Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia

Anabel Hernández és de Lleida, té 47 anys i va començar a prendre cocaïna i psicofàrmacs en la trentena: la seva parella també consumia i ella treballava 12 hores diàries, tenia diversos llocs de treball com a cuinera, i gràcies a les drogues, "s’evadia" de la càrrega de feina i del sentiment de culpa per no poder estar amb els seus fills. "Em sentia més forta", relata. Aconseguia els psicofàrmacs de manera legal, ja que pateix fibromiàlgia, i va arribar a prendre 25 pastilles al dia, entre les quals morfina, sense haver de recórrer mai al mercat negre. L’Anabel està en un programa de reinserció de Projecte Home a Montcada i Reixac (Barcelona), porta 10 mesos sense consumir i sent que ha "recuperat l’alegria i la il·lusió per la vida". Gairebé no queda rastre de la profunda depressió que patia. Com ella, les entitats que treballen en l’àmbit de les addiccions han detectat un increment del nombre de dones de mitjana edat, amb vida estructurada i estatus socioeconòmic mitjà que truquen a les seves portes a la recerca d’ajuda. A diferència de l’Anabel, la majoria consumeixen alcohol i també psicofàrmacs per suportar els seus malestars diaris, de manera "oculta" però "normalitzada", sense ser conscients del risc que comporta, ja que són substàncies legals i acceptades socialment. Projecte Home, per exemple, ha llançat la campanya #DonesAmbProjecte, per visibilitzar aquest problema, conscienciar sobre les diferències entre els consums de risc d’homes i dones, i oferir-los ajuda. Dades i perfils El nombre de dones ateses per l’entitat ha crescut gairebé 5 punts (del 13,8% al 18,8% del nombre total d’usuaris) del 2013 al 2022, alhora que han descendit 3,7 punts el nombre d’homes (del 85,1% al 81,4%). Els homes que participen en els seus programes continuen sent majoria, però van a la baixa, mentre puja la xifra de dones, alça que es podria deure a un consum més gran entre les dones o també a una conscienciació creixent que els empeny més ara que abans a demanar ajuda. Els perfils per sexes són diferents. Entre els homes hi ha més aturats (el 52%), tenen menys qualificació i consumeixen sobretot cocaïna. Entre les dones hi ha menys aturades (el 46%), tenen més formació però també feines precàries, i opten més per l’alcohol i els psicofàrmacs. Segons l’enquesta oficial sobre drogues Edats, el consum d’hipnosedants presenta una tendència creixent des del 2018 i és l’única addicció en la qual la prevalença en dones és més gran: prop del doble. Els motius que porten uns i altres a l’addicció són diferents. En les dones, entre un 50% i un 80% han patit algun tipus de violència, ja sigui en la infància o en la vida adulta, la qual els ha provocat "un trauma, baixa autoestima i conductes autodestructives que els porten al consum", diu Marta Berenguer, psicòloga i membre de l’equip directiu de Projecte Home a Catalunya. Hi ha dones que utilitzen les drogues per fer front al ritme de vida actual i al cansament i l’estrès que provoquen les exigències laborals i de cures. "Els mandats de gènere abans indicaven que una dona ha de ser bona mare, dona i filla, però ara també ha de tenir èxit a la feina, fer exercici físic, tenir bona imatge, ser l’amfitriona perfecta... Les expectatives són tan elevades que moltes se senten culpables de no poder arribar a tot i s’inicien en el consum", alerta Elisabeth Ortega, vicepresidenta de la xarxa Unad. "L’addicció és una manera d’evadir la culpa i una via de fuga, però alhora és com una roda, perquè les drogues també provoquen que no rendeixin bé a la feina o a casa i s’incrementa la culpa: és un peix que es mossega la cua", afegeix Berenguer. També algunes persones comencen el consum quan els fills abandonen la llar, ja que algunes mares acusen el sentiment de soledat o deixen de sentir-se útils o necessàries, segons ha detectat Projecte Home. El problema és que les dones generalment amaguen la seva addicció i, com que normalment prenen alcohol o fàrmacs, precisament per no haver de recórrer al mercat negre i perquè estan més acceptats socialment, minimitzen el problema, el veuen una cosa "normal" i triguen més a demanar ajuda. La falta de suport familiar, el temor de l’estigma, prioritzar la cura dels altres o la por de perdre la custòdia dels fills són altres motius que els fa ocultar el consum i retardar el moment de posar-se en mans dels professionals per rehabilitar-se. Ocultació Les estadístiques assenyalen que el consum mitjà de les dones abans d’entrar en tractament és de 18,4 anys, davant 17,1 dels homes. Per tant, arriben amb una salut mental i física més deteriorada. A més, el 61% de les usuàries ateses tenen patologia dual (és a dir, addicció més una malaltia mental com depressió, ansietat o d’altres), davant el 30,6% dels homes. Per exemple Anabel Hernández, la dona de Lleida en desintoxicació, explica que al seu entorn ningú sabia que estava enganxada a les pastilles o consumia cocaïna diàriament. "Alguna gent sabia que ho feia, però només de tant en tant", rememora. Com altres addictes, pensava que podia deixar-ho en qualsevol moment. Però passat un temps, va ser conscient que estava enganxada i va donar molt voltes a com comunicar-ho i demanar ajuda. "Al final, un cap d’any, vaig escriure un missatge a tots els meus contactes en què explicava el meu problema i, confessar-lo, va ser la manera definitiva de demanar ajuda". Per prevenir l’addicció en aquest perfil de població, les entitats reclamen estendre els programes de sensibilització i l’educació afectivosexual als centres educatius. I que hi hagi més recursos i professionals amb perspectiva de gènere, a fi d’adaptar la intervenció a les característiques de les usuàries.

Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia

Les entitats detecten un increment del nombre de dones de mitjana edat, amb una vida estructurada, que demanen ajuda per addicció després d’una mitjana de 18 anys de consum.

El més llegit