud i tristesa
Aquestes dues emocions es troben unides en relació amb el menjar. Es retroalimenten i generen un buit que volem omplir. Ho solem fer a través del menjar. Això es deu al rebuig que podem tenir en moltes ocasions a estar sols, per una baixa autoestima o experiències passades desagradables que hi estiguin relacionades.
La tristesa és una emoció que indueix al desenvolupament, tot i que pugui semblar el contrari. Apareix perquè busquem la manera de millorar, sempre que no hi hagi pensaments obsessius. Escoltar-la ens donarà pistes sobre les nostres necessitats. En aquell moment, una vegada atesa, haurem de buscar aquest desenvolupament.
- Por
La por és l’emoció que ens ajuda a buscar la seguretat, protegir-nos i posar límits. Dir «no» ho fem des d’aquesta emoció. Quan la por és elevada, genera estrès i ansietat de forma continuada. Tot ens fa por i tot són amenaces. No obstant, cap als altres el que crea és el contrari, absència de límits. Ens deixem envair, no som assertius i vivim amb la culpa i la vergonya. Aquesta emoció ha sigut reforçada durant anys i el concepte de deixar-se envair pels altres es converteix en sobrepès quan nosaltres mateixos ingerim més aliment del que necessitem i trenquem els límits de la salut.
- Ràbia
La ràbia té sempre un caràcter positiu, ja que ens defensa dels atacs i les manipulacions, salvaguarda la nostra integritat i busca l’equilibri i la justícia. No obstant, el que és positiu es torna negatiu quan s’eleva massa. Aquí el cervell s’accelera i l’arribem a sentir per tot el nostre cos. Genera alts i baixos emocionals que busquem equilibrar amb el menjar, ja que, de forma natural, ingerir aliment ens relaxa.
L’obesitat i el sobrepès han deixat de veure’s com un problema de calories o esport. Actualment busquem sentir-nos bé des del treball terapèutic en emocions, des d’entendre’ns i buscar així menjar millor o fer més activitat física. Les emocions parlen de les nostres necessitats i així es reflecteixen al nostre cos.
* Ángel Rull, psicòleg.