La falta de psiquiatres i psicòlegs accentua la desigualtat territorial en la salut mental de Catalunya

Accedir a un recurs de salut mental no és igual de fàcil per als que viuen a Lleida que a Barcelona. La majoria de serveis i professionals estan concentrats a la capital catalana. Fora de l’àrea metropolitana, és més difícil. Són desigualtats que es produeixen, també, dins de les diferents províncies. Per exemple: una mare denuncia a EL PERIÓDICO que ha de conduir una hora i mitja cada vegada que la seva filla (amb un trastorn de la conducta alimentària, TCA, un trastorn límit de la personalitat i que ha passat diversos intents suïcides) té crisis d’ansietat o pensaments intrusius. Viuen a Tremp i han de desplaçar-se a Lleida. «Tot i que no en tenim dades, sabem, per les famílies, que hi ha molta desigualtat territorial. Famílies de tota la geografia catalana es dirigeixen a la nostra associació perquè els centres [especialitzats en TCA] estan tots molt centralitzats a Barcelona», assenyala Bárbara Alcaide, psicòloga de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (Acab). «En altres comarques no tenen recursos. Sobretot estem parlant de psiquiatres especialitzats en TCA», explica. A la mateixa província de Barcelona hi ha aquesta desigualtat. «Està tot centralitzat a Barcelona capital o Barcelona metropolitana. Hi ha persones de moltes zones de la província que s’han de desplaçar a la capital per accedir a una unitat especialitzada en TCA», explica Alcaide. A Barcelona, dos hospitals tenen una unitat de TCA infantojuvenil (Sant Joan de Déu i el Clínic) i dos més per a adults (Bellvitge i Sant Pau). Però fora de la capital, hi ha hospitals generals amb unitats de psiquiatria no especialitzades en TCA (tot i que poden tenir professionals formats en aquesta problemàtica). «A Catalunya, per ser atès en una unitat especialitzada en TCA s’ha de venir a Barcelona», apunta Alcaide.Encara que Catalunya ha reforçat en els últims anys la salut mental, Salut s’ha vist obligada a ampliar les plantilles amb «nous perfils professionals» perquè no hi ha psiquiatres ni psicòlegs. Falta de professionals El «problema» és que hi ha «pocs professionals», assenyala Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) i president de la Societat Catalana de Psiquiatria, que forma part de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques. «Crec que sí que hi ha recursos. Però també hi ha una falta tan marcada de psiquiatres i psicòlegs clínics, i Barcelona tendeix a aglutinar molts d’aquests professionals», afegeix Cardoner. Hi ha zones «remotes» del Pirineu on, malgrat haver-hi recursos, no hi ha professionals que vulguin anar allà a treballar. «La falta de psiquiatres impedeix cobrir de forma homogènia totes les places». No obstant, s’ignora quantes places estan sense cobrir en hospitals generals, centres de salut mental d’adults (CSMA), centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ), hospitals de día...Hi ha centres a Lleida o a la zona metropolitana nord de Barcelona amb places sense cobrir des de fa temps. «En canvi, els hospitals i centres de Barcelona estan més coberts. Insisteixo que no és que no tinguem recursos –s’ha invertit en salut mental en els últims anys–, sinó que hi ha pocs professionals», diu Cardoner. Hi tenen a veure, com en tota la medicina en general, les jubilacions que no poden ser cobertes. «No hi ha hagut previsió». Segons la Conselleria de Salut, les ràtios a Catalunya són de 12 psicòlegs per 100.000 habitants (el doble que a la resta d’Espanya) i de 14 psiquiatres per 100.000 habitants (11 a Espanya). Tot i així, són xifres molt inferiors a les de mig Europa (18 psicòlegs i 38 psiquiatres per 100.000 habitants). El coordinador del Centre de Salut Mental d’Adults Benito Menni de l’Hospitalet de Llobregat i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Óscar Pino, certifica que la falta d’especialistes és un «gran problema». «No tenim taxa de reposició: es jubila més gent dels especialistes que es generen».Més llista d’espera Óscar Pino, es jubila més gent dels especialistes que es generen».Més llista d’esperaLa falta de professionals fa que les llistes d’espera per accedir a aquests recursos siguin llargues. Per exemple, a Lleida hi ha una mitjana de tres mesos per accedir a una primera visita en un CSMA o CSMIJ. «La gent que pot se’n va a la privada, però la major part de les famílies avui dia tenen problemes econòmics seriosos», apunta Josep Lavin, president de la coordinadora de Salut Mental Catalunya-Terres de Lleida. Malgrat la situació millorable, Catalunya és una de les autonomies que més ha invertit, en els últims anys, en salut mental. Ha invertit en un pla de prevenció del suïcidi i en el Codi Risc Suïcidi, un programa protocolitzat d’actuacions assistencials i preventives de la conducta suïcida. «Quan hi ha una urgència, sempre és atesa. Tot i que no en tots els hospitals hi ha urgències psiquiàtriques, tots tenen el seu hospital de referència. Però hem de millorar l’accessibilitat», admet Joan Vegué, director del Pla Directori de Salut Mental i Addiccions de Salut. Vegué destaca que l’any passat Salut va posar en marxa programes d’atenció a les crisis a domicili en l’àmbit infantojuvenil, una cosa que acabarà de desplegar-se el juny d’aquest any. És una espècie d’ampliació del treball dels CSMIJ, però als domicilis. De moment n’hi ha desplegats 27 i al juny el tindran els 52 CSMIJ de Catalunya. Això representa un increment de tres professionals per centre, però, com reconeix Vegué, aquests no són psicòlegs ni psiquiatres, sinó «nous perfils professionals»: treballadors, educadors o terapeutes.

La falta de psiquiatres i psicòlegs accentua la desigualtat territorial en la salut mental de Catalunya

Salut reforça els serveis amb «nous perfils professionals» com ara treballadors, educadors o terapeutes

El més llegit