Teresa Español, la «mare» de la immunologia a Catalunya: «Em vaig sentir molt menystinguda»

Teresa Español (Reus, 1942) no dubta quan la periodista li pregunta de quin èxit professional està més orgullosa. «D’haver millorat la vida de molts malalts». Aquesta dona, somrient, vital i pròxima, de 81 anys, és la «mare» dels immunòlegs a Catalunya. La immunologia,especialitat que primer l’epidèmia de VIH/sida i recentment la covid-19 van acostar a la població, ni tan sols existia a les universitats de Medicina en els anys 60 (es va crear a principis dels 80), quan ella va estudiar. Español, que es va formar en pediatria, va veure ràpidament la importància d’aquesta branca i va crear l’actual Servei d’Immunologia del Hospital Vall d’Hebron. Però això seria molt després perquè abans, durant anys, va estar relegada a un petit laboratori buscant solució a les immunodeficiències congènites. A la Universitat de Barcelona (UB), on va fer classes, mai va passar de ser professora associada. I, no obstant, aquesta és la dona que ha establert les bases de la immunologia moderna a Catalunya. Per això la Societat Catalana d’Inmunologia acaba de donar-li un premi a la seva trajectòria professional. En un acte celebrat dijous passat, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, pacients de diferents associacions de malalties immunològiques s’acostaven a la doctora agraïts. «Sempre he tingut molt contacte amb els pacients tot i que, com a immunòloga clínica, no els tractava directament», explica. També va viure l’esclat de l’l’epidèmia de VIH/sida en els 80. El temps va acabar donant-li la raó. La immunologia és l’especialitat que avui és al darrere, per exemple, de teràpies revolucionàries contra el càncer com les CAR-T. La Residència Francisco Franco Español, dona que en plena dictadura es va obrir camí en un món essencialment masculí com era la Medicina, el 1967 va entrar a treballar a l’Hospital Vall d’Hebron, que llavors es deia Residència Sanitària Francisco Franco (i així va ser fins a 1975). Tres anys després de la seva entrada, la metge va decidir anar-se’n amb el seu marit, nefròleg, a Londres. Aquí va entrar a treballar en un laboratori. «De tornada a Barcelona, em va salvar moltes vegades la relació amb els grups europeus», dirà en algun moment d’aquesta entrevista. Davant la Catalunya en blanc i negre de la dictadura, Español va trobar a Londres «una ciutat multicultural, multiracial». «Era el centre de la immunologia al món», diu. Va treballar al London Hospital Medical Center i a l’Institute of Child Health. Va tornar a Barcelona a mitjans dels 70. I va tornar al Vall d’Hebron. «Aquí estava relegada al laboratori de genètica. No volien implantar aquesta especialitat, així que la combinava amb la tasca pediàtrica», recorda. Així, pel seu compte i de la mà dels contactes que va fer a la capital britànica, Español va començar a estudiar les immunodeficiències congènites, un grup de malalties que estan produïdes per un defecte en el funcionament dels mecanismes de sistema immune. Un exemple són els ‘nens bombolla’. Español recorda la «falta de suport», en aquells temps, per part de l’hospital. Va haver d’enfrontar-se a una doble discriminació: la de defensar una especialitat mèdica en què ningú creia i, a més, la de ser dona. «Em vaig sentir molt menystinguda la major part de les vegades. Em deien que què més volia, que ja era pediatre», explica. Va haver de buscar pressupost pel seu compte, un tècnic de laboratori, una infermera. «Jo era la responsable de la unitat d’immunologia. I, fa riure, dèiem que jo era la cap d’aquesta unitat d’una, perquè només hi era jo». Aquesta unitat és avui el Servei d’Immunologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya i un dels més importants d’Europa. Español va arribar a reunir-se amb la Conselleria de Salut per demanar més mitjans. Des d’aleshores li va quedar la fama de «dona de caràcter fort». Ho explica rient. Estudis genètics En aquells anys, tenint en compte el poc desenvolupament de la immunologia al país, Español recorria als seus contactes amb l’estranger, sobretot amb Londres i París, per fer estudis genètics de malalties congènites que eren hereditàries. «Havies d’informar la família de si la patien només els homes, o només les dones. I saber quina era la incidència. Els primers estudis els vaig fer enviant jo les mostres fora». Tot i que ella no tractava directament els pacients, sí que els rebia al seu petit laboratori. «Venien a preguntar què era una immunodeficiència: tota una sèrie de coses que els infectòlegs de llavors no sabien què dir», recorda. En els 80 va arribar l’epidèmia del VIH/sida. Els pacients acudien a preguntar-li si la seva dona, els seus fills, es podrien infectar. «Hi havia molta por», recorda. «Jo els explicava que el VIH només es transmet quan hi ha cèl·lules infectades que entren dins l’organisme». Llavors, fins i tot els metges tenien por. «Hi havia una doctora que, cada vegada que venia al meu laboratori, es tapava la mà amb la bata mèdica per no tocar el pany de la porta». Español va ser la presidenta de la Fundació Lucía per a la Sida Pediàtrica. Es va tirar endavant gràcies a l’herència que va deixar una família amb molts recursos econòmics i amb tres membres (mare, pare i filla) que van morir de sida. «Durant anys vam fer moltes xerrades a les escoles, però fa tres anys que vam tancar la fundació. No té sentit perquè ja no hi ha nens amb VIH», explica feliç la immunòloga. L’avenç dels tractaments Recorda aquells anys com una època de «moltíssima feina». Va tenir la sort de comptar amb el suport familiar, tant per part del seu marit com dels seus dos fills. Explica satisfeta com han millorat «moltíssim» les malalties immunològiques gràcies als tractaments endovenosos. «Aquells nens tenen ara 40 anys i estan bé». La tasca mèdica la va combinar amb la docència: va impartir l’assignatura d’Immunologia a la UB, als estudiants de tercer. «Vaig estar de professora associada tota la vida. Mai em van canviar de categoria», admet. Però tot el temps explica les coses sense ràbia i amb la genuïna satisfacció de ser testimoni de com les coses han millorat. «Ara més de la meitat dels estudiants de Medicina són dones», assenyala orgullosa. Teresa Español, que es va jubilar als 69 anys, continua fent consultes per internet perquè col·labora amb l’Associació Espanyola de Dèficits Immunitaris Primaris (Aedip). I no perd el seu esperit reivindicatiu, el que l’ha impulsat sempre: «Necessitem més immunòlegs. No és només ser al laboratori, és fer la interpretació i seguiment dels tractaments», defensa.

Teresa Español, la «mare» de la immunologia a Catalunya: «Em vaig sentir molt menystinguda»

Als 81 anys, és la impulsora de l’actual Servei d’Immunologia del Vall d’Hebron, on va lluitar durant anys per una especialitat en què ningú creia

Espanya cribrarà a partir del juny el càncer de pulmó en fumadors i exfumadors

El Clínic busca finançament per a les primeres immunoteràpies CAR-T d’Espanya contra tumors sòlids

El més llegit