Des del seu despatx al Centre Cívic del Bon Pastor (plaça de Robert Gerhard, 3), Francesc Caparrós (Barcelona, 1958) porta una oficina bancària diferent. Els seus clients són socis, i en comptes d'euros intercanvien tota mena de serveis. Des de treballs de lampisteria fins a classes de català o informàtica. Aquests favors es paguen amb uns talonaris amb les hores com a única moneda.  Així, on no arriba la butxaca, arriben les hores.

-¿Els veïns del Bon Pastor són rics en solidaritat?

-I tant. Potser perquè el Bon Pastor sempre ha sigut com un poble, molt unit. Recordo de petit com la meva mare demanava una miqueta d'arròs a la veïna, i ella li tornava el favor un altre dia. El veïnat era més família que la mateixa família.

-El Banc del Temps és semblant, entre veïns i sense diners.

-Sí, però va més enllà de l'intercanvi material. També és companyia, amistat... I et posaré un exemple. Una veïna es va quedar viuda, i va entrar en una profunda depressió. El metge li va aconsellar que sortís de casa, que es relacionés, però desconfiava de la gent. Va venir al Banc del Temps del barri i va conèixer veïnes amb qui abans a penes se saludava i ara són íntimes amigues.

-¿Com va sorgir la idea de fundar aquesta entitat? 

-Amb la meva dona i dues amigues més vam fundar el Banc del Temps el 2002. Era un moment en què els serveis socials, l'ambulatori i la parròquia començaven a estar saturats per l'increment de peticions que procedien sobretot d'immigrants.

-¿Quines necessitats tenien? 

-Aquests veïns acabats d'arribar demanaven acompanyament, conèixer l'entorn i aprendre l'idioma.

-¿I què podien oferir a canvi?

-En aquell moment hi havia moltes dones magribines. La majoria ensenyaven les seves receptes a l'aula de cuina del centre cívic. No podien obrir les portes de casa seva per un tema cultural... Però aquests tallers sempre han funcionat molt bé.

-En aquests tallers es cuinava cohesió social...

-Sí, aquests cursos eren una molt bona manera de conèixer-nos una miqueta més.

- Al marge de les hores que inverteix com a secretari, ¿vostè també presta serveis als seus veïns?

-Sí, des que em vaig jubilar tinc més temps i ofereixo un taller d'autoestima i relaxació. És un curset de tres mesos de durada, amb una dotzena de sessions.

-¿A què es dedicava vostè?

-He treballat durant gairebé 50 anys en el sector de la psiquiatria, amb malalts mentals.

-Amb l'empitjorament de la crisi, imagino que el perfil de l'usuari que demana ajuda ha canviat.

-Sí, i per això hi ha més entitats com la nostra. Des del 2010 ha augmentat el nombre de bancs del temps a tot Catalunya.

-Vostès són els més veterans.

-Som el Banc del Temps més antic en actiu. El primer es va crear al Guinardó, però va desaparèixer i ha estat substituït fa poc per un altre a Can Baró.

-¿El secret de la seva longevitat?

-La clau està a anar tots a una. Amb l'intercanvi per hores es poden fer mil coses. A més, hem comptat amb uns socis molt actius, involucrats, com una família. Organitzem festes, viatges...

-¿Quants socis són?

-Més de 200. El millor de tot és que els que comencen continuen. Hi segueixen vinculats. Així, any rere any, la família creix. H