El consum d’alcohol creix entre els menors i els partits no aconsegueixen pactar una llei per regular-lo

A Espanya, consumir alcohol és un ritual. Es queda per prendre unes canyes, es brinda per celebrar i un bon dinar es rega amb vi. L’alcohol és una droga que el 93% de la població ha consumit alguna vegada a la vida. En els joves, aquest ritual es converteix en un afartament: gairebé 4 de cada 10 d’entre 15 i 24 anys, la generació del ‘botellon’, va patir una intoxicació etílica aguda el 2020, l’última dada disponible. Malgrat l’arrelament cultural del consum, les associacions mèdiques alerten cada vegada més que beure amb responsabilitat és un oxímoron, perquè «només s’eviten els riscos si no es consumeix», com recull l’últim informe aprovat per la Comissió de Salut Pública. Tot i així, legislar sobre alcohol s’ha convertit en missió impossible a Espanya. Fa dues dècades que la llei de prevenció del consum en menors espera als despatxos dels ministres de Sanitat de socialistes i populars, però el text sempre acaba topant de cara amb altres interessos, especialment els del ‘lobby’ de la indústria de l’alcohol. «La intenció del Govern és treure-la en aquesta legislatura, però de moment no hem avançat més. És la història interminable», assenyala a EL PERIÓDICO Francisco Pascual, president de Socidrogalcohol, una entitat científica que fa anys que intenta que s’aprovi una llei nacional i que fa aportacions als diferents governs. El setembre del 2006, el Consell de Ministres donava el vistiplau a l’avantprojecte de llei per prevenir el consum d’alcohol entre menors, un «gravíssim problema de salut pública», en paraules de la llavors ministra de Sanitat, Elena Salgado, que destacava que l’edat d’inici en l’alcohol se situava en 13,7 anys de mitjana. La norma incloïa limitacions a la venda, el consum a la via pública i la publicitat. Només uns mesos després, Mariano Rajoy, llavors líder de l’oposició, pronunciava a Ciudad Real el seu famós «¡visca el vi!» després d’una defensa encesa del seu consum i contra un Govern «autoritari» liderat per José Luis Rodríguez Zapatero. Havia entrat en l’equació el producte estrella de la dieta mediterrània, el vi, en un país que n’és un dels principals productors del món. Rajoy va citar Quevedo, que va escriure que el vi és el millor vehicle de l’aliment i la millor medicina: «Necessitem més Quevedo, més educació i menys lleis per emprenyar la gent». Va arrencar així una «guerra del vi» pocs mesos dels comicis municipals i el Govern socialista va optar per ficar l’avantprojecte en un calaix. I com que la història sovint rima, quan va ser una ministra de Sanitat del PP, Ana Mato, qui va posar sobre la taula un esborrany de llei per prevenir el consum d’alcohol en menors, productors i cellerers –i també el PSOE de territoris com la Rioja–, van tornar a pressionar fins que els populars la van posar de nou a dormir el somni dels justos. Quan el PP va tornar als comandaments del Govern després d’un any en funcions, una nena de 12 anys va morir per un coma etílic en un ‘botellon’. El Pla Nacional sobre Drogues va insistir que les altíssimes cotes de consum d’alcohol entre menors es devien a la «falta de percepció del risc i a l’altíssim grau de disponibilitat», de manera que una nova ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va prometre una vegada més una llei d’alcohol en menors. La promesa de Rajoy el 2002 La promesa de Rajoy el 2002En un congrés sobre alcohol, nit i menors que se celebrava en el marc del Pla Nacional sobre Drogues el 2002, periodistes i científics van escoltar de la boca del llavors vicepresident del Govern la promesa d’una llei que prohibiria consumir alcohol al carrer, coneguda amb el pseudònim ‘llei del ‘botellon’’. Aquell vicepresident era Mariano Rajoy. El Consell Econòmic i Social va considerar que la llei de prevenció del consum indegut de begudes alcohòliques era excessivament sancionadora i perjudicial per al sector productor, a més de proposar que se n’exclogués el vi per ser una beguda alcohòlica «natural de caràcter agrícola i ús alimentari». El text va comptar també amb l’oposició del PSOE i d’IU, que la van considerar repressiva, i ni tan sols va arribar al Parlament. Va ser el primer intent infructuós per regular el consum d’una substància reconeguda com un potent carcinogen. Poc després, aquell mateix Govern va aprovar la ‘llei del vi’, que el defineix com a aliment i és la que utilitza ara el sector per demanar que s’exclogui de les begudes alcohòliques. «Cada ministre que s’ha anat incorporant ha volgut tirar endavant la legislació, però ha tingut pressions i s’ha quedat en un ‘hi estem treballant’», diu Pascual, que s’apropia del que ell mateix qualifica com a frase feta: «Els polítics estan venuts». Dues dècades després del primer intent, és la ministra Carolina Darias la que s’enfronta ara a regular l’alcohol en menors. El 8 d’abril va acabar el període d’aportacions de la consulta pública i des d’aleshores no se n’ha sabut res. Legislació i mentides Legislació i mentidesA principis d’estiu, un titular va córrer com la pólvora: el Govern volia prohibir el vi en els menús del dia. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va publicar una fotografia en xarxes socials amb una copa i un missatge: «Un bon vi com el que els senyors del Govern ens volen prohibir». Sanitat va haver de sortir a desmentir-ho. L’aposta de l’Estratègia de Salut Cardiovascular era «col·laborar amb els establiments de restauració» per promoure una dieta mediterrània com a model d’alimentació cardiosaludable «sense incloure-hi el consum d’alcohol». La menció a l’alcohol es va acabar eliminant. «Els missatges de vegades arriben distorsionats i això la indústria ho sap fer molt bé, perquè tenen una capacitat econòmica i de màrqueting molt elevada», diu Pascual. Des de Salud Sin Bulos, una iniciativa avalada per la majoria d’associacions mèdiques del país per combatre mentides sanitàries a Internet, treballen per desmuntar alguns mites com el que diu que una copa de vi al dia és beneficiosa per a la salut. El president de Socidrogalcohol assegura que el sector del vi es va posar en contacte amb ells fa anys perquè avalessin aquests missatges: «No podem assegurar una afirmació que no té evidència científica, sinó que més aviat hi ha diversos estudis que ho desmenteixen», diu. Entre les propostes que han fet arribar a Sanitat hi ha la de desvincular la indústria de l’alcohol dels programes de prevenció perquè «el seu interès és que les begudes alcohòliques es venguin». Un eslògan sol acompanyar els anuncis de begudes alcohòliques: «Beu amb moderació, és la teva responsabilitat». Pascual insisteix en mesures com l’etiquetatge, a la qual s’oposa la indústria que promou aquest eslògan: «Per ser responsable del que faig, he d’estar-ne informat». En el cas dels menors i adolescents, fa anys que les associacions mèdiques i científiques adverteixen que l’únic consum responsable és zero: perjudica el desenvolupament cerebral, pot provocar alteracions en el procés de creixement i augmentar la possibilitat de desenvolupar un consum abusiu. La legislatura ha creuat l’equador i s’acosten nous cicles electorals que auguren un Congrés en campanya permanent. Mentrestant, la indústria continua guanyant batalles, com la que va impedir a Europa incloure una menció als riscos de la ingesta d’alcohol en l’etiquetatge de les begudes. Queda per veure si serà aquest Parlament el que tregui per fi la pols a una llei tant temps postergada o si torna la ploma de Quevedo: ‘Poderoso caballero es Don Dinero’.

El consum d’alcohol creix entre els menors i els partits no aconsegueixen pactar una llei per regular-lo

Ministres del PSOE i del PP han intentat legislar durant dues dècades, però les pressions acaben ficant els textos en un calaix

El Govern va tancar la consulta pública de la nova norma a l’abril i des d’aleshores segueix sense avenços

El més llegit