«L’abril és el mes més cruel, fa sorgir / lilàs de la terra morta / barreja record i desig, remou / les febles arrels amb la pluja primaveral». La crueltat de l’abril, com la descriu T.S. Eliot a ‘La terra erma’, va tenir aquest dissabte, diada de Sant Jordi, una ració extra d’acord amb les inclemències del temps. Es va fer de dia amb el cel tapat, amb una pluja modesta gairebé demanant perdó, i a mig matí la gent s’havia llançat de cop sobre la superilla llibresca. L’engranatge de les firmes, l’alegria dels lectors, les cues, ens tornaven una imatge que no vèiem des del 2019, una exhibició impúdica de ciutadania feliç, desemmascarada, fent-se petons i ensumant les roses (això és gairebé una metàfora perquè les roses de Sant Jordi van deixar de fer olor fa molt temps, però serveix per retratar el grau d’eufòria). Per coronar l’emoció, es van apartar els núvols i va sortir el sol.