Catalunya necessita un miler de metges de capçalera per enfortir l’atenció primària

Malgrat totes les inversions anunciades per la Conselleria de Salut en els últims mesos (i aplaudides per bona part del col·lectiu sanitari), el principal repte de l’atenció primària, així com la seva amenaça més gran, continua sent la falta de metges. És un problema que no només sacseja Catalunya, sinó tot Espanya i altres països europeus. Segons els sindicats i les societats mèdiques, a Catalunya falten entre 800 i 1.000 metges de capçalera. A tot Espanya, uns 5.000. Els sanitaris recorden la importància que l’atenció primària sigui robusta i estigui enfortida: no només és la porta d’entrada al sistema sanitari, sinó que soluciona fins al 80% dels problemes de salut, a més d’actuar com a detector de violències o soledats. Invertir en la sanitat pública i, en concret, en l’atenció primària suposa un estalvi, a mitjà i llarg termini, per a l’Administració. Aquest 12 d’abril se celebra el Dia Nacional de l’Atenció Primària. Sobre el perquè de la falta de personal, que és un fet inqüestionable, hi ha opinions trobades. Algunes veus ho atribueixen principalment a la crisi demogràfica: hi ha tota una generació de metges ‘boomers’ que s’està jubilant (a Catalunya se’n jubilaran uns 900 en la pròxima dècada) i que no té reemplaçament. Europa està cada vegada més envellida, i a això s’hi suma que no s’ha fet una bona planificació. Però també hi ha veus que defensen que el problema no és la falta de metges, sinó les males condicions laborals, que dissuadeixen moltes persones de dedicar-se a la medicina de família. «Hi ha estudis que diuen que no és que faltin metges en el sistema sanitari, sinó en la primària. I és perquè no volen treballar aquí, una cosa que passa en altres països i que té a veure amb les condicions en les quals treballem», assenyala Meritxell Sánchez-Amat, metge del CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap). La medicina de família, afegeix, és una «especialitat molt complexa» en la qual el sanitari treballa «amb una incertesa molt gran» i ha de ser capaç de «distingir la malaltia de la no malaltia amb poca tecnologia». «En retribució tot això tampoc està compensat», lamenta. En la convocatòria MIR de l’any passat, van quedar sense cobrir a tot Espanya unes 200 places de medicina de família i comunitària, cosa que reflecteix com de poc atractiva resulta l’especialitat. Les societats mèdiques denuncien que la situació és especialment crítica tenint en compte que les places MIR de metge de família a tot Espanya no arriben ni al 30% de les places totals (quan haurien de ser el 40% d’aquest total). «Tenim un problema de recursos humans i mèdics. Hi ha hagut un increment de places d’infermeria de família, però no de metges de família», diu Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). De les més de 1.400 places MIR de Catalunya, només 371 estan dirigides a la medicina familiar i comunitària. Al març, Salut va anunciar que formaria 2.000 administratius per treure burocràcia a metges i infermeres. La mesura forma part del pla de millora de l’accessibilitat al sistema impulsat pel departament i que suposa una inversió de 110 milions d’euros. Segons Salut, les mesures que recull el pla són equivalents a la contractació de 300 metges i 100 infermeres. No obstant, això i la contractació de nous perfils professionals (nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes) demostren les dificultats reals que hi ha per contractar metges i infermeres. Altres reptes Per a Sánchez-Amat, un altre dels reptes que afronta l’atenció primària és la desburocratització i el deixar de fer «pràctiques preventives que no porten enlloc». «Per exemple, de vegades es fan anàlisis a tot el món de la mateixa manera, o proves complementàries que no aporten cap valor. Tot això són coses que ocupen molt temps i recursos», diu. Per a ella és important que el sistema sanitari «pivoti» en la primària, com a «eix vertebrador» i «porta d’entrada». «Hem de deixar d’hipertrofiar les urgències dels hospitals», assenyala. Però, per a això, cal fer la primària «més accessible». Per la seva banda, Sisó veu urgent renovar les infraestructures dels CAPs. El juny passat l’exconseller Argimon anunciava la inversió de 450 milions d’euros per a això. «Encara no els hem vist», es queixa el president de la Camfic. Tot i que hi ha hagut un «increment» de la inversió en la primària, ha sigut «molt petit» segons ell. Els pressupostos aprovats al febrer acordaven l’increment del pes de l’atenció primària en el total de Salut fins a arribar al 24% mitjançant la dotació de 3.240 milions en aquest àmbit. Així, es fregarà l’anhelat 25%: el percentatge del total de sanitat que, segons l’OMS, ha d’anar destinat a l’atenció primària. Segons l’última memòria del Servei Català de la Salut (CatSalut), publicada l’any passat, la primària va fer, el 2021, uns 64 milions de visites i 3,5 milions de derivacions.

El més llegit