Encara que hi continua havent una tendència a veure que acudir a teràpia és un símptoma de debilitat, cada vegada són més les persones que confessen que van al psicòleg. És un acte de fortalesa reconèixer que necessitem ajuda: ens enforteix i ens dota de millors eines per ser capaços d’enfrontar situacions complicades.
¿Quan necessito ajuda? ¿El meu problema és normal? El perfil del pacient evoluciona, la psicologia s’adapta i es normalitza. Consultes per videoconferència i sense divan marquen la nova tendència. I és que el psicòleg ja no és cosa de bojos.
El perfil del pacient
Un 37% de les consultes de psicologia se centren en persones joves, d’entre 25 i 35 anys. Un perfil que busca superar l’estrès, rebaixar l’exigència i millorar en autoestima. També es preocupen per la gestió emocional i les relacions de parella.
Un altre terç de les consultes es dedica als nens i adolescents. Apareixen problemes d’aprenentatge i, sobretot, de conducta.
L’últim terç és ja el que està dedicat a problemes més greus i en els quals sí que apareix una patologia més definida, com és la depressió, el trastorn obsessiu compulsiu o l’ansietat generalitzada.
No tot és malaltia
La visió clàssica ens diu que només en el cas de tenir una malaltia un psicòleg pot ser beneficiós. Si vivim una depressió o agorafòbia és quan la teràpia podria ajudar-nos. Per això, quan una persona diu que acudeix al psicòleg, solem associar-ho a malalties mentals. No obstant, només un terç de les consultes poden classificar-se dins d’una patologia.
Aquesta visió a poc a poc es va superant. Cada vegada són més les persones que coneixen que sense tenir una malaltia concreta, poden arribar a tenir un malestar que els faci demanar ajuda.
¿Necessito ajuda?
Tendim a confondre mals moments amb la necessitat d’acudir a un psicòleg. En molts casos, els problemes de la vida quotidiana són superables simplement amb temps. L’estrès laboral, per exemple, es deu, algunes vegades, a una etapa. Però no sempre és així. Quan no comptem amb les eines necessàries i les situacions són cícliques, ens trobem davant de la necessitat d’anar al psicòleg. ¿I què pot aportar-me un psicòleg?
- Gestió emocional. Conèixer les nostres emocions, acceptar-les i saber utilitzar-les és una de les necessitats en teràpia. Estem passant a una societat cada vegada més oberta en què les emocions que se’ns demanden no sempre han sigut ensenyades.
- Distorsions cognitives. Els pensaments automàtics manegen els nostres pensaments i el nostre comportament. Aquests pensaments que ens defineixen són fruit de l’experiència i l’educació. I, moltes vegades, són els més grans limitants.
- Afrontar l’estrès. Gestionar l’ansietat, treballar sota pressió o espavilar-se de forma flexible al món laboral. La nostra feina és el centre de la nostra vida i pot arribar a sobrepassar-nos.
- Manejar els problemes diaris. Comptem amb un ventall d’eines que no sempre és funcional. La psicoteràpia està destinada a analitzar-les, modificar-les i generar-ne de noves més adaptatives.
No hi ha divan
El divan és el símbol més associat al psicòleg. No obstant, aquest element està només vinculat als corrents humanistes, com la psicoanàlisi, i cada vegada més en desús.
La teràpia s’actualitza i evoluciona com evoluciona la societat. Des de consultes per Skype fins a ‘apps’ que monitoren el nostre estat emocional. I, tot i que només pugui adaptar-se a un públic concret, la tecnologia està cada vegada més orientada a la psicologia i la teràpia.
El psicòleg ja no és cosa de bojos, sinó que s’associa de forma directa amb el nostre estil de vida.
* Ángel Rull, psicòleg clínic.