A Espanya, el 8% de la població adulta és vegetariana, segons un estudi. I, al voltant del 2%, són vegans. Una xifra que ha crescut en els últims anys i que continuarà creixent. Cada vegada més persones deixen de banda els productes animals de la seva alimentació i opten per un compromís cap als animals que els fa canviar el seu estil de vida. Al principi, els canvis poden resultar complicats, però com amb qualsevol cosa que introduïm en el nostre dia a dia, acaba fent-se rutina. L’esmentat compromís ve no només per l’explotació animal, sinó també per aspectes mediambientals.

“Psicològicament, el gran canvi quan dones el pas és que entra en sintonia el que penses amb el que fas, aquella dissonància cognitiva desapareix i, evidentment, aporta una enorme sensació de benestar i de confiança en un mateix, una cosa que passa en qualsevol àmbit de la vida quan aconsegueixes fer el que penses, més encara si estàs ajudant els altres”, diu Álvaro Vargas, autor de ‘Vegesanísimo’ (Planeta, 2019), un llibre on consolida tot el coneixement que ha anat ensenyant al seu web, amb receptes i trucs, i que ara pretén també ensenyar-nos a poder canviar els nostres hàbits i girar cap a l’opció sense productes animals.

Fora de casa

Sempre que una persona decideix dur a terme un canvi en la seva vida, ha de plantejar-se com ho farà també fora de casa. Si modifiquem les nostres rutines matutines o apostem pel ioga, els canvis no es perceben aparentment pels altres, i no sentirem la seva influència, positiva en uns casos i negativa en d’altres. Amb l’alimentació passa el mateix. “El pas al veganisme no és complicat pel que fa a la nutrició, són una sèrie de consells bàsics, no difereix tant l’alimentació d’una omnívor amb la d’un vegetarià o vegà”, ens diu Álvaro Vargas. Aquest és el canvi que té lloc dins de la nostra pròpia casa, un pas senzill en el qual només s’han de tenir en compte els aliments que consumirem.

Però, ¿i què passa quan traiem la nostra nova opció fora de casa? ¿Com hem de portar la crítica? “La pressió més gran és social, amb familiars i amics que t’espanten perquè et poden faltar nutrients, quan el que a ells els falta és informació, els hem de donar aquesta informació de forma amable, no prendre’ns la seva actitud com un atac, sinó com una preocupació per la nostra salut, per això és interessant que abans de fer el pas al veganisme, ens informem d’aquestes qüestions nutricionals, per tenir sempre la resposta a mà i que no ens entrin dubtes tampoc a nosaltres”, assenyala Vargas.

Dins de nosaltres

La tendència natural de l’ésser humà és la d’etiquetar i separar en grups les diferents coses amb què ens relacionem. És un mecanisme que estalvia temps, però que pot portar a l’error i la confusió. Per exemple, el prejudici es basaria en aquest mecanisme, una cosa que ara es pot observar com gira entorn del veganisme o el vegetarianisme. No obstant, tot i que creiem que aquestes opcions sense productes animals comporten un prototip de persona, realment no és així. “Sí crec que hem desenvolupat una sensibilitat més gran cap als animals, no els veiem com una cosa aliena, com una eina per obtenir nutrients, com una font de sabor o, en definitiva, com una cosa molt diferent als humans”, diu Álvaro Vargas, assenyalant l’única cosa amb què es podria agrupar les persones vegetarianes i veganes, l’empatia.

Aquesta opció és recurrent en discussions a l’hora d’asseure’ns a la taula, i sembla que s’han de defensar les idees i valors incorporats. Per poder suportar la pressió social, Vargas ens aconsella: “Simplement estar ferm que amb les teves accions estàs fent un món millor, no només per reduir el sofriment animal, sinó per l’impacte mediambiental que suposa l’explotació d’animals. No entris en grans discussions amb aquells que t’ataquen per una decisió que va a favor i no en contra de ningú, l’únic que aconseguiràs és el teu enuig sense que hagi canviat l’actitud de l’altra persona”.

Actualment els beneficis de no consumir carn es van estenent des d’un punt de vista ambiental i nutricional. No obstant, també existeix una aportació pel que fa la ment que converteix aquesta opció en una cosa molt saludable, sempre que se segueixin les pautes nutricionals imprescindibles i ens puguem enfrontar amb respecte a les opinions oposades dels qui ens envolten.

* Ángel Rull, psicòleg.