¿Què és el trastorn de l’espectre autista? Tractaments, claus i desafiaments

Aquest diumenge 18 de juny se celebra el Dia Mundial de l’Orgull Autista, que es proposa acabar amb l’estigma i visibilitzar la discriminació que pateix aquest col·lectiu. A diferència del que se sol pensar, el trastorn de l’espectre autista (TEA) no és una malaltia mental, sinó una condició o trastorn neurobiològic del desenvolupament. Aquestes en són algunes de les claus. ¿Què és l’autisme? El trastorn de l’espectre autista (TEA) és una alteració neurobiològica del desenvolupament que es manifesta en els tres primers anys de vida i que perdura durant tot el cicle vital. Algunes persones autistes presenten dificultat intel·lectual però d’altres no, perquè no està relacionada amb el diagnòstic de l’autisme. Les manifestacions principals d’aquesta condició estan relacionades amb dificultats a l’hora d’interactuar amb els altres, a més de patrons repetitius de comportament, interessos o activitats. Per exemple, un nen que s’obsessiona amb els dinosaures, que ho sap absolutament tot d’aquests animals i que en cada situació de comunicació vol parlar sobre aquest tema en concret i res més. No obstant, aquestes no són les úniques manifestacions, per això de vegades és difícil diagnosticar-lo i cal fer-ne una avaluació en conjunt. ¿Quina és la prevalença? La seva prevalença és més alta del que es pensa: una de cada 100 persones té TEA. Segons la Federació Catalana d’Autisme, a Catalunya hi ha prop de 75.000 persones amb aquesta condició. En el 70% dels casos hi ha una discapacitat intel·lectual associada, de diversos graus. Segons els criteris diagnòstics actuals, la prevalença en homes és més gran que en dones: cada quatre nois hi ha una noia autista, tot i que aquesta correlació també està en revisió. ¿Quants graus d’autisme hi ha? Tot i que l’autisme és un espectre amb molts graus i diferències entre ells (per això no existeixen dues persones iguals), actualment existeixen tres nivells de necessitats de suport entre la població autista. El nivell u de TEA és el que abans es coneixia com síndrome d’Asperger, que són aquelles persones a qui els costa la interacció social, desenvolupen una resistència per acceptar el canvi i mostren certa inflexibilitat de pensament. No implica una discapacitat intel·lectual (en alguns casos són persones brillants amb carreres universitàries), però sí que necessiten certa ajuda per relacionar-se, estructurar la seva jornada i gestionar els estímuls sensorials en alguns casos, així com les emocions i relacions. Les persones amb TEA de grau dos necessiten una ajuda notable, ja que tenen més dificultats comunicatives (tant a nivell verbal com gestual). El seu comportament és inflexible, manifesten ansietat davant els canvis i les seves conductes són restrictives i repetitives. Finalment, les persones amb TEA de grau tres necessiten molta ajuda, ja que mostren dificultats comunicatives significatives (en ocasions no parlen), tant des d’un punt de vista verbal com gestual. El seu comportament és inflexible, manifesten ansietat davant els canvis i les seves conductes són restrictives i repetitives. Necessiten suport i acompanyament constants per portar a terme les activitats diàries. ¿Per què hi ha un biaix de gènere en el diagnòstic? Un 70% de les dones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) encara no estan diagnosticades. Es tracta d’adultes a qui no se’ls va detectar quan eren petites perquè hi ha un important biaix de gènere en aquests diagnòstics mèdics, encara molt centrats en les principals manifestacions de nens homes. Aquest infradiagnòstic es registra fonamentalment en dones que no tenen una discapacitat intel·lectual i que quan eren petites manifestaven senyals del trastorn que van passar inadvertits. Segons els especialistes, les nenes amb autisme «emmascaren les seves diferències». «Els nens tenen interessos ‘especials’, com per exemple els trens, els dinosaures, les caravanes de càmping... Però elles trien temes que estan més socialment acceptats per a una nena o dona, com la música, la moda, les Barbies... No obstant, si et fixes una mica més en com parlen d’aquests interessos, si parles amb la família, s’observa l’impacte que aquest camuflament pot tenir en la seva qualitat de vida», assenyala Marta Campo, directora gerent de la Federació Catalana d’Autisme. ¿Quin risc té l’infradiagnòstic? Segons els psicòlegs i psiquiatres, el risc de patir problemes de salut mental s’incrementa en les dones amb autisme, que fins i tot pateixen més intents de suïcidi que els homes amb aquesta discapacitat. Hi ha estudis que demostren que les persones que no han sigut diagnosticades d’autisme aviat registren més diagnòstics emocionals a l’edat adulta. Les dones que no han sigut diagnosticades tenen dificultats de sociabilitat. Sovint es confon amb el trastorn límit de personalitat perquè són molt emocionals, adverteixen els metges. Són dones que poden entendre els contextos socials de manera diversa o que poden no entendre del tot una situació. També poden ser molt innocents (això les diferencia del trastorn límit de personalitat) i, per tant, més vulnerables pel que fa als matisos i insinuacions. I tenen més risc de patir psicosi quan reben diagnòstics inadequats i, per tant, es queden sense accés a un tractament precoç i adequat. Sovint, per tant, també reben una medicació que no és la correcta.

El més llegit