Rosa Casas, experta en salut cardiovascular: «Molta gent s’ha apuntat a la moda ‘zero gluten’ i ens hem tornat celíacs sense ser-ho»

Rosa Casas (Barcelona, 1975) és la responsable del Laboratori de Risc Cardiovascular, Nutrició i Envelliment de l’IDIBAPS-Hospital Clínic (Barcelona). La també coordinadora científica de la Fundació Dieta Mediterrània és una de les ponents de la primera edició del Congrés Peix Blau i Arts Sostenibles de la Costa Daurada (impulsat per OPP-92, Peix Blau CatSud-Tarragona, i Galp Costa Daurada, les dues entitats de productors pesquers), que s’ha celebrat a la capital tarragonina. ¿Quins són els beneficis del peix blau per a la salut? De manera general, té efectes sobre les malalties cardiovasculars: s’associa amb menys risc i mortalitat. També s’associa amb un menor risc de malaltia neurodegenerativa i millora el perfil lipídic i el risc de diabetis. A més, s’han vist associacions amb el pes, al reduir el risc de sobrepès i obesitat i sobre alguns tipus de càncer. ¿Què entenem per peix blau? Des del punt de vista de valor nutricional, ens referim al peix que conté més del 5% en matèria grassa. El salmó, el bonítol, les sardines, la tonyina, l’arenga… «Malgrat la contaminació del mar, els beneficis del peix blau continuen sent més que els riscos» I això és una cosa provada amb escreix. Sí, hi ha molts estudis que avalen el consum del peix blau precisament per l’alt contingut en omega-3. És contingut gras, però no és un greix perjudicial, sinó que és un greix poliinsaturat. Podem dir oficialment que l’omega-3 és un nutrient essencial: necessitem incloure’l en l’alimentació no només a través del peix blau, sinó també a través, per exemple, de fruita seca com les nous. ¿Va a l’alça la malaltia cardiovascular en un país com Espanya? Sí. I la podem considerar una epidèmia. Actualment és la principal causa de mort al segle XXI. Gairebé al mateix nivell que el càncer. És veritat que en els últims anys s’ha aconseguit frenar aquest risc, però és clar, l’obesitat, la hipertensió –sobretot la hipertensió–, són el principal factor de risc de malaltia cardiovascular. I són molt prevalents en la nostra societat, però també en societats d’economia mitjana i baixa. «Seguir la dieta mediterrània, suplementada amb oli d’oliva o fruita seca, redueix la malaltia cardiovascular un 30%» A banda del peix blau, ¿de quina manera influeix la nutrició en el risc cardiovascular? Hi ha moltíssima evidència científica de com el patró dietètic saludable, com per exemple el de la dieta mediterrània, hi influeix. Precisament vostè està dins de la Fundació Dieta Mediterrània. Sí. Coordino la part de laboratori i fem molts estudis sobre com els patrons dietètics, especialment la dieta mediterrània, tenen un efecte saludable en la prevenció de malaltia cardiovascular. De fet, un dels nostres estudis, Prevenció amb Dieta Mediterrània –liderat pel doctor Ramon Estruch i publicat a ‘The New England’–, va aconseguir demostrar des de la més alta evidència que seguir un patró de dieta mediterrània, en aquest cas suplementada amb oli d’oliva o fruita seca, reduïa la malaltia cardiovascular entorn d’un 30%. No té incidència en la mortalitat. «La dieta mediterrània s’està perdent. Dediquem menys temps a cuinar i pensem que mengem bé, però no és així» ¿I com es relaciona la nutrició amb l’envelliment? Hi té molt a dir. Envellir és sinònim d’oxidació. Un estat oxidatiu afavoreix la inflamació i el risc d’aparició de malalties. Quan parlem de risc cardiovascular, no ens referim només al sobrepès o l’obesitat, sinó també a la diabetis, a tenir nivells elevats de colesterol, a la hipertensió i, fins i tot, al nostre estil de vida, inclosa la nostra activitat física i els nostres hàbits sedentaris. La dieta mediterrània és molt més que un patró dietètic, és un estil de vida. ¿Què la caracteritza? Com a patró dietètic es caracteritza per ser altament antioxidant i antiinflamatori perquè ens facilita tota una sèrie de compostos bioactius, com poden ser els polifenols, però també un gran grup de vitamines antioxidants com la vitamina A, l’E o la C, entre d’altres, així com àcids grassos saludables. Aquests àcids grassos saludables provenen d’aquest peix blau o d’aquesta fruita seca –són els denominats omega-3–, però també del consum d’oli d’oliva verge extra ric en àcid oleic i vitamina E, així com molts altres polifenols amb gran capacitat antioxidant i antiinflamatòria. També conté fitoesterols, per exemple, que venen dels llegums i que ajuden a regular els nivells de colesterol. Cal destacar també la capacitat probiòtica del consum de productes lactis fermentats, cosa que ajuda la nostra flora intestinal. Si la nostra adherència a aquest patró dietètic fos alta, tindríem un envelliment saludable i una qualitat de vida adequada. De fet, s’han vist certes similituds entre l’estil de vida mediterrani amb les denominades zones blaves. «La longevitat està molt relacionada amb l’estil de vida i hàbits alimentaris, i quadra amb el patró de dieta mediterrània» ¿Què són? El 2011, ‘National Geographic’ es va fer ressò de diferents regions o zones del món en les quals s’havien comptabilitzat les persones més longeves, aquelles que eren centenàries. Entre aquestes, l’illa de Creta, Loma Linda –que és una petita zona on viuen els adventistes a Califòrnia–, la península de Nicoya –a Costa Rica, molt a prop de la frontera amb Nicaragua– i Osaka, al Japó. Aquesta longevitat està molt relacionada amb l’estil de vida i amb els hàbits alimentaris, i quadra bastant amb aquest patró de dieta mediterrània. Quan parlem de dieta mediterrània, estem parlant d’una alimentació basada fonamentalment en plantes. És veritat que la dieta mediterrània també incorpora el consum de carn, però de manera molt moderada. En aquestes zones, de manera general, també es consumeix peix. També es promou el no estrès, la migdiada, l’activitat física. Totes aquestes zones, a més, tenen en comú que són capaces de treballar a la seva horta o de moure’s d’un poble a un altre simplement caminant. És a dir, sense necessitat d’anar al gimnàs, s’estan movent. Fan un exercici físic que nosaltres no, ja que el nostre estil de vida i les noves tecnologies promouen el sedentarisme. També es promou el consum molt moderat d’alcohol. Hi ha altres factors: aquestes zones tenen un propòsit de vida basat en l’amor cap als altres. El que fa anys existia aquí, aquest respecte a les persones grans, ells ho continuen conservant. ¿L’oli d’oliva és l’element central de la dieta mediterrània? Podem dir que aquest és l’aliment clau però, quan parlem de dieta mediterrània, bàsicament ens referim a la tríada mediterrània: el consum de cereal –principalment integral, de gra sencer–, la vinya i l’oli d’oliva, aquest or líquid per preparar els nostres plats. «El gluten forma part dels cereals de la dieta mediterrània. No existeix evidència que una dieta sense gluten sigui més saludable, ni que ajudi a aprimar-se» ¿I el gluten? Forma part d’aquests cereals de la dieta mediterrània. És a dir, el gluten ‘per se’, tret que hi hagi una intolerància, no hauria de ser eliminat de la nostra dieta. No té cap sentit. ¿Cada vegada hi ha més celíacs? No. Ens hem tornat celíacs sense ser-ho. La gent s’ha apuntat a la moda de ‘zero gluten’ per perdre pes, per exemple. Però en realitat no hi ha evidència científica que una dieta sense gluten sigui més saludable, ni que t’ajudi a perdre pes. Moltes vegades, menjar sense gluten s’associa a una alimentació ultraprocessada. No crec que hi hagi un augment de persones celíaques, sinó que és una moda. ¿S’està perdent la dieta mediterrània? Sí, totalment. Per molts factors: econòmics, de temps. Ara hi ha menys temps per cuinar, menys temps per dedicar a la compra, menys temps per a tot. Hi anem a solucions pràctiques. Anem al supermercat, és a dir, ara en lloc d’anar a comprar al mercat, resulta molt més pràctic el supermercat, perquè està obert més hores. A més, abans existia la tendència de passar les receptes de cuina de mares a filles: això també s’està perdent. Als nostres estudis, per exemple, les persones de 55 a 80 anys puntuaven l’adherència a la dieta mediterrània entorn d’un 8,5. Però les persones més joves, de 40, 30 o menys anys, la puntuaven amb tres o quatre punts, quan aquestes persones tenien la percepció que mengen bé. I és que realment pensem que mengem bé, però no és així. ¿Quina és la importància del Congrés Peix Blau i Arts Sostenibles de la Costa Daurada? És importantíssim perquè el peix sempre ha format part de les tradicions i la cultura mediterrània. Actualment, hi ha certa desinformació respecte al consum, ja que al peix cada vegada se li atribueix estar més contaminat a causa de la mateixa contaminació dels nostres mars. En concret, a causa del mercuri i els metalls pesants. Més recentment, a causa dels microplàstics. Aquests metalls pesants i el mercuri poden quedar retinguts al greix del peix i, és clar, com més gras i gran sigui el peix, hi ha més acumulació. No obstant, quan en una balança es col·loquen el benefici i el risc, veiem que el benefici continua sent més gran que el risc. Per això aconsellem consumir-ne, sobretot peix blau petit, i evitar peixos grans com la tonyina vermella, el tauró o l’emperador. Tot i així, sempre és important seguir les recomanacions donades pel Ministeri de Sanitat en relació amb el consum de peix i dones embarassades i nens.

Rosa Casas, experta en salut cardiovascular: «Molta gent s’ha apuntat a la moda ‘zero gluten’ i ens hem tornat celíacs sense ser-ho»

La coordinadora científica de la Fundació Dieta Mediterrània recorda que aquest aliment redueix la mortalitat per ictus o infart

Manual per entendre el Nutriscore: ¿per què el pa integral és un aliment A i l’oli d’oliva és B?

Una de cada tres dones busca suplements nutricionals per frenar l’envelliment: «És una revolució»

El més llegit