Pressió mèdica per adaptar les ciutats a les onades de calor: menys cotxes i més arbres

Barcelona va viure l’any passat tres onades de calor administrativament declarades: una al juny, una altra al juliol i una altra a l’agost. Cada any en són més i de més intensitat. La comunitat mèdica veu urgent «adaptar» les urbs a la realitat que ja està aquí: les elevades temperatures derivades del canvi climàtic que tenen un impacte directe en la salut de les persones. Als metges no els preocupen només les morts per cops de calor (aquesta setmana van morir dos agricultors a Aznalcóllar –Sevilla– i a Ciudad Real a causa d’això), sinó l’agreujament de la salut de malalts crònics que acaben morint per la calor. O persones grans que es deshidraten. I també les diverses malalties (respiratòries, cardiovasculars, càncer, trastorns de salut mental) induïdes per la contaminació atmosfèrica i acústica, com assenyalen nombrosos estudis de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). «Les ciutats han d’adaptar el seu entorn urbà a aquesta situació facilitant refugis climàtics, augmentant l’arbratge, disminuint l’asfalt i també la quantitat de cotxes», assenyala Manuel Franco, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas). Aquest epidemiòleg ho diu sense embuts: «[Els cotxes] Són monstres climàtics que augmenten la temperatura nocturna, fan que dormim malament i generen illes de calor urbanes. Dormim fatal, no descansem i ens puja la hipertensió. I acabem tenint problemes d’ansietat o nerviosisme». Els barris més vulnerables, com el Raval de Barcelona, són els més afectats per la calor. Els metges reclamen ciutats més verdes, on hi hagi més vegetació i on la gent es pugui desplaçar caminant. «Els arbres són una gran protecció. Necessitem espais més frescos. Cal limitar els cotxes i els vehicles que contaminen per tot el que suposen per a les persones que pateixen problemes respiratoris o de cor», assenyala la metge Roser Bausà, que forma part del Servei de Protecció de Riscos Laborals de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Barcelona, opina Bausà, no està encara pensada per a tota la gent que hi ha. L’adaptació de les urbs a les altes temperatures, les actuals i les que vindran, passa, per tant, per reduir els cotxes. Això, adverteixen els metges, no és una opinió política, sinó una evidència científica. «El cotxe repercuteix en la calor i les temperatures. Com més vehicles hi ha, més ciutats incòmodes i menys sostenibles. Estem parlant de suportar temperatures extremes com les que ja estem vivint i de disminuir les malalties cròniques, sobretot les cardiovasculars», insisteix Óscar Zurriaga, president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). Zurriaga reitera que el pitjor no són els morts per cops de calor, sinó els «agreujaments de patologies» (com ara insuficiències cardíaques i respiratòries, pancreatitis, càncer avançat o hipertensió) per les temperatures extremes (tant si són molt altes com molt baixes). Cada any moren a Espanya unes 5.000 persones en aquesta situació. «Quan hi ha episodis d’altes temperatures sostingudes, hi ha un increment de la mortalitat. Fer les ciutats més amables amb les persones ens prolonga la vida», afegeix. Més malalties A més de calor, la contaminació atmosfèrica causa malalties. «Hi ha molts riscos respiratoris, cardiovasculars o neurològics. Però la contaminació també afecta l’aparell urinari, l’embaràs i el cervell, i causa malalties psiquiàtriques», adverteix el pneumòleg Xavier Muñoz, membre de la comissió de salut i medi ambient de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Muñoz recorda que cada any moren al món uns 9 milions de persones per causes atribuïbles a la contaminació, xifra que triplica les defuncions per malalties infeccioses (com ara sida, tuberculosi o malària). «La contaminació és, com el tabac, un dels factors que més mortalitat causa», insisteix. Segons Muñoz, aproximadament el 17% dels casos de càncer de pulmó estan associats a la contaminació. I, a Barcelona, la pol·lució és la responsable de l’asma del 51% dels nens i nenes d’entre 7 i 9 anys. «També veiem pulmonies i infarts. Hi ha més infarts els dies que hi ha pics de contaminació». I, tot i que limitar l’ús del cotxe és una decisió política controvertida, tots els metges reconeixen que és una cosa necessària per abordar aquesta realitat. «Darrere del cotxe hi ha una indústria enorme i poderosa a la qual li interessa molt que en tinguis un, perquè això implica un finançament, una assegurança i una despesa en gasolina. És una indústria que perpetua moltes altres indústries, tot i que es ven com una idea de llibertat», critica l’epidemiòleg Franco. «Invertir en el futur» L’oncòleg de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), expert en càncer de pulmó, Ernest Nadal assenyala que, tot i que és difícil de quantificar, les partícules en l’ambient (lligades als combustibles fòssils i al trànsit rodat) es poden associar a una «inflamació crònica al recobriment de l’epiteli respiratori». Així, la contaminació dels cotxes causa malaltia pulmonar obstructiva crònica (epoc). «En el càncer de pulmó també hi ha una associació entre la contaminació i les partícules en suspensió. A països com la Xina i l’Índia, més contaminats que el nostre, hi ha més càncer de pulmó entre els no fumadors», diu Nadal. Aquest oncòleg advoca per reduir ja el trànsit i treure els vehicles del centre de les ciutats. «Aquestes mesures, que solen ser polèmiques, tenen una doble lectura, que és invertir en el futur. Mirar les repercussions econòmiques és curtterminista. Hem de millorar la salut dels nostres fills i invertir en el benefici global de tots», rebla.

Pressió mèdica per adaptar les ciutats a les onades de calor: menys cotxes i més arbres

Als sanitaris els preocupa més l’agreujament dels malalts crònics que els cops de calor

Acorralades per la calor al Raval: «No vull condemnar la meva filla a uns estius de merda»

Catalunya viurà aquest any un rècord de morts atribuïbles a la calor

El més llegit