Intoxicacions alimentàries estiuenques: «Es produeixen més a casa que als restaurants»

Un dels factors més relacionats amb les intoxicacions alimentàries són les altes temperatures. Cada estiu, aquesta malaltia relacionada amb l’aparell digestiu és un clàssic. Sense dades d’aquest any encara a la mà, els metges tenen la percepció, a més, que la problemàtica va en augment, però no només per l’augment de les temperatures. «Cada vegada més, en la cadena alimentària hi intervenen més processos i més persones [abans que l’aliment arribi al consumidor]. Però sí que val la pena dir que la majoria d’intoxicacions es produeixen en la fase final, és a dir, en la manipulació que fem nosaltres mateixos dels aliments», apunta Ana García, metge del Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona. Així, en general és més probable patir una intoxicació al mateix domicili que en un restaurant. Però segons aquesta doctora, les intoxicacions alimentàries es produeixen no només per una «mala manipulació d’aliments», sinó també «perquè no es respecta bé la cadena del fred». Per això cada estiu hi ha un augment de les intoxicacions alimentàries, malaltia aguda que és «més prevalent» durant les altes temperatures. Tot i així, aquesta temporada estival no està sent diferent de la d’altres anys i els hospitals no perceben que hi hagi més intoxicacions que altres anys. La majoria de casos solen ser lleus i no arriben als hospitals. «Temperatures òptimes» García insisteix en la importància que els aliments s’han de mantenir en «temperatures òptimes» perquè, si no, hi pot haver microorganismes, que són els que produeixen les intoxicacions. Cal tenir especial cura amb la carn, els lactis i els ous. Al poble valencià d’Alberic es va produir recentment un brot en què la legionel·la va afectar 15 persones (una va acabar a l’uci). Els tècnics van situar l’origen a l’equip de refrigeració d’una empresa de cítrics. Els símptomes de les intoxicacions alimentàries són digestius: nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i febre. La majoria dels casos són lleus, que milloren al cap de pocs dies (els joves se solen curar sols), i per això no arriben a les urgències als hospitals. No obstant, el problema està en els pacients fràgils o grans. Aquests sí que acudeixen als hospitals. «En aquests casos, els donem un tractament simptomàtic per evitar que vomitin i intentin menjar. En alguns casos, podem deixar-los ingressats. I en altres casos, donem antibiòtics», assenyala. García també precisa que les intoxicacions alimentàries estan relacionades més que amb els pics de calor, amb l’augment general de temperatures que té lloc cada estiu. «Aquesta malaltia no necessàriament ha d’augmentar perquè hi hagi una onada de calor. Augmenta durant tot l’estiu». El que pot passar, adverteix, és que, amb la calor extrema, les persones que s’intoxiquin pateixin també deshidratació i això empitjori el seu estat. Refrigeració ràpida El dietista i nutricionista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) Àlex Blasco recomana refrigerar ràpid els aliments acabats de comprar. També adverteix que allargar les sobretaules fa que els aliments es mantinguin a temperatura ambient molt temps, cosa que facilita que es contaminin. «És més freqüent que hi hagi intoxicacions alimentàries a casa que en restaurants», insisteix com el seu col·lega. Blasco valora positivament que la seguretat alimentària està cada vegada més vigilada. A Espanya recentment va ser notícia el brot de botulisme (causat pels bacteris normalment presents en aliments mal conservats) associat al consum de truita de patata envasada. Tres dels set malalts van ser ingressats a l’uci al juliol. Aquest dietista adverteix també que algunes intoxicacions també poden arribar a ser greus i provocar infeccions. «La salmonel·losi [infecció causada pel bacteri salmonella], per exemple, pot causar danys i fer que el malalt vomiti sang», diu. En aquest sentit, cal diferenciar entre intoxicació alimentàriatoxiinfecció alimentària. La primera consisteix en la ingesta d’aliments en què hi ha toxines o substàncies tòxiques. La intoxicació alimentària pot afectar una persona o un grup de persones que hagin ingerit el mateix aliment. Per contra, es produeix una toxiinfecció alimentària quan el microorganisme patogen present a l’aliment, a més de multiplicar-se i envair l’organisme, hi produeix una toxina. Un exemple de toxinfecció alimentària és la salmonel·losi. Patologies digestives de base A més dels fràgils, altres pacients que preocupen els metges són els que tenen malalties intestinals com el Crohn i la colitis ulcerosa. «Nosaltres veiem pacients d’aquest tipus que [per una intoxicació alimentària] acaben tenint una infecció. Si ja tenen alguna malaltia digestiva, a alguns d’ells hem de tractar-los amb fàrmacs immunosupressors», assenyala Natalia Borruel, metge de la Unitat d’Atenció Crohn-colitis de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Aquests tenen «més risc» que la infecció empitjori. «Per això sempre els recomanem precaució amb els menjars», afegeix. Malalties immunològiques com el Crohn i la colitis ulcerosa estan en augment a Occident, però no se sap ben bé per què. «Creiem que estan relacionades amb el nostre estil de vida perquè a l’Àfrica, per exemple, són malalties que no existeixen», explica Borruel.

Intoxicacions alimentàries estiuenques: «Es produeixen més a casa que als restaurants»

Augment de gastroenteritis associat al pic de malalties respiratòries

MULTIMÈDIA | Les malalties que porta el canvi climàtic

El més llegit