Escric això Diumenge de Rams, això que anomenem el pòrtic de la Setmana Santa, una celebració litúrgica festiva en què les palmes evoquen la benvinguda a Jesús a la seva arribada a Jerusalem. És al mateix temps un immens spòiler del que vindrà, amb la lectura del relat complet de la Passió. Dic Santa Setmana també perquè poc o molt serà un respir després d’un trimestre llarg i feixuc.

Dijous Sant recordarem l’últim sopar que Jesús va compartir amb els seus i pensaré en els meus, que són molts i diversos. En tantes ocasions en què he compartit un pa amb tomàquet, en tot el que ens hem dit i el que no, perquè compartir no sempre necessita de paraules. Pensaré en la grandiloqüència de les afirmacions amb què es desmarquen els candidats en campanya electoral, sabent que l’endemà s’hauran o es voldran acostar. Penso en Pilat i el seu “no he trobat res per inculpar-lo”...

Divendres a la tarda no podré evitar el pes d’un silenci espès després de l’últim sospir, la foscor que es va estendre a les tres de la tarda segons la tradició, la desolació de Pere en veure com s'acompleix la profecia que negaria a Jesús tres vegades abans no acabés la nit. M’acompanyarà com cada any la ‘Passió segons sant Mateu’ que van produir Simon Rattle, Peter Sellars i la Filharmònica de Berlín, i se m’encongirà de nou el cor. Davant de la mort, abans que res, silenci i respecte. I una abraçada, si pot ser, com diu Joan Carles Mèlich. Recordaré el fred de la nit en una processó a Vetusta.

Dissabte a la nit, la vetlla pasqual serà un gran foc, que crema i posa llum, per donar pas al miracle de la vida del Diumenge de Pasqua. Reviurem la processó de l'Encontre, de la mare i el fill, com sempre s'acaben trobant mares i fills.

Aquesta Santa Setmana Santa no acabarà diumenge, ni dilluns, per molt tips que quedem amb la mona, sinó dimarts, amb Sant Jordi. Llibres i lectors també seguiran la seva particular processó de l'Encontre, i llegir ens farà una mica més cultes, més lliures i més feliços. ¿Es produirà el miracle?