Un metge d’atenció primària dedica el 40% de la jornada laboral a la burocràcia

Entre un 30% i un 40% de la jornada laboral d’un metge de primària de Catalunya està dedicada a la burocràcia. A fer tràmits que es podrien fer, coincideixen els professionals consultats per aquest diari, «d’una altra manera». Per exemple, els centres d’atenció primària (CAP) continuen firmant les baixes dels malalts. Els facultatius continuen havent de validar les receptes que han fet altres col·legues seus, una pràctica «anacrònica i ofensiva» per als professionals. Redacten justificants escolars o informes per a la llei de dependència. Per norma, un metge de capçalera no hauria de fer més de 28 visites diàries, tot i que la realitat dista bastant: depenent del centre de salut, n’hi ha els que en tenen més de 30, 40 o fins i tot més. La burocràcia ve a entorpir encara més jornades laborals que donen poc marge a la flexibilitat. «La burocràcia que vivim els metges dels CAPs clama al cel. Ens falten professionals; intentem que gran part del temps el metge faci de metge perquè dediquem molt temps a fer coses que no aporten cap valor i que podria fer un altre professional o que es podrien automatitzar», valora el metge de família del CAP Sardenya Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb). Segons l’opinió de molts d’ells, les baixes autodeclarades els traurien «molta feina», com va passar a principis de l’any passat amb la sisena onada de covid-19: les persones amb el virus que no podien teletreballar podien tramitar elles mateixes la baixa a través de La Meva Salut, entre altres eines. «Demanem, també, que si als pacients els donen la baixa a l’hospital, que la tramitin allà. Una fractura de fèmur tractada a l’hospital hauria de ser gestionada allà», opina Meritxell Sànchez-Amat, metge del CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap). A països com Anglaterra, per exemple, les absències de menys de cinc dies són autodeclarades. Hi ha inspectors de treball que vigilen les sospites de frau. «Hi ha dos tipus de baixes: les que necessiten supervisió mèdica i aquelles en les quals el pacient ja sap el que té –per exemple, la regla o una migranya– i no necessita anar al metge per obtenir-la», afegeix Sànchez-Amat. Assistents clínics Facultatius com Sellarès demanen incorporar un nou perfil professional al CAP: l’assistent clínic. És una figurasimilar a la dels anomenats gestors covid, que, en el pitjor moment de la pandèmia, actuaven com una mena d’administratius que seguien la traçabilitat del virus (trucaven als positius i als contactes). «Els gestors covid van ajudar molt, però només servien per a la covid. Al CAP Sardenya ja hi ha la figura de l’assistent clínic, però és una prova pilot. I el pacient està encantat», explica Sellarès, que aposta per incloure aquesta figura en altres centres de salut. Un assistent clínic, precisa, «no és un administratiu sanitari», sinó que és algú que fa la seva feina «directament al costat» dels metges i infermeres. Les infermeres Segons la infermera Ester Giménez, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (Aificc), hi ha coses que «han millorat» i d’altres que no. Per exemple, alguns hospitals estan començant a tramitar baixes, si bé es tracta d’una prova pilot i són els CAPs els que continuen fent-ne la majoria. «També han millorat les receptes electròniques. Quan fem l’exploració de, per exemple, diabètics, ja podem programar-li totes les receptes anuals en una sola vegada. Abans, si venien tres vegades a l’any, els havíem de fer les receptes tres vegades», explica Giménez. Les infermeres, reconeix Giménez, tenen menys burocràcia que els metges, tot i que fan per exemple «baixes curtes». «La sol·licitud de les ambulàncies també és una burocràcia que fa infermeria i que es podria eliminar», valora. El mateix conseller de Salut, Manel Balcells, va reconèixer al desembre en una entrevista a EL PERIÓDICO que «urgeix alleujar la burocràcia perquè els metges tornin a fer de metges». Balcells va assegurar llavors que Salut estava treballant en un pla per atendre «de manera urgent» la falta de professionals, que «els trauria més càrregues burocràtiques perquè tinguin més temps per fer de metge». De moment, no ha presentat aquest pla.

Un metge d’atenció primària dedica el 40% de la jornada laboral a la burocràcia

Els professionals reclamen mesures com les baixes autodeclarades o la incorporació d’assistents clínics

El més llegit