Desigualtat territorial en salut mental: conduir una hora i mitja quan la teva filla té una crisi psiquiàtrica

Flors Moreno cobra una prestació per cuidar-se de la seva filla, que té 20 anys i pateix un trastorn de la conducta alimentària (TCA) i un trastorn límit de la personalitat. Moreno, veïna de Tremp (Lleida), es queixa de la dificultat que hi ha en aquesta província per accedir als serveis de salut mental. «Quan anem a les urgències de Tremp o a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no hi ha psiquiatres de guàrdia ni el cap de setmana ni de nit. T’atenen si ha tingut un intent autolític, per salvar-li la vida, però si demana parlar amb un psiquiatre, no n’hi ha», explica la mare. Assegura que en ocasions els informes estan «mal redactats» perquè «no són psiquiatres» els que atenen la jove i «no expliciten» si s’ha tractat d’un intent de suïcidi o d’una autolesió perquè «no fan una exploració psicològica ni psiquiàtrica de la situació». Moreno és docent i té una reducció de jornada. Cobra el 100% del sou per cuidar-se de la jove, que en aquests moments està ingressada a l’Hospital de Santa Maria de Lleida. L’últim any, ja ha tingut diversos episodis d’autolesions greus i intents de suïcidi (sobreingestes de medicació o autolesions molt descontrolades) que l’han portat a urgències. «Nosaltres, a Tremp, quan tenim alguna urgència que no sigui un intent autolític –per exemple, una crisi d’ansietat o pensaments intrusius–, el que es troba més a prop amb urgències psiquiàtriques és l’Hospital de Santa Maria, que és a la capital, a una hora i mitja amb cotxe», diu Moreno. A més, segons ella, a Lleida no hi ha unitats psiquiàtriques especialitzades, sinó que són generalistes. Quan la filla de Moreno va haver de fer un ingrés per la gravetat del seu trastorn alimentari, la mare es va veure obligada a anar a Barcelona (a l’Hospital Sant Joan de Déu) després de tres mesos d’espera. A més, ara la noia ha entrat en un programa de trastorn límit de la personalitat i autolesions específic de l’Hospital Vall d’Hebron. Moreno denuncia la «desigualtat territorial» i la «soledat» de les famílies que es cuiden de persones que passen per situacions com les de la seva filla. «No estem acompanyats, no hi ha protocol, no hi ha recursos. És molt dur», afirma. La filla té una problemàtica de salut mental des dels 14 anys. «En el seu cas, no hi va haver cap detonant. El trastorn límit de personalitat és multifactorial. El cas de la meva filla està en estudi», diu la mare. «Estat d’hiperalerta» La jove té moltes ocupacions i aficions: toca el violí, canta en una coral, fa cursos d’escriptura... «Però el seu problema de salut mental li dificulta molt la vida acadèmica, malgrat que és una persona a qui li encanta aprendre i que té un bon nivell cognitiu», afegeix la mare. Moreno assegura que la seva filla no vol morir, però tampoc viure amb tant patiment. «Les persones que l’acompanyem de vegades ens trobem molt soles i esgotades. Com a mare he tingut molta sort de trobar suport en les associacions per poder gestionar la frustració i la tristesa», diu. No obstant, denuncia que el sistema de salut «no està preparat per atendre casos de salut mental complexos» com els de la seva filla i tampoc les famílies.

Desigualtat territorial en salut mental: conduir una hora i mitja quan la teva filla té una crisi psiquiàtrica

Flors Moreno, veïna de Tremp (Lleida), té una filla de 20 anys amb dos trastorns psiquiàtrics i no disposa de mitjans al seu municipi

El més llegit