Catalunya avança en l’ús de psicodèlics per tractar trastorns mentals

Durant dècades, Occident va mantenir una gran croada contra les substàncies psicodèliques. La llei de substàncies controlades dels EUA (Control Substances Act), promulgada el 1970, va iniciar una «guerra contra les drogues», i en concret contra els psicodèlics (l’LSD, la psilocibina), que van ser inclosos en el nivell 1 de la norma, el més restrictiu. Tota la investigació clínica que s’havia fet entorn seu en els anys cinquanta i seixanta es va frenar en sec. Però des del 2000, amb el canvi de mil·lenni, es va produir una espècie de «renaixement psicodèlic». I ara, a l’empara de la pandèmia de la salut mental causada per la covid-19, l’interès per aquestes substàncies com a possibles fàrmacs per tractar trastorns mentals ha augmentat. «No és una cosa nova utilitzar psicodèlics per tractar malalties mentals. Però últimament s’ha obert de nou aquest camp i s’estan desenvolupant assajos per determinar l’eficiència, efectivitat i seguretat d’aquests tractaments amb diferents patologies psiquiàtriques, fonamentalment la depressió», explica Narcís Cardoner, director del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) i president de la Societat Catalana de Psiquiatria, que forma part de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques. Aquests assajos no avaluen només la substància, sinó la psicoteràpia amb aquest tractament en un context clínic. Els EUA són pioners en aquest àmbit. Per exemple, aquest país ja ha arrencat la fase tres (la prèvia abans de la comercialització del medicament) de dos assajos: el de l’MDMA (o èxtasi, una droga sintètica que actua com a estimulant i al·lucinogen) per tractar l’estrès posttraumàtic i el de la psilocibina (una substància al·lucinògena que s’obté de determinats fongs) per tractar la depressió. Hi ha més investigacions, però aquestes són les dues més avançades, especialment la de la psilocibina, que podria ser aprovada als EUA pròximament. Estudis similars s’estan fent també a Europa, i en concret a Catalunya, tot i que van una mica per darrere dels dels EUA. Aquí la fase tres començarà al llarg d’aquest any. L’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) va iniciar l’assaig clínic amb la psilocibina, la fase tres del qual efectuarà el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Tots dos centres també faran la fase tres de l’estudi amb MDMA. Sant Joan de Déu, el VHIR i l’Hospital Clínic, a més, investigaran també l’al·lucinogen 5-DMT per a la depressió resistent (que no respon als fàrmacs convencionals). «Els pròxims anys, d’aquí al 2028 o abans, podríem veure aprovat l’MDMA i la psilocibina amb teràpia assistida», apunta Óscar Soto Angona, psiquiatre i investigador del VHIR i president de la Societat Espanyola de Medicina Psicodèlica, entitat creada l’agost passat que busca acostar l’ús clínic de les substàncies psicodèliques amb finalitat terapèutica. «També s’està estudiant l’LSD, però hi ha menys assajos en marxa perquè el seu mecanisme d’acció és pràcticament igual que el de la psilocibina i és més complex. Tot i així, hi ha estudis molt preliminars de l’LSD per a la fibromiàlgia, l’Alzheimer o el dolor crònic», afegeix Soto. «Lliures de tractaments de per vida» Tots aquests assajos científics demostren com els psicodèlics s’estan convertint en un possible tractament per a alguns trastorns mentals greus. «Són molt prometedors perquè podrien aconseguir que alguns pacients es deslliuressin de tractaments convencionals que ara mateix són de per vida», diu Soto. Són substàncies que s’administren «una o dues vegades» dins d’un programa de psicoteràpia. «Hem vist que hi ha persones que, amb unes sessions prèvies i posteriors, queden lliures de símptomes», afegeix. Tot i que encara queda molt per investigar, aquestes substàncies s’estan estudiant amb «psicoteràpia assistida», és a dir, dins d’un programa mèdic, en un marc temporal limitat i amb la supervisió de psicòlegs i psiquiatres. «Als científics ens toca fer molta pedagogia sobre aquestes teràpies, que s’han de desenvolupar de manera òptima. Aquestes substàncies no són addictives en l’àmbit clínic o terapèutic», insisteix aquest psiquiatre. «Són substàncies segures en un context clínic regulat, que requereixen un entorn adequat i un acompanyament psicoterapèutic controlat», incideix per la seva part Santiago Madero, psiquiatre de l’Hospital Clínic. ¿Què s’ha vist? Segons Cardoner, hi ha publicats diferents estudis per utilitzar la psilocibina per a quadros depressius que no responen a «tractaments ordinaris». «És una depressió molt difícil de tractar, perquè és resistent al tractament. Aquí s’ha començat a estudiar la psilocibina i el resultat és tan positiu que s’obre una porta», diu aquest psiquiatre de Sant Pau. «Un tractament ja aprovat i que es pot comparar als psicodèlics és l’esketamina –un psicodèlic dissociatiu–, que l’any 2000 va demostrar ser efectiu en la depressió resistent i que des de l’1 de novembre pot utilitzar-se als hospitals per tractar-la», diu Cardoner. També conclou que, de tots els psicodèlics, el més estudiat i el que té més «evidència» és la psilocibina. «Si la tercera fase d’estudi torna a ser positiva, les agències del medicament, tant dels EUA com d’Europa, podrien aprovar-ne l’ús», assegura

Catalunya avança en l’ús de psicodèlics per tractar trastorns mentals

Diversos hospitals catalans iniciaran aquest any la fase tres d’assajos de la psilocibina contra la depressió i de l’MDMA contra l’estrès posttraumàtic

El més llegit