La Vall d’Hebron identifica uns biomarcadors que detecten l’esclerosi múltiple en «fases preclíniques»

Diagnostica l’esclerosi múltiple en estadis precoços, quan aquesta encara no s’ha manifestat, és possible. Un estudi liderat per l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona ha aconseguit identificar alguns biomarcadors que indiquen quins pacients amb la Síndrome Radiològica Aïllada (RIS, per les seves sigles en anglès), que és una «fase preclínica» de l’esclerosi múltiple, acabaran desenvolupant la malaltia. Aquests resultats acaben de ser publicats a ‘JAMA Neurology’ i ha comptat amb la participació de professionals de més de 30 hospitals i instituts d’investigació. Els resultats d’aquest estudi proporcionen als neuròlegs una eina aplicable a la pràctica clínica diària. «El RIS és com una esclerosi múltiple asimptomàtica, on només observen lesions però la persona no té cap símptoma específic. Per exemple, el típic pacient que es fa una ressonància magnètica del cervell per motius no relacionats –com un petit cop o contusió al cap– i els metges veuen en el seu cervell signes d’esclerosi múltiple, malgrat que es troba perfectament bé», explica el doctor Manuel Comabella, líder d’aquest estudi i que forma part del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, del Servei de Neurologia de Vall d’Hebron i del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron i Institut d’Investigació (VIRHIR). Segons Comabella, estudis anteriors a aquesta troballa assenyalaven que un 34% dels pacients amb RIS acaben desenvolupant símptomes d’esclerosi múltiple cinc anys després del diagnòstic i fins a un 50% als 10 anys. Ara, la investigació liderada per Vall d’Hebron –que ha estudiat diferents biomarcadors tant del líquid cefalorraquidi, de la sang com ambientals– indica que és possible identificar i oferir tractament precoç amb valor preventiu a les persones amb més risc de desenvolupar símptomes. Una «espera vigilada» Fins ara, com precisa aquest doctor, no era possible fer un diagnòstic precoç de l’esclerosi múltiple. El que es feia amb les persones diagnosticades amb RIS era una «espera vigilada», és a dir, un «seguiment regular» del pacient. «No hi ha una evidència suficient per recomanar un tractament farmacològic a aquests pacients per retardar l’aparició de símptomes. Tampoc tenim unes directrius clares sobre qui hauria de rebre un tractament precoç», apunta Comabella. «Aquest estudi ens permet identificar uns marcadors que fan que puguem començar abans el tractament perquè aquesta persona té un risc alt d’acabar desenvolupant els símptomes d’esclerosi múltiple», afegeix aquest neuròleg. En els últims anys ha augmentat molt significativament el «ventall de tractaments» per a l’esclerosi múltiple, però el problema és que moltes vegades es comença a aplicar «quan ja està diagnosticada la malaltia». No obstant, com en moltes altres malalties, el temps és «clau» en l’esclerosi múltiple. I aquest nou descobriment permet «jugar amb un període de diversos anys» en què la persona es podria tractar abans per frenar l’aparició de símptomes. «Tot i que de moment no té cura, com més aviat millor s’iniciï un tractament més grans són les possibilitats de frenar la progressió de la malaltia», explica Comabella. ¿Què és l’esclerosi múltiple? A Espanya, unes 55.000 persones tenen esclerosi múltiple, una malaltia neurològica, autoimmune i crònica que es diagnostica principalment en dones entre els 20 i 40 anys, i que constitueix la segona causa de discapacitat en adults joves al nostre país. L’esclerosi múltiple es caracteritza perquè les defenses naturals de l’organisme deixen de treballar amb normalitat i danyen el sistema nerviós central. És coneguda com «la malaltia de les mil cares» , ja que es manifesta de manera diferent en cada persona, cosa que fa variar els seus símptomes i evolució. S’associa amb símptomes molt diversos, i el més comú és la fatiga i la neuritis òptica (inflamació del nervi òptic per la qual el pacient té problemes de visió). Altres possibles signes són la dificultat en la mobilitat de les extremitats, les alteracions sensitives, les tremolors, la pèrdua d’equilibri o els marejos, entre d’altres.

La Vall d’Hebron identifica uns biomarcadors que detecten l’esclerosi múltiple en «fases preclíniques»

Xavier Montalban, neuròleg: «Veurem una millora en el tractament de l’Alzheimer similar al de l’esclerosi múltiple»

L’intestí, origen de malalties com la psoriasi i l’esclerosi múltiple

El més llegit