La saturació de la sanitat pública augmenta la pressió i les llistes d’espera de la privada

La saturació de la sanitat pública, tant d’hospitals com de centres d’atenció primària (CAP) i en especial dels serveis d’urgències, està provocant un transvasament de pacients a la sanitat privada, que veu com augmenta la seva pressió assistencial, les llistes d’espera (malgrat que continuen sent més baixes que les de la pública) i, també, els incentius econòmics. A tot Espanya, les assegurances de salut van créixer el 7% el 2022 i van facturar 10.543 milions en primes, segons la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (Unespa). Madrid i Catalunya, en aquest ordre, són les dues comunitats on hi ha més afiliats a mútues. «A les mútues comencem a tenir molta pressió. No parlaria de col·lapse ni d’‘overbooking’, però hi ha molts cirurgians que abans programaven la visita a 15 dies i ara a un mes i mig», certifica Pere Torner, president de la secció de metges d’assegurança lliure del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Des de «finals de la covid-19», quan es va començar a obrir tot, la sanitat privada experimenta, segons Torner, un «creixement de les llistes d’espera». «Amb la covid, els pacients amb doble cobertura [pública i privada] han crescut molt, com a mínim el 10% o 15%. Veient les dificultats d’accés a la pública, molta gent s’ha donat d’alta a les mútues, sobretot per resoldre el dia a dia. I si et dones d’alta a la mútua, pugen les llistes d’espera», assenyala aquest traumatòleg. A Catalunya, al voltant del 32% de ciutadans paguen una mútua privada. El territori té una llarga tradició mutualista, però l’infrafinançament de la sanitat pública i, molt en concret, la manca de recursos de la primària han potenciat aquesta tendència. «Si no existís la privada, la pública no tiraria endavant», adverteix aquest metge. Barcelona va arribar al novembre al màxim històric de veïns amb mútua: el 40% dels barcelonins paguen ja una assegurança privada, segons l’última enquesta de salut de l’ajuntament, amb xifres corresponents al 2021. Els nous pressupostos del Govern, que augmenten en 1.284 milions la cartera de Salut (l’11% més),i en concret els 100 milions que aniran dirigits a pal·liar les llistes de l’espera de la pública, tenen com un dels reptes frenar aquesta tendència. Menys accessibilitat La saturació de la pública està afectant també l’accessibilitat de la privada, si bé no hi ha xifres ni de llistes d’espera ni de l’augment de pacients. «No és tan fàcil com abans aconseguir visita», assegura Torner. «És una impressió general que molts especialistes, una visita convencional –no urgent–, en lloc de donar-te-la a una o dues setmanes vista, potser te la fan d’aquí a un mes», diu aquest metge, que no obstant matisa que, en la sanitat privada, la gent accedeix directament a l’especialista sense passar pel metge de família, cosa que redueix els temps d’espera. Però a més, les urgències dels hospitals privats i de les mútues tornen a tenir el mateix volum que el 2019, abans de la covid-19. «Com que tenim tanta activitat quirúrgica i les urgències no són programades, de vegades els pacients estan més temps ocupant un box, i fa que no puguem ser tan àgils», explica Joan Jeremías, gerent de la Clínica Sagrada Família, a Barcelona. Nivells d’activitat precovid La privada té més activitat que els últims dos anys perquè, tot i que «ja no hi ha covid», hi ha molta grip i, a més, el sistema ja està tractant pacients (amb càncer, amb diabetis) que no van ser atesos durant la pandèmia. «Hem trobat molta gent amb complicacions. Per això tenim més activitat. Una vegada que va passar el confinament, es van reduir les urgències. La gent tenia por d’anar al metge, i ara no és el cas», diu per la seva banda Noel Bordón, cap d’Urgències de l’Hospital HM Nou Delfos (Barcelona). Tot i així, Bordón assegura que, encara que «la massificació de la pública no hi ajuda», el Nou Delfos no té problemes ni de pressió assistencial ni d’espai, i que no és «ni remotament» com la sanitat pública. Diu el mateix Lluís Monset, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (Aces), la patronal de la sanitat privada de Catalunya. «Hi ha un increment de pòlisses, però això té a veure amb diferents factors. Primer, que l’accessibilitat de la pública no és bona. També amb el nivell de riquesa d’algunes zones. I, finalment, la pandèmia ha canviat moltes coses: potser la gent es veu més protegida amb doble cobertura», reflexiona Monset. Nega, com Bordón, que hi hagi més llistes d’espera en la sanitat privada («això pràcticament no existeix», precisa), però sí que reconeix que hi ha «més gent» a les urgències, però perquè és el «pic natural» de cada any.

La saturació de la sanitat pública augmenta la pressió i les llistes d’espera de la privada

El nou pressupost de Salut, que augmenta l’11%, haurà de servir per millorar l’accessibilitat del sistema públic, deteriorat després d’anys d’infrafinançament

El més llegit