Sergio Fuentes Milá (Barcelona, 1986) és un historiador de l'art de la Universitat de Barcelona. Al cap de pocs mesos d'acabar el doctorat, ensenya als seus alumnes que la història no s'ha acabat d'explicar i que s'ha de mirar amb esperit crític.

-¿Quan va decidir estudiar Història de l'Art?

-Ho tenia clar des de la secundària. Hi havia poques classes d'art i vaig començar a llegir pel meu compte. Vaig pensar que hauria sigut genial poder dedicar-me a la història de l'art, investigar la ciutat. I aquí estic.

-Investigant sobre el patrimoni de Sant Andreu. 

-Bé, en realitat vaig començar a investigar obres a la ciutat de Barcelona. Malgrat haver crescut a Sant Andreu, el treball sobre el seu patrimoni em ve una mica de rebot.

-¿En quin sentit?

-Durant els meus estudis em vaig topar amb la figura d'un arquitecte català, Josep Domènech Estapà (1858-1917). Va ser l'arquitecte municipal del poble de Sant Andreu quan encara no havia sigut englobat a l'Ajuntament de Barcelona. Algunes de les seves obres més grans encara es conserven.

- ¿Per exemple?

-L'església de Sant Andreu de Palomar, que és el detonant perquè Domènech assumeixi el càrrec d'arquitecte municipal. L'arquitecte que va projectar l'església i la seva cúpula va ser Pere Falqués, però al cap de tres mesos de la seva construcció, la cúpula es va ensorrar. Domènech va rellevar en el càrrec Falqués, i va tornar a construir la cúpula amb altres característiques. I encara segueix, a pesar del seu estat deplorable.

-Deu ser emocionant investigar llocs del districte on ha viscut.

-La veritat és que sí. Aprens moltes coses i pots contestar les pregun-

tes que et plantejaves de petit. Jo, per exemple, em preguntava el perquè de les adreces dels carrers. Ara sé

que són per les rieres de Sant Andreu i d'Horta, que provocaven inun-

dacions.

- ¿Treballar al seu barri ha sigut un estímul més per a la seva carrera?

-M'ha fet apreciar més la meva feina. Poder treballar en una cosa que has tingut al davant tota la teva vida et fa valorar molt més les possibilitats que tens. I investigar la figura de Domènech també té a veure amb una cosa que no entenia de petit: voler etiquetar sigui com sigui moltes obres com a modernistes.

- ¿Què hi ha de dolent en això?

-Res, sempre que realment siguin modernistes. Aquest concepte s'ha estès només perquè ven, és una marca. Domènech era un antimodernista convençut. Jo no ho sóc, però sí que crec que s'ha de ser crític i no confiar a cegues en el que ens expliquen els llibres. Aquesta és la part que més puc desenvolupar amb la meva feina de docència. L'actualització.

-Actualització i història semblen conceptes oposats. 

-No ho són. M'agrada ensenyar i fer que els nois siguin crítics, que observin, investiguin i comparin dades. Per mi tot va junt. Investigar, tafanejar, actualitzar. Els estudiants han de fer i fer-se preguntes, han de trobar la forma d'utilitzar les eines modernes per reconstruir el passat.

-¿Vostè ho ha aconseguit? 

-En un cas, sí. La meva primera investigació, que es va convertir en la meva tesi de màster, va ser sobre el Palau de Belles Arts de Barcelona, enderrocat després de la guerra civil pels danys que va patir causats pels bombardejos. Amb una companya arquitecta, vam aconseguir reconstruir la maqueta d'aquest edifici. Tocar-lo. Ressuscitar una cosa que ja no existeix, encara que sigui en miniatura, utilitzant el que avui tenim a disposició. Això, per mi, és actualitzar.  H