Abans que caigués la tempesta, quan encara feia sol i un tsunami humà recorria com si la pandèmia no hagués existit mai el passeig de Gràcia –i tot l’invent de la superilla de Sant Jordi–, a pocs metres, a l’altura de Diputació, s’havia concentrat, per un increïble atzar, tota una armada ‘noir’ amb el bolígraf a la mà. Hi havia el veterà Petros Màrkaris, amb 85 anys, firmant sense pausa ‘Quarantena’, nous relats del seu comissari Kharitos. No obstant, l’escriptor grec no s’esperava el que li va dir una dona que se li va acostar i davant la qual se li va congelar el somriure afable. Era la Teresa, arribada de Mallorca. Li demanava que li dediqués un exemplar a la seva companya, Carme, que havia mort de covid i era una gran admiradora seva. Molt carinyo va bolcar en la firma, que el va deixar sense paraules abans que el vent es desencadenés i, després de la primera de les quatre tempestes, la seva escudera de l’editorial li comprés d’urgència una bufanda. No era qüestió de jugar amb la salut.