La covid va empitjorar la salut mental de les cuidadores més que la de la resta de població

La pandèmia de covid-19 ha deixat rere seu més diferències entre homes i dones en determinats àmbits de la salut. Per exemple, tot i que el deteriorament de la salut mental de la població ha sigut general, va empitjorar més la de les persones cuidadores, una cosa que impacta directament en el col·lectiu femení si es té en compte que el 70% dels qui cuiden altres persones són dones. A més, també hi ha hagut diferències de gènere en les intencions i l’acceptació de la vacunació de la covid-19: els homes sobreestimen més que les dones la seva predisposició a vacunar-se. I finalment elles han fet més ús que ells de les visites telemàtiques en els centres d’atenció primària (CAP); això és, aquest canvi del presencial al virtual ha tingut un impacte més gran en dones que en homes. Són les tres idees que recull l’últim informe de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), titulat ‘La dimensió de gènere durant la pandèmia’ i compost per tres articles. «Aquestes conclusions aporten dades i evidències rellevants a l’hora de dissenyar polítiques públiques que, a curt i mitjà termini, ens ajudin a recuperar els nivells de salut, tant física com mental, que teníem abans de la pandèmia, especialment en el cas de les dones», assenyala Judit Vall, investigadora de l’IEB i professora del departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB). La salut mental de les cuidadores Comparades amb la població general, les dones cuidadores tenen un 8,5% més de possibilitats d’estar «tristes o deprimides». En el cas dels homes cuidadors, és un 5% més. És a dir, tot i que les persones cuidadores informals, dels dos sexes, tenen més problemes de salut mental que la població general, aquesta diferència és encara més gran en el cas del col·lectiu femení. Ho recull l’article ‘Evidència dels efectes del SARS-CoV-2 sobre la salut mental de les persones cuidadores a Europa’, un dels que componen l’informe de l’IEB. Els resultats marquen una gran diferència de gènere si es té en compte que set de cada 10 cuidadors són dones. «Quan comparem símptomes com la tristesa, depressió, ansietat o nervis, veiem que en general les persones cuidadores tenen més possibilitat de patir-los. I quan comparem dones cuidadores amb homes cuidadors veiem que a elles els afecta més», assenyala Juan Oliva, un dels tres autors d’aquest article, juntament amb Luz María Peña i Beatriz Rodríguez. Segons Oliva, això té a veure que sovint les dones no cuiden només d’una persona, sinó d’algunes (per exemple, una persona gran i un fill), per la qual cosa «els efectes de cuidar poden ser més intensos en dones». Els autors de l’article van obtenir aquestes conclusions després de l’anàlisi de dades de l’Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (Share), realitzada a 52.310 europeus de 50 o més anys. Un 3,3% d’aquests eren persones cuidadores. I van veure una altra diferència: que els efectes són encara més grans al sud i est d’Europa. «L’explicació podria ser que el sud d’Europa, com Espanya i Itàlia, es va veure més assolat per la covid –explica Oliva–. I a l’est, els sistemes de cures professionals són pràcticament inexistents, molt febles». Els investigadors creuen, amb tot, que aquests resultats són només la punta de l’iceberg, perquè l’enquesta no va preguntar per les cures a convivents. «Creiem que en persones convivents els efectes serien encara més forts», apunta Oliva, qui crida a prendre consciència d’aquesta realitat, ja que, si «col·lapsen» les persones cuidadores i passen a necessitar elles les cures, el problema es multiplica per dos. Diferències en la vacunació Els investigadors també van prestar atenció a una dada: durant la pandèmia hi va haver molts articles científics, basats en intencions autodeclarades, que parlaven sobre la intenció de la població de vacunar-se. Les dones, en principi, mostraven una menor predisposició que ells. No se sabia per què. «El que hem vist és que, tot i que els homes diguin més que es volen vacunar, a l’hora de la veritat no hi ha cap diferència, és a dir, no es vacunaran més que les dones», explica Pol Campos, l’autor de l’article de l’IEB ‘Diferències de gènere en les intencions i l’acceptació de la vacunació’. Aquest estudi recull que, mentre que el 87% dels homes tenen intenció de vacunar-se, menys dones, el 83% d’elles, mostren aquesta mateixa disposició. Tanmateix, observant l’índex real de vacunació, la proporció d’homes i dones que s’han vacunat en el període dels 30 dies següents és del 73% en els dos grups. Això és, es vacunen igual malgrat que no declaren les mateixes intencions. ¿Per què passa això? «Ells són menys honestos o menteixen més. El que aquestes dades demostren no és tant una diferència en la vacunació com una desigualtat d’actituds», valora Campos. Una altra explicació, segons ell, és que ells sentin més «mandra» a l’hora de vacunar-se, mentre que, entre les dones, aquelles que no volen vacunar-se realment tenen «opinions molt fortes» respecte a això i per això compleixen la seva paraula. Visites en l’atenció primària El tercer text de l’informe de l’IEB analitza si hi ha hagut un biaix de gènere en la variació de diagnòstics atesos entre el 2019 i el 2020 en els centres de salut. «Nosaltres analitzem com ha canviat l’activitat en l’atenció primària. Hem vist que, amb la covid-19, la gent es relaciona de manera diferent: truca més al CAP, envia més e-consultes...», explica per la seva banda Francesc López Seguí, autor, juntament amb Laura Ricou Ríos, de ‘Perspectiva de gènere en l’anàlisi de la variació de la freqüència de visites en l’atenció primària abans i durant la pandèmia de covid-19’. Tot i que les dades que ells van recopilar «no poden demostrar que hi hagi un biaix de gènere» en l’accés als CAPs, sí suggereixen que la disrupció en l’activitat sanitària causada per la covid-19 no ha afectat de manera idèntica els dos gèneres, ja que les dones han tendit més a les visites telemàtiques que ells. «Amb la covid, la gent ha accedit menys al CAP. Els homes hi han anat un 10% menys; les dones, un 9% menys. Però no és una diferència estadísticament significativa», assenyala López Seguí. «Amb les dades que tenim no podem dir que les dones hagin anat menys al CAP que els homes, però és necessari afinar més i analitzar aquesta diferència per a cada tipus de malaltia. Fan falta més estudis que demostrin un accés equitatiu per als dos gèneres». La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va ser a la presentació de l’informe de l’IEB i va mirar d’explicar el perquè d’aquest augment de les visites telemàtiques, sobretot en el col·lectiu femení. «La dona segueix sent el referent cuidador de la família. Sol ser la via d’entrada en el sistema sanitari. Les dones consulten més», va dir Cabezas, qui també va recordar que, tot i que elles tenen una esperança més gran de vida, també tenen una «pitjor qualitat de vida» i «més dolor crònic». El «gran repte», segons la secretària de Salut Pública, és «veure quin encaix poden tenir totes les maneres de consultar». A més, tot i que globalment les dones no han deixat d’anar més al CAP que els homes, sí que han consultat més per motius de salut mental i factors psicosocials.

La covid va empitjorar la salut mental de les cuidadores més que la de la resta de població

Les dones que tenen cura d’altres persones tenen un 8,5% més de possibilitats d’estar «tristes o deprimides» que la població general; els homes cuidadors, un 5% més

Un informe de l’Institut d’Economia de Barcelona aprofundeix en la bretxa de diferències entre ells i elles que es van produir amb l’esclat del coronavirus

El més llegit