La precarització del sector

Una metge estrangera: «Ens tracten com a sanitaris de tercera» Només importem en crisis com la de la covid»

La veneçolana Maigualida Rodríguez va arribar a Barcelona el 2018. La complexa burocràcia impedeix que la seva especialitat (medicina de família) sigui homologada i reconeguda pel sistema espanyol. Després d’anys encadenant contractes de mesos i fins i tot dies a l’Institut Català de la Salut (ICS) mentre enviava diners a la família, ha decidit buscar feina en un altre país.

Joan Mateu

Un 80% dels metges extracomunitaris a Catalunya, tant del sistema públic com del privat, no ha fet l’examen MIR (metge intern resident), segons el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Això no necessàriament indica que no tinguin cap especialitat mèdica: tot i que alguns no en tenen, n’hi ha molts d’altres que sí. Però el problema és que aquest títol no sempre és homologable amb el sistema espanyol. Així, aquests metges, majoritàriament llatinoamericans i a qui no se’ls reconeix cap titulació especialitzada, són considerats, denuncien ells, «doctors de tercera». En tot l’Institut Català de la Salut (ICS) hi ha entre un 9% i un 11% de metges sense especialitat mèdica MIR, sense distingir entre estrangers i nascuts a Espanya, segons xifres del mateix organisme.