«Si et soc sincera, jo divendres passat [5 de maig] vaig celebrar el Dia Mundial de la Higiene de Mans, no el final de l’emergència internacional de la covid-19», diu Diana Gil, infermera de 46 anys de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. No s’ha oblidat del coronavirus (ni de tot el que va suposar: dolor, por, patiment, jornades maratonianes, però també la visibilització de la professió), però l’esgotament mental continua fent efecte en el col·lectiu. «Cada vegada que fem alguna millora a les ucis és pensant que alguna cosa similar pot tornar a passar, tenint al cap que potser hem de tornar a aïllar els pacients», explica Gil.