Pilates, ioga i meditació

Em quedo de pedra quan vinc de fer les meves tandes d’esquats i llegeixo que el ministeri de Sanitat considera el pilates una pseudoteràpia. Com la numerologia o l’orinoteràpia. Amb la suada que m’he procurat mirant d’aconseguir una planxa en condicions, m’hauria valgut la pena fer una descansada sessió de sons de bols tibetans. Miro la informació aportada pel departament de Mónica García en el seu lloable afany d’aconseguir que la ciutadania no es deixi estafar per curanderos esotèrics i propostes magufes que posen en risc la salut i aparten els pacients dels tractaments convencionals. I m’estranya una mica trobar-me al mateix sac l’aromateràpia i el ioga, l’aplicació de ventoses i la meditació. Llegit a fons el dictamen dels metges que han examinat cada una de les pràctiques per desaconsellar-les o no, n’hi ha clarament de reprovables i fins i tot perilloses. D’altres aporten els beneficis associats a qualsevol activitat física, tot i que, no obstant, no han sigut avalats de manera fefaent per investigacions científiques. No ho sé. Potser el Govern podria haver utilitzat la brotxa fina a l’hora de traslladar totes aquestes dades a l’opinió pública, que es pot haver quedat que el ioga és una pseudoteràpia al nivell de la hidroteràpia del còlon o els cristalls de quars, i la meditació una altra enganyifa similar al massatge en l’energia dels txakres, i no la pràctica beneficiosa que ens ven la neurociència, que està tan en voga. Si el pilates ofereix un profit constatable a qui el freqüenta, no veig la necessitat d’arriscar la seva reputació observant-lo com una pseudoteràpia, cosa que no es fa amb l’aquagym o l’entrenament d’alta intensitat de qualsevol gimnàs. El ministeri ens ha generat una nova ansietat, vaja. De viatge pel Vietnam, ens admiràvem al veure que despuntant l’alba centenars de persones es dirigien a parcs públics i jardins per fer el seu taitxí tradicional. Alguns eren grups d’octogenaris esvelts amb una flexibilitat i un equilibri envejables. Aquesta mil·lenària disciplina xinesa també ha sigut considerada una pseudoteràpia en l’informe de Sanitat. Tot i que la seva avaluació recull els beneficis que aporta en reducció d’estrès i dolor muscular, se li col·loca una etiqueta que comparteix amb pràctiques com les flors de l’alba o la numerologia. Dubto que així s’estigui afavorint l’activitat física de la població, que busca alternatives a les conseqüències indesitjades del sedentarisme i la vida estressant amb tècniques que no comportin risc de lesió. Jo vaig necessitar una solució per al dolor lumbar produït per hores de seient davant de l’ordinador, i la vaig trobar en una sèrie d’exercicis que procuren l’enfortiment de l’esquena i l’abdomen, milloren la mobilitat i l’estat general. Sense pastilles Fa anys que practico pilates sota supervisió experta i ningú m’ha promès miracles, ni garanties ni curació, però em trobo infinitament millor que estava, i sense pastilles. També vaig fer ioga, que està ficat al mateix sac que l’oxigenació biocatalítica per falta d’aval científic, amb una incidència positiva immediata en la meva salut física i mental; la meditació és una assignatura pendent. Estic disposada a escoltar alternatives solvents i contrastades a aquestes escrutades pseudoteràpies. Mentrestant, ja em diran si em poso el xandall o me’l trec.

El més llegit