L’infermer d’un CAP: «No estem atenent el pacient com es mereix»

Les infermeres són el col·lectiu més nombrós de l’atenció primària. Dos anys després de l’esclat de la covid-19, senten que han passat de ser «aplaudides» a ser «menyspreades». David Oliver (Girona, 1965) és infermer al CAP Montilivi de Girona i delegat del sindicat d’infermeria Satse. ¿Com està ara l’atenció primària? Després de dos anys treballant en pandèmia, falten professionals i, sobretot, inversió. No es pot atendre els usuaris com es mereixen. Tenim molta pressió, però som els que som i hi ha molta feina. Una vegada ha passat la fase aguda de la pandèmia, hi ha tota l’assistència de les malalties que han quedat en segon pla i això fa que tinguem la rutina de l’entrevista telefònica. L’usuari no ho viu massa bé. ¿Hi ha molta assistència telefònica? Molta. En alguns CAPs, costa molt que l’usuari hi pugui anar de manera presencial perquè no ens queden hores: som els que som. L’usuari acudeix al CAP tensionat, i aquesta relació entre personal i pacient de vegades comporta un risc d’agressions verbals. També l’usuari està cremat. «Una vegada ha passat la fase aguda de la pandèmia, queda l’assistència de les malalties que van quedar en segon pla» Però els CAPs han recuperat molta de la presencialitat perduda. Sí, s’ha recuperat, però hi ha tanta feina endarrerida... Crònics, controls de diabetis, gent que s’ha de fer controls, analítiques... Tot això es va recuperant, però hi ha molta part que es fa per telèfon, la llista d’espera és més llarga i amb això l’usuari no està massa d’acord. Tanmateix, no és problema dels treballadors, nosaltres posem de part nostra. El pressupost de la primària no arriba ni al 17%, quan hauria de ser un 25%. ¿Quanta de l’atenció dels CAPs és presencial i quanta telefònica? No hi ha xifres perquè depèn molt de cada CAP i del territori. Hi ha plantilles que estan més ben estructurades que d’altres. Sí que et puc dir que telefònicament atenem el que no és urgent. Si és greu ja es passa a les urgències i es fa un altre tipus d’atenció. Les coses programades les valoren telefònicament i llavors es decideix si s’actua de manera presencial o telefònica. ¿Quant triguen a donar hora al pacient? Sovint més de 48 hores, però depèn molt de cada àrea bàsica i del nombre de professionals que tinguin. «Telefònicament atenem el que no és urgent. Si és greu ja es passa a les urgències i es fa un altre tipus d’atenció. ¿Què es veu dins del CAP? Molta feina per fer, moltes coses endarrerides, hi torna a haver molta dificultat de contractes estables. Es torna a contractar el personal –sobretot infermeria– mes a mes i això repercuteix en l’atenció de l’usuari. El sistema demana recuperar el seguiment dels crònics, encara pendents de control, i amb el personal que tenim és molt difícil atendre’ls presencialment. ¿Quin CAP és pitjor a Girona? A l’estiu els de la costa: el de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro... Però tots els CAPs tenen aquest mateix problema: que no hi ha inversió i això fa que les àrees bàsiques hagin reduït el personal. I de tot Catalunya també et puc dir el mateix, a tot arreu estan igual: Lleida, Tarragona, Barcelona. Hi ha un descontentament general per part dels professionals perquè fa dos anys érem aplaudits i imprescindibles, sobretot infermeria, i hem passat a ser menyspreats. No hi ha cap millora laboral, estem treballant amb les mateixes condicions que fa 10 anys, malgrat que s’estan negociant els convenis de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del Siscat [el sector concertat]. Això fa que molta gent deixi la professió o se’n vagi a l’estranger. Salut ha fet passos per enfortir la primària. Sí, hi va haver fons covid, però una vegada ha passat la fase aguda de la pandèmia ja hi ha instruccions de contractar menys o contractar per un o dos mesos. Però tot això és estructural. La millora del pressupost de la primària s’havia d’haver abordat fa anys. Falten diners, inversió i professionals. A Catalunya hi ha sis infermeres per mil habitants, quan a Europa la mitjana és nou per mil habitants. A Catalunya hi ha sis infermeres per mil habitants, quan a Europa la mitjana és nou per mil habitants. ¿Hi ha molta inequitat territorial? Sí. Però el principal problema és el dèficit de professionals, també de metges, cosa que fa que infermeria faci tasques que no li corresponen. També hi ha consultoris locals tancats. Als consultoris locals hi ha infermeres i metges que depenen d’un CAP i fan la tasca en un poble. Amb la covid tot es va concentrar en els CAPs i es van tancar els consultoris. Però una vegada va passar la fase aguda, per falta de pressupost, per falta de professionals, molts no s’han tornat a obrir. O, si s’obren, ho fan dos dies a la setmana, per exemple. A Catalunya, en l’última dècada se n’han anat a l’estranger unes 1.800 infermeres. Tots estem afectats, però infermeria –el col·lectiu més nombrós de la primària– és del que més: hem portat el pes de la pandèmia, hem liderat la vacunació. ¿S’han alliberat de la burocràcia? És un tema que sempre hi ha sigut. S’ha discutit com es pot millorar, però encara hi ha una part que seria prescindible. Però aquesta és una discussió que no crec que depengui que falti gent, sinó que és un tema de com es programen les visites. Hauria de ser un canvi estructural de la primària a Catalunya. A nosaltres ens agradaria fer molta més assistència de l’usuari i no tanta paperassa ni protocol.

L’infermer d’un CAP: «No estem atenent el pacient com es mereix»

David Oliver, del CAP Montilivi de Girona, denuncia que falten professionals i inversió

«Hi ha treball endarrerit i molta part es fa per telèfon, i amb això l’usuari no hi està gaire d’acord»

El més llegit