¿Què va fallar amb el Radar Covid? Llums i ombres d’un dels fiascos de la pandèmia

Imagineu-vos un virus nou del que només es coneix que es contagia per l’aire al contacte amb altres persones. Imagineu-vos que en la primera onada d’aquest virus hi ha gairebé 30.000 morts i els hospitals es desborden. Imagineu-vos que encara no hi ha vacunes ni tests ràpids que avisin d’un positiu. Imagineu-vos que disposeu d’una eina, al vostre telèfon mòbil, per saber si algun dels desconeguts amb què us heu creuat està contagiat, si heu tingut un contacte de risc, si heu pogut estar en perill. Imagineu-vos com d’útil podria ser aquesta eina. Imagineu-vos que la realitat del Radar Covid, l’aplicació que va néixer per ajudar a la detecció de contactes en la pandèmia de covid-19,va ser una altra. Tres mesos després que esclatés la pandèmia, el Govern va posar en marxa a l’illa de La Gomera la prova pilot d’una aplicació mòbil que permetia notificar a l’usuari el seu possible contacte estret amb un positiu per covid-19. Per la via d’emergència, com la majoria de coses en aquells mesos, Indra va ser l’adjudicatària del contracte que pujava a 330.537 euros. Els resultats del pilot van ser «positius», com va concloure l’estudi que va publicar la prestigiosa revista científica ‘Nature’, i justificaven el seu «desplegament en l’àmbit nacional». A finals d’estiu, el Govern va presentar en societat el Radar Covid i va adjudicar sense publicitat un nou contracte a la mateixa empresa per al manteniment i posada en marxa de la que prometia ser una eina clau per ajudar a doblegar futures corbes de contagis de la pandèmia. Dos anys després, els positius confirmats per l’aplicació són poc més de 124.000, la Secretaria d’Estat de Digitalització ha sigut advertida per haver infringit vuit articles del reglament de protecció de dades i la factura puja a 4,2 milions d’euros, uns 50.000 euros per codi. «Vam demostrar que, amb un 30% de persones amb l’aplicació, érem capaços de reconèixer fins a 6,3 contactes per infecció i això és una barbaritat», assenyala Álex Arenas, doctor en Física de la Universitat Rovira i Virgili i coautor de l’estudi de La Gomera. «Però crec que el Govern tampoc va insistir massa perquè aquesta aplicació s’establís», afegeix. Per a una altra de les autores, l’especialista en Medicina Preventiva i membre de la Direcció General de Salut Pública de les Canàries Eva Elisa Álvarez-León, «hauria d’haver sigut implantada de manera simultània i completa arreu del país» i això no va ser possible perquè s’havia d’adaptar a «17 sistemes de rastreig parcialment independents», un per cada comunitat autònoma. Informació insuficient Informació insuficientL’estudi publicat a ‘Nature’ ja assenyalava que alguns dels resultats s’havien de tractar amb «cautela», i advertia que perquè el Radar Covid s’adoptés amb èxit era necessària «una important campanya de comunicació». El Govern va gastar uns 2,2 milions d’euros a donar a conèixer l’aplicació. Fins i tot als seients dels trens de Renfe van aparèixer cartells amb els codis QR per descarregar-la, amb l’eslògan ‘Protegeix-te i protegeix els altres’. Una enquesta de l’OCU del setembre del 2020 assenyalava que el 90% de la població havia sentit parlar del Radar Covid. Però no va ser suficient. A La Gomera hi va haver voluntaris que explicaven al carrer com funcionava l’aplicació, una cosa que no es va donar en l’àmbit nacional. «Es necessitava una campanya de comunicació per fer entendre la gent per què servia, com funcionava i què era el que guanyàvem», insisteix Arenas. Els díptics informatius parlaven que el Radar Covid multiplicava per dos la capacitat de rastreig manual i, amb un 20% d’usuaris, la pandèmia es reduïa en un 30%. La taxa de penetració sí que ha sigut del 21%, però no és possible saber quantes descàrregues són d’un mateix usuari o quants han acabat desinstal·lant-la. El problema de les autonomies El problema de les autonomies«El sistema sanitari espanyol està descentralitzat i les competències són transferides a cada comunitat autònoma. En conseqüència, un adequat desplegament requereix que cada comunitat autònoma integri el seu sistema sanitari amb l’aplicació». A aquesta conclusió van arribar els autors de l’estudi pilot del Radar Covid, que advertien que es tractava d’«un factor crític que sustenta l’èxit» i que no havia sigut «validat en aquest experiment». Els dos coautors consultats coincideixen que ha sigut el principal problema. El funcionament del Radar Covid és, a priori, senzill. El telèfon mòbil es manté actiu emetent un senyal anònim i no geolocalitzat per tecnologia Bluetooth. Quan hi ha un contacte de més de 15 minuts amb un altre telèfon, aquests memoritzen el senyal del contacte. Si el portador d’un d’aquests telèfons confirma que és positiu en covid-19 mitjançant una PCR, el centre de salut li proporciona un codi de 12 dígits que haurà d’introduir en l’aplicació. En aquest moment, l’aplicació avisa tots els terminals que va memoritzar com a contactes de risc. Però el principal embut de què ja van advertir els autors de l’estudi pilot arribava a l’hora d’entregar els codis. Dos anys després, continua sense haver-hi dades dels codis que les comunitats autònomes han entregat als seus contactes positius. En 12 de les 17 autonomies, la ràtio de codis introduïts per casos confirmats és inferior al 0,5%, i a Extremadura, el País Valencià, Ceuta, Melilla o les Canàries és directament zero. «Allò era un sidral, crec sincerament que no s’ho van prendre massa seriosament», es lamenta Arenas. «Cada comunitat autònoma havia d’integrar l’eina d’una manera diferent en el seu propi sistema de rastreig, i això exigia una dedicació de mitjans humans i tècnics del que no totes disposaven en aquell moment», explica Álvarez-León, que afegeix que el Radar Covid va arribar quan creixia la segona onada. L’Alberto es va contagiar en aquell pic, l’octubre del 2020. Quan va preguntar a la seva metge de capçalera, a Cadis, pel codi que havia d’introduir en el Radar Covid, va notar que li estava parlant en xinès. La doctora va sortir de la consulta per preguntar al personal si algun sabia d’on sortia aquest codi. Tothom havia sentit campanes, però ningú sabia on era la missa. «No totes les comunitats estaven preparades, però hi havia pressa per posar-la a disposició perquè la incidència s’estava tornant a incrementar. Les presses i els mitjans insuficients sempre dificulten la correcta implantació de qualsevol eina nova», es lamenta Álvarez-León. La María, una madrilenya que va donar positiu amb un test d’antígens un any després, el desembre del 2021, va contactar amb el telèfon habilitat per la comunitat per donar l’avís. Mai li van trucar del seu centre de salut per fer-se una PCR de confirmació ni per fer-li un seguiment, així que difícilment podia aconseguir el codi per notificar-lo en l’aplicació. Al cap de pocs dies, la Sanitat madrilenya va canviar el protocol i va considerar els positius amb un test d’autodiagnòstic com veritables positius sense necessitat de confirmació. Aleshores, ja ningú recordava el Radar Covid i molts que el van utilitzar fins i tot l’havien desinstal·lat. I això malgrat l’afany de la secretària d’estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, per continuar defensant les seves bondats: «No és un projecte fracassat i no acceptaré que es digui que la Secretaria d’Estat no ha fet una bona feina», responia als grups parlamentaris al Congrés el setembre de l’any passat. «Només que haguéssim salvat una vida amb el Radar Covid jo em donaria per satisfeta», va afegir. «No se li va fer ni cas» «No se li va fer ni cas»Arenas insisteix que la tecnologia en què es basa el Radar Covid és molt bona, però el problema ha sigut social: estem disposats a instal·lar al nostre telèfon aplicacions de tercers a qui cedim dades que ni coneixem però quan va arribar el Radar Covid, van sorgir molts dubtes. «No se li va fer ni cas, no vam arribar ni als mínims perquè allò tingués alguna representativitat», sentencia Arenas, sense embuts. «Quan un usuari no trobava en el seu servei de salut la resposta esperada –no sabia com aconseguir el codi de notificació, no el rebia ràpidament o no se li donava accés a una prova diagnòstica de manera ràpida– generava en el seu entorn més desconfiança cap a l’aplicació. I aquesta impressió que l’aplicació no serveix es va anar estenent i la població que inicialment se la va instal·lar al seu mòbil, la va anar desinstal·lant», afirma Álvarez-León. I ho confirma el Diego, un altre dels usuaris consultats per EL PERIÓDICO: «La vaig acabar esborrant del mòbil perquè mai em va avisar de cap contacte estret i em demanava constantment que actualitzés les notificacions, cosa que ja havia fet». Protecció de dades Protecció de dadesSergio Carrasco és advocat expert en protecció de dades i tecnologia. En nom de l’oenagé Rights International Spain, va denunciar que el Radar Covid no complia les directrius marcades pel Reglament General de Protecció de Dades. Creu que va faltar ànim de fer un projecte transparent des de l’inici, amb el Govern resistint-se a facilitar informació. El procés va culminar amb la sanció d’apercebiment per incomplir vuit articles del reglament de protecció de dades. Un assenyalava que no s’havia avaluat a temps l’impacte de protecció de dades en el projecte pilot, un document obligatori que recull els potencials riscos a què estan exposades les dades personals. «El que s’hauria d’haver fet és reforçar la confiança de les persones precisament donant accés», insisteix. Un altre dels problemes és que l’aplicació tenia una vulnerabilitat en el seu disseny coneguda per la Secretaria d’Estat i no s’hi va posar remei. Era possible, per exemple, associar una IP amb un test positiu, i això podia afectar «tota mena de dades personals», segons recull la sanció. Carrasco insisteix que «el més lògic hauria sigut donar accés al codi des que es va començar a programar» perquè es poguessin detectar i solucionar vulnerabilitats. «La teva exposició és baixa» en ple pic de contagis «La teva exposició és baixa» en ple pic de contagis Álvarez-León creu que hi va haver punts que no estaven «prou estudiats». Per exemple, la desconfiança que una aplicació governamental podia generar en la població quant a la privacitat o detalls tècnics que generaven «experiències negatives en els usuaris». Com el cas de la Brenda, que recorda com l’aplicació li assenyalava repetidament «la teva exposició és baixa», el missatge que apareix automàticament des que es descarrega, en ple pic de contagis a la ciutat on viu. Arenas insisteix que la idea del Radar Covid és impedir les onades, però quan ja estem en un pic de contagis «el rastreig no funciona» i l’aplicació passa a tenir poc sentit. Això sí, els dos experts coincideixen que el que ofereixen aquestes aplicacions és molt útil i ho serà en el futur, tot i que «ens queden anys fins que es consolidi socialment», com diu Arenas. «Una epidèmia no és un problema mèdic, sinó social: sempre ve determinada pel comportament humà», afegeix. Carrasco creu que «s’ha de ser més àgils», perquè «de res serveix que al final de la pandèmia tinguem una aplicació que funcioni». El Govern deixarà morir el Radar Covid, amb un contracte de manteniment que expira el novembre d’aquest any. En resposta a una pregunta parlamentària, insisteix que aquest tipus d’aplicacions «van mostrar la seva eficàcia en fases anteriors de la pandèmia», però reconeix que «ja no resulten imprescindibles en el moment en què ens trobem», tot i que les dades sembren seriosos dubtes que, almenys el Radar Covid, ho hagués sigut mai.

¿Què va fallar amb el Radar Covid? Llums i ombres d’un dels fiascos de la pandèmia

Dos dels autors d’un estudi pilot a La Gomera apunten al sistema autonòmic com el principal problema de la seva implantació

No es facilitaven codis als positius i molts usuaris van optar per desinstal·lar-lo

El més llegit