L’onada de la Xina demostra que l’estratègia ‘covid zero’ no és sostenible a llarg termini

La descomunal onada de contagis de covid-19 que viu en aquests moments la Xina qüestiona de ple la política de ‘covid zero’ que el país ha estat aplicant al llarg d’aquests gairebé tres anys de pandèmia. El gegant asiàtic, epicentre del SARS-CoV-2 (ja que es va originar en un mercat d’animals de Wuhan), es va convertir ràpidament en un exemple de com frenar la covid-19. La disciplina de la Xina (o duresa, segons com es miri) a l’hora de mantenir el virus a ratlla va ser admirada inicialment. Però pocs països van seguir la seva estela (la majoria va optar per conviure amb el virus) i ara, tres anys després, l’estratègia de reduir el virus al mínim se li ha girat en contra a la Xina. «El que demostra [la situació de la Xina] és que aquesta estratègia no és sostenible a llarg termini. Funciona molt bé, però només si és per un temps curt, perquè a la llarga té un impacte econòmic i social massa elevat», valora el metge Salvador Macip, membre del comitè científic assessor de la covid-19 de la Conselleria de Salut de Catalunya. Per al membre de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE) Joan Caylà, l’error de la Xina va ser no haver abandonat la política ‘covid zero’ de manera «més gradual», com van fer en el seu moment Corea del Sud i Austràlia, països que també la van aplicar. La Xina és un país amb més de 1.400 milions d’habitants, dels quals molt pocs han passat el virus i que s’han immunitzat amb vacunes molt menys efectives que les utilitzades a la Unió Europea (UE), que ja ha ofert a la Xina vacunes gratuïtes per fer front a l’actual onada. «Preocupació» El Centre Europeu per al Control i la Prevenció de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) ha descartat que l’augment de casos a la Xina afecti la situació epidemiològica a Europa, degut principalment a l’alta immunitat de la població europea i al fet que no s’han produït noves variants. Però una cosa és que, ara mateix, no hi hagi aparences de tornar a situacions doloroses com les viscudes el 2020 o el 2021 i una altra, que no hagin d’augmentar els contagis a Europa. El que més preocupa són les mutacions. Macip reconeix que entre els experts i autoritats sanitàries hi ha «preocupació» per què apareguin noves variants. «Cal vigilar que el virus no muti i sorgeixi una variant que ens obligui a buscar noves vacunes i haver de tornar a immunitzar tota la població», diu. De moment, és una cosa que no ha passat i, de fet, les noves variants que estan apareixent, com la XBB.1.5 (subllinatge d’òmicron, procedent dels EUA i més contagiosa), no estan suposant un «problema immediat». «Fins ara han aparegut diverses variants de mal aspecte, però la majoria no acaben dominant. El que cal vigilar és si acaben dominant; de moment, no és un problema», assenyala. Més vacunació Macip dona per fet que, malgrat els controls de viatgers procedents de la Xina (Espanya els exigeix un test negatiu a tots, tot i que estiguin vacunats, però no altres països europeus, com Bèlgica), hi haurà un augment de casos també a Europa perquè, en un món globalitzat, és impossible posar dics al virus. Per això advoca per augmentar la taxa de vacunació de les quartes dosis, encara molt millorable (a Catalunya, per exemple, només el 55% dels més grans de 65 anys la té). La vacuna, recorda, és l’única manera d’evitar la malaltia greu. Reconeix que el comitè científic assessor de la covid-19 està «preocupat» pel sistema sanitari català, que ja està «una mica al límit» després de les onades primer de bronquiolitis i després de grip. «Si la covid ve forta, poden saturar-se els hospitals», adverteix. Tot i així, insisteix que no es preveu cap tipus de restricció pel que fa al cas. «Estem en un moment de vigilància tensa, a veure què passa. No hi ha, en aquests moments, motius per fer cap acció a més d’incentivar la vacunació. Però alhora, no hi ha res més urgent ara mateix», insisteix Macip. «Estem en aquesta fase de vigilància, de veure cap a on va la cosa». Lamenta que la població espanyola s’hagi «relaxat» amb les quartes dosis, una cosa que atribueix al fet que la gent pensa que la pandèmia «ja ha acabat», quan no és així. Països en vies de desenvolupament Per la seva banda, Caylà està més preocupat per com la possible onada de la Xina pugui afectar els països en vies de desenvolupament, amb cobertures vacunals «molt baixes» i amb els quals la Xina té «moltes relacions comercials». «Hi pot haver onades epidèmiques a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, amb cobertures vacunals molt baixes. Tot i que la nostra és millorable, és més gran que allà i aquí tenim certa immunitat híbrida [immunització natural via contagi i vacuna]. Europa preocupa però preocupen molt més aquests països», assenyala aquest epidemiòleg, que alerta que els milions de contagis que estan tenint lloc a la Xina augmenten les possibilitats que hi hagi una mutació del virus. El nombre de casos de covid-19 ha arribat a una xifra rècord a la Xina, amb un màxim el 2 de desembre. En les últimes tres setmanes, la incidència ha disminuït, probablement també a causa que s’ha realitzat un menor nombre de proves, cosa que ha provocat que es detectin menys infeccions. En qualsevol cas, l’ECDC apunta que «hi continua havent una falta de dades fiables sobre els casos de covid-19, els ingressos hospitalaris, les morts, així com la capacitat i l’ocupació de les unitats de cures intensives (ucis) a la Xina».

L’onada de la Xina demostra que l’estratègia ‘covid zero’ no és sostenible a llarg termini

Els metges criden la població a vacunar-se de la quarta dosi i qualifiquen de «vigilància tensa» el moment que viu ara Europa

El nou subllinatge d’òmicron, la XBB.1.5, procedent dels EUA i més contagiosa, no suposa un «problema immediat»

El més llegit