Els drets reproductius

Endeutar-se per anar els EUA a avortar: els obstacles per interrompre l’embaràs a Espanya

  • El relat d’una parella del País Basc torna a posar el focus en les embarassades que, per un diagnòstic tardà, es plantegen un avortament passada la setmana 22

  • La llei espanyola només permet el final de l’embaràs a partir d’aquell termini si hi ha una malformació incompatible amb la vida, però no greu

Ferran Nadeu

Prop de 22.000 euros va ser el que els va costar a la Paula i l’Alberto, una jove parella del País Basc, anar als Estats Units i avortar. Per a això van haver de demanar un préstec bancari. Va ser el juny passat i, en el dia d’avui i durant els pròxims cinc anys, continuen pagant el préstec al banc. Tot perquè un diagnòstic tardà va impossibilitar l’avortament a Espanya. «A la setmana 28 de l’embaràs, em van fer una ecografia i van veure una cosa rara al cap. La gravetat no se sabria fins que el nadó naixés: podia tenir des de ceguesa fins a paràlisi», relaten a l’altre costat del telèfon. El fetus tenia absència del septum pellucidum, que és l’envà que separa els dos hemisferis cerebrals. Ni el de Paula ni el d’Alberto són noms reals: volen explicar la seva història des de l’anonimat, igual com altres dones entrevistades per EL PERIÓDICO que, com la Paula, van haver de marxar a l’estranger per avortar a l’estar embarassades de més de 22 setmanes.