Els floristes diuen adeu a les últimes roses cultivades a Catalunya

L’emblemàtica rosa catalana, símbol del dia de Sant Jordi, s’esvaeix lentament i sense fer gaire soroll. Aquest Sant Jordi 2024, la presència de roses autòctones va ser mínima i, en els pròxims anys, es preveu que encara vagi a menys. La majoria de les roses que van adornar ahir els carrers de Catalunya provenien d’altres països com Colòmbia, l’Equador o els Països Baixos. Només queda un únic productor català de roses, Flors Pons (Santa Susanna), que ja ha anunciat que deixarà de cultivar-les per dificultats econòmiques. No obstant, no sembla que entre la ciutadania hi hagi cap tipus de febre per aconseguir-ne aquests últims exemplars. Segons floristes que encara compten amb aquest proveïdor, alguns clients habituals sí que pregunten per roses locals, però per a la gran majoria la seva extinció sembla passar inadvertida. «Ja es veia venir. Cada any ha anat a menys, i sap molt de greu. Nosaltres ja les tenim com una cosa simbòlica», explicava ahir Lourdes, d’Abril Art Floral (Pineda de Mar), que encara ven roses de Flors Pons, tot i que en quantitats limitades. Una trista pèrdua perquè, al seu parer, la rosa local «és una passada, perquè és collida i servida». «Els clients habituals ja ho saben i les demanen», diu. El repte de vendre flors El Manel, de la Floristería Manel de Tordera, que també tenia a la venda les últimes roses de Pons, lamenta que les lleis ho posin tot «més complicat» i la falta d’ajuda de les administracions a aquest productor local. «Prohibeixen certs productes fitosanitaris, i els que es poden utilitzar són menys eficaços i més cars, per la qual cosa no és sostenible», manifesta. Una queixa que també va transmetre el copropietari de Flors Pons, Joaquim Pons, a aquest diari: «Hi ha plagues que no sabem com combatre i ens minven la qualitat de la rosa, mentre que a Sud-amèrica no tenen les mateixes restriccions quant a l’ús de pesticides, per la qual cosa hi ha una situació de desigualtat». Aquesta situació, per al propietari de la Floristería Manel, «està molt malament, i més tractant-se d’un lloc com Catalunya, on el consum de roses és exagerat». Això sí, assegura que «sense roses no ens quedarem», encara que calgui importar-les. Per la seva banda, aquest any no ha notat un increment exagerat de clients que demanen expressament la flor local. Mentre la majoria de floristeries s’adapten a la idea que les importacions acabaran sent la seva única sortida, M. Àngels Artigues, de Flor a Punt (Girona), es resisteix a prescindir de flors locals. Ella insisteix a treballar exclusivament amb flors de temporada cultivades a Catalunya, un repte complicat en el cas de les roses. Per això, Artigues ha ampliat el seu radar i ara procura que les flors siguin, almenys, «dels Països Catalans». Així, des de fa un parell d’anys, les seves roses provenen tant del País Valencià com dels hivernacles de Pons, que té una quantitat limitada d’exemplars per a cada client. La florista recorda que, fa uns anys, al Maresme hi havia molt més productor de flors –no només de roses–, i que amb el temps s’han anat extingint. «És horrorós. Fa molt temps que no ho entenc, però és així», lamenta. Artigues es mostra crítica amb els companys del seu sector, que, al seu parer, «no estan gaire conscienciats amb el tema de la proximitat». Això, segons la seva opinió, hauria pogut afavorir que es descuidi els productors. «Si realment hi ha persones que es dediquen a això, se les hauria de protegir, i penso que el sector no hi ha ajudat gaire. Mentre els cuiners, per exemple, saben valorar el producte de proximitat i fan el possible per treballar amb aquest, el col·lectiu de floristes no han posat impediments a comprar producte de fora», manifesta.

Els floristes diuen adeu a les últimes roses cultivades a Catalunya

La venda de flor local s’extingeix davant la indiferència d’administracions i clients / Les estrangeres s’han imposat pel preu i per menys controls

El més llegit