Els hospitals activen cribratges del VIH a les urgències per detectar els casos sense diagnosticar

Uns 32.579 catalans tenen el VIH, però un 6% d’aquests (unes 2.000 persones) encara no està diagosticada perquè encara no en presenten símptomes, segons les últimes xifres de la Conselleria de Salut. Aquestes persones que desconeixen estar infectades no només corren el risc de contagiar d’altres, sinó també que la seva pròpia infecció avanci. Per detectar ràpidament aquest punt cec del col·lectiu, un total de 20 hospitals catalans han posat en marxa cribratges selectius de VIHa les seves urgències, serveis pensats per funcionar com a sentinelles d’un virus sobre el qual encara pesa l’estigma. Aquest 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. La prova pilot realitza tests a pacients sospitosos que acudeixen a l’hospital per altres motius a fi de detectar el 20% dels infectats sense diagnòstic D’aquesta forma, els metges realitzen serologies del virus d’immunodeficiència humana a pacients que acudeixen a les urgències per altres motius, però que són sospitosos d’estar infectats. L’objectiu és detectar, des dels serveis d’urgències, almenys el 20% de totes les persones amb el VIH sense diagnosticar. Aquest programa pilot es denomina VIHgila i pretén fer la detecció precoç. Una persona que no sap que té el VIH triga, de mitjana, tres anys a ser diagnosticada. Aquests cribratges selectius volen, a més, retallar aquest temps aprofitant el seu pas per les urgències. «Sabem que, des que el pacient es contagia i fins que té manifestacions clíniques del virus, acudeix entre due i quatre vegades a les urgències per diferents causes», explica Alberto Villamor, membre de la Societat Catalana d’Urgències, que forma part de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, i director del torn de nit d’Infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona. ¿Per què acudeixen a les urgències? Els motius són principalment sis. El primer (en el 38% dels casos) és la pneumònia, seguida d’alguna infecció de transmissió sexual (una ITS, en el 23% dels casos) i de la síndrome mononucleòsica o mononucleosi infecciosa (en el 12% dels casos). En quart lloc és ser usuari de la profilaxi postexposició (els medicaments per no contraure el VIH que prenen durant les 72 hores posteriors a haver tingut relacions de risc, en el 12% dels casos). En cinquè, tenir herpes zòster (en el 5% dels casos) i, en sisè, haver participat en una ‘chemsex’ (la barreja de sexe i drogues, en el 3% dels casos). En totes aquests casos, tot i que el motiu de visita no sigui el VIH perquè no hi ha rastre de la infecció, les urgències dels hospitals fan ja serologies. Aquests cribratges tenen una prevalença de l’1% i han permès detectar –durant els dos anys que fa que està en marxa la prova pilot– 187 pacients a tot Catalunya. «Són moltíssims», valora Villamor, que, a més, destaca que el programa VIHgila permet detectar «fins i tot tres anys abans» la malaltia. Els urgentòlegs, explica, van tenir la idea de crear aquest programa perquè els inquietava el concepte d’«oportunitats perdudes», que es refereix a aquest pas de pacients amb el VIH per les urgències que no és aprofitat per «millorar la salut de la població, reduir el nombre d’infeccions i començar tractaments». «És molt important la detecció precoç perquè, si s’agafa a temps, la infecció té molt bon pronòstic», assenyala Robert Güerri, cap de secció de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar. Güerri va ser l’impulsor del programa en aquest centre sanitari. A la resta d’Espanya hi ha una iniciativa molt similar denominada‘Deixa la teva empremta’. Tot i que els que fan la detecció són els urgentòlegs, una vegada els pacients donen positiu són atesos pels infectòlegs, que també els inicien el tractament. «Molta càrrega emocional» Segons Güerri, programes com el VIHgila augmenten «molt» les deteccions del VIH. A tot Espanya hi ha entre 15.000 i 20.000 persones amb el virus que no saben que el tenen. «Identificant aquestes persones i donant-los tractament, les protegeixes i frenes la transmissió», afirma aquest infectòleg. «De vegades donen positiu persones joves que ni s’imaginaven que tenien el VIH. És complicat dir-los-ho, perquè hi continua havent molta càrrega emocional en aquesta infecció». L’Hospital del Mar ha detectat uns 20 casos amb aquest programa. «Cada mes en detectem alguns», diu Güerri. A més de la detecció precoç, hi ha altres reptes en el camp del VIH, com per exemple, la reducció dels efectes secundaris dels antiretrovirals. Els sanitaris demanen, a més, fer més educació per a la salut, així com reduir l’estigma social associat a aquest virus. «Cal fer moltes campanyes i no deixar de fer-ho», afirma Villamor. El doctor Güerri destaca, a més, que cal insistir en la «cura» de la malaltia. «S’està avançant però costa perquè és un virus de característiques especials. Els intents de vacunes [l’Hospital Clínic ha iniciat recentment el desenvolupament d’una], fins i tot les més prometedores, han fracassat per ara. És un virus que s’integra dins del genoma de la persona i costa molt eliminar-lo. L’estratègia no és fàcil», afirma el doctor.

Els hospitals activen cribratges del VIH a les urgències per detectar els casos sense diagnosticar

Teresa Español, la «mare» de la immunologia a Catalunya: «Em vaig sentir molt menystinguda»

Sanitat impulsarà els autotests d’infeccions sexuals: els casos augmenten el 1.000% en dones

El més llegit