Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Un pacient que ha tingut un infart cerebral a causa d’un aneurisma probablement entendrà poc del seu informe mèdic si hi apareix escrit: "Ressonància de control en què hi ha persistència d’hemorràgia subaracnoidal sense evidència d’aneurisma". No obstant, aquesta mateixa persona sabria millor de què se li parla si en aquest informe aparegués escrit el mateix, però amb altres paraules: "Petit sagnat al crani sense presència de malaltia als vasos sanguinis". Conscient de la "barrera" que sovint hi ha entre el doctor i el malalt, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau està desenvolupant un programa d’intel·ligència artificial (IA) per fer més comprensibles aquests informes mèdics que, sovint, només desxifren els facultatius. "La IA pot ajudar-nos a adaptar el llenguatge a l’usuari. És important que aquest comprengui en què consisteix la seva malaltia, com fer bé el tractament, com seguir bé les instruccions mèdiques. De vegades hi ha dificultats en la comprensió i fins i tot barreres idiomàtiques. Estem provant models d’IA per abordar aquestes limitacions", explica Josep Munuera, director del Servei de Diagnòstic per la Imatge i Radiologia de Sant Pau, i alhora cap del Grup d’Investigació d’IA de l’Institut de Recerca de Sant Pau. Munuera destaca que projectes d’aquest tipus responen a la "necessitat" d’"humanitzar" la medicina. "La terminologia mèdica no té per què ser molt coneguda per la població general", diu. Transcripció de la parla Aquest projecte de Sant Pau, que encara s’està desenvolupant, però els primers resultats del qual estaran llestos a finals d’any, complementa un altre programa similar presentat el febrer en el marc del Mobile World Congress: la plataforma Relisten, impulsada pel Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (Cimti), està programant la IA per transcriure automàticament i amb una elevada precisió la conversa que es produeix entre facultatiu i pacient dins una consulta. L’objectiu és que el metge estigui menys pendent de l’ordinador i pugui dedicar-li més temps i de més qualitat. "Nosaltres estem veient com es comporten models com Xat GPT a l’hora d’adaptar el nostre llenguatge al de la persona que tenim davant", explica Munuera, que defensa que eines com la IA poden, en paral·lel, ajudar a "extreure informació de manera estàndard" dels informes per poder "crear investigació" a partir d’aquestes dades. "En lloc d’estar buscant manualment terminologia dins de l’informe radiològic, li demanem a aquesta eina que l’extregui", diu Munuera. A més, als radiòlegs en concret, la IA els permet veure les imatges de forma més precisa i ràpida. "No suposa una substitució de l’especialista, sinó que, gràcies a la IA, millora la seva precisió diagnòstica i detecta petites lesions que abans no podia. I ho pot fer prioritzant els casos perquè veu més ràpidament els que són potencialment més greus", afegeix. Una "revolució" L’adaptació dels informes mèdics al llenguatge de la gent comuna és només un dels molts exemples de com la IA penetra, a una velocitat cada vegada més elevada, als hospitals i consultes mèdiques. Un dels programes d’IA més ambiciosos que hi ha ara mateix en la sanitat catalana és Digipàtics, impulsat per l’Institut Català de la Salut (ICS). Digipàtics ha creat la xarxa digital d’anatomia patològica més gran del món i facilita que es comparteixin diagnòstics i coneixements en temps real: permet analitzar un milió de mostres anuals. Per a Munuera, la IA no és el futur, sinó el present. "Ja està revolucionant la sanitat –assegura. Fa anys que veiem que suposa una millora en el procediment, diagnòstic i el maneig del pacient. Ara hem de començar a demostrar la seva aplicació en el dia a dia, ja que la majoria dels programes estan limitats, per ara, al marc teòric". Aquest radiòleg veu necessari, tot i així, conèixer els "límits" de la IA. "El més important són els biaixos que té, i s’han de conèixer bé a l’hora d’interpretar els seus resultats. Per exemple, té biaixos demogràfics, i no sempre la població sobre qui s’entrena és la mateixa que aquesta sobre qui s’aplica", apunta Munuera. La consulta del futur L’Hospital del Vall d’Hebron és un dels que compta amb més programes d’intel·ligència artificial. "Estem desenvolupant un software en consultes ambulatòries per preparar la consulta mèdica del futur. Es diu AZerca. Amb aquests fem seguiment de pacients crònics amb assistents virtuals. L’assistent li fa unes preguntes i, si el pacient és estable, se li reprograma la trucada per a un altre dia. Si es detecten problemes, es programa automàticament una visita urgent amb el doctor", explica la metge Anna Sala, cap de la Unitat d’Innovació del Vall Hebron. Explica que es tracta d’una manera de "millorar" el seguiment del pacient i "evitar-li" desplaçaments innecessaris a l’hospital. "Fem més eficient el procés". Segons Sala, la consulta del futur pivotarà sobre la "medicina basada en el valor", enfocament que busca optimitzar els resultats de salut per als pacients en relació amb el cost, en lloc de mesurar l’èxit únicament pel volum d’atenció sanitària i tractaments administrats. "Amb això aconseguim que el pacient no s’hagi de desplaçar tant i que el metge no faci visites sense valor", afegeix. El nou Vall d’Hebron De fet, el Vall d’Hebron està en ple procés de construcció del seu hospital ambulatori: estarà llest el 2027 i agruparà pràcticament tots els serveis ambulatoris, excepte els pediàtrics, en un nou edifici a l’altre costat de la Ronda de Dalt. "Un sistema d’IA ens ajuda a utilitzar uns bessons digitals per simular el flux del pacient i millorar les derivacions de l’ambulatori a l’hospital. La IA optimitza les derivacions en funció de la urgència i la prioritat", exemplifica Sala. Però hi ha més projectes amb IA. El programa de gestió de dades Smart Diabetes Hospital permet un millor control del pacient diabètic ingressat. "Mapa la glucosa dels malalts i ens permet anticipar problemes. Veiem abans el que estan més descompensats", assenyala aquesta metge. El TRUSTroke, al seu torn, ajuda en el tractament personalitzat dels pacients amb ictus: el sistema s’entrena mitjançant dades dels historials clínics dels pacients i, a partir de la informació facilitada, es crearà un mapa fiable del procés de recuperació després d’un ictus isquèmic. L’objectiu és controlar els factors de risc i predir les possibles complicacions. Sala creu que a la "consulta del futur" hi haurà una col·laboració dinàmica entre el metge i la IA. "Ara tots els processos d’IA estan vigilats per un metge. Durant un temps serà així, fins que hi hagi més seguretat. Però la IA ens ajudarà a personalitzar les consultes, fer un ús més eficient del temps, humanitzar-les més, fer un millor seguiment del pacient i ser més predictius".

Els hospitals assagen amb IA per adaptar el lèxic mèdic

Els «biaixos» són el «límit» més gran de la IA: cal conèixer-los bé per interpretar la informació

Un ‘software’ del Vall d’Hebron fa el seguiment dels crònics amb assistents virtuals

Sant Pau inicia un programa per fer més comprensibles els informes pel pacient i trencar d’aquesta manera la «barrera» que sovint hi ha amb els facultatius

La intel·ligència artificial ja està «revolucionant» el sistema de salut

El més llegit