Abans de la cirurgia

Sant Joan de Déu va preparar la separació de les siameses mauritanes amb una simulació 3D

L’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) va preparar la separació de Khadija i Cherive, les siameses procedents de Mauritània amb una simulació 3D abans de la cirurgia. Aquest centre sanitari, de referència per a nens, va aconseguir separar-les amb èxit el 8 de novembre, però era la primera vegada que portava a terme una intervenció d’aquest tipus, així que va planificar i ho va preparar tot al mil·límetre. Les nenes van arribar a Barcelona el 26 d’octubre, amb menys d’un mes de vida, gràcies a Cuida’m, el programa solidari de Sant Joan de Déu i finançat amb donacions. Khadija i Cherive es troben bé, estan sanes i aviat els donaran l’alta.

L’hospital barceloní ha donat a conèixer els detalls de la cirurgia aquest divendres en una roda de premsa a la qual ha acudit la Ministra de Sanitat mauritana, Naha Mint Hamdi Uld Muknas. «Vam poder acudir a altres països germans, però vam escollir Espanya perquè tenim una amistat amb el seu govern i perquè confiem plenament en el sistema sanitari espanyol», ha dit la ministra.

Les siameses van néixer el 8 d’octubre a Mauritània unides per la part superior de l’abdomen i amb un únic cordó umbilical. Davant la impossibilitat de separar-les al seu país d’origen, les autoritats mauritanes van demanar assessorament a Sant Joan de Déu a partir de l’acord de cooperació internacional que existeix entre el Ministeri de Sanitat de Mauritània i l’hospital català.

Un equip de sanitaris de Sant Joan de Déu va anar a buscar les nenes a Mauritània i les va recollir «a peu de pista», segons la neonatòloga Ana Alarcón, que va acompanyar les siameses en aquest viatge. Les nenes van ser traslladades a Barcelona en un avió de l’Exèrcit de l’Aire espanyol. «Després d’un vol de quatre hores, a l’arribar aquí també hi havia el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a peu de pista esperant-les», ha explicat Alarcón.

Planificació i preparació

Els metges de Sant Joan de Déu de seguida els van fer proves de radiodiagnòstic per veure l’abast de la connexió entre elles, això és, quin òrgans compartien i si hi havia connexions òssies o vasculars entre els dos cossos. I van confirmar que Khadija i Cherive eren dos siameses onfalòpagues: estaven unides per la part inferior de l’estèrnum i tenien dos fetges diferenciats però connectats per una zona comuna d’uns sis centímetres.