Una malalta de 46 anys amb parkinson: «Tot va començar amb una pèrdua d’olfacte»

Montse Cortijo, de 46 anys, en tenia 32 quan li van diagnosticar parkinson.No va donar importància als que van ser els primers símptomes d’aquesta malaltia neurodegenerativa. «Al principi vaig perdre l’olfacte. A més, aleshores tenia un fill d’un any i al donar-li les papilles notava que em tremolava la mà», explica aquesta barcelonina. Els metges adverteixen que, abans de tenir problemes motors, els pacients amb parkinson desenvolupen símptomes com l’anòsmia (pèrdua d’olfacte), el restrenyiment, la depressió o els malsons. Per això aral’Hospital Clínic (Barcelona) lidera l’estudi internacional ‘Envelliment cerebral saludable’ o ‘HeBA’ (per les seves sigles en anglès, ‘healthy brain aging’), que busca informació de 50.000 europeus sense problemes neurològics d’entre 50 i 80 anys. L’objectiu és identificar al més aviat possible les persones amb més risc de tenir parkinson. El diagnòstic que tot ho va canviar La Montse atribuïa aquella tremolor a la mà després de donar-li menjar al seu fill al dolor que tenia a l’espatlla per subjectar-lo però, com que es va intensificar, va decidir anar al neuròleg. Li van fer proves i li van donar el diagnòstic que ho va canviar tot. «Ho vaig passar bastant malament. No volia dir-ho ni a la meva família, només ho sabia el meu marit i una companya de feina. Però al final has d’aprendre a viure amb això i ho vaig explicar», relata. La Montse era mestra d’educació infantil, però fa sis mesos que li van donar la incapacitat absoluta. «El canvi va ser bestial perquè passes a dependre de la gent. Per exemple, a mi m’encantava conduir i ja no puc. També vaig acabar deixant la feina. Per mi el més dur és dependre d’altres persones», afegeix. No va arribar a tenir depressió però reconeix que, sobretot al principi, va plorar molt. «Passes a dependre de la gent. A mi m’encantava conduir i ja no puc. Vaig deixar la feina» Al llarg d’aquests 14 anys, el parkinson de la Montse ha anat avançant. Els últims anys van ser molt durs: els seus fills havien d’ajudar-la a aixecar-se del llit, no podia dutxar-se ni vestir-se sola. Però una operació fa dos anys la va ajudar a millorar. «Em van col·locar uns elèctrodes que em donen uns petits impulsos perquè el problema del parkinson és que les neurones es van morint. He millorat molt, però almenys ja puc vestir-me i dutxar-me sola. No puc fer altres coses, com jugar a pales a la platja o nedar a la piscina», explica. Els metges creuen que la Montse va desenvolupar parkinson per una qüestió genètica: el seu pare també el tenia. Però també sospiten que l’estrès podria ser darrere de la malaltia. «Diuen que l’estrès pot ser un factor que desperti aquest gen», explica la Montse. «El que m’agradaria dir a la gent és que el parkinson no és només tremolor. La lentitud, la rigidesa, la pèrdua d’olfacte en són alguns símptomes tot i que no hi hagi tremolor», diu. Ella va cada sis mesos a l’Hospital Clínic a fer-se proves i una vegada a l’any li treuen líquid de la medul·la espinal i li fan proves de memòria. Avançar-se a la malaltia María José Martí és neuròloga de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Clínic i la investigadora principal de l’estudi ‘Envelliment cerebral saludable’, en el qual participen centres no només de Barcelona, sinó també de Luxemburg i Innsbruck (Àustria). «Amb el parkinson passa com amb moltes malalties neurodegeneratives: quan es diagnostica, el pacient ja ha perdut un 60% de neurones. Ja no podem tornar enrere. Tanmateix, hi ha medicaments que sí que podrien ser útils si fóssim capaços de diagnosticar-lo abans», explica Martí. Aquest és l’objectiu de l’estudi, que inicialment consisteix en un qüestionari web que les persones interessades poden respondre en aquest enllaç. Restrenyiment, depressió, pèrdua d’olfacte o trastorns de la fase REM del son (malsons o parlar a la nit) són alguns dels símptomes que es presenten abans dels problemes motors del parkinson. «Busquem veure si la població general presenta un o molts d’aquests símptomes que prediuen la malaltia i fer una espècie de paradigma que ajudi a saber quins tenen més risc de desenvolupar parkinson», explica la neuròloga. Només un 10% dels menors de 40 anys tenen parkinson, però la incidència és de 800 casos per 100.000 habitants en les persones de 80 anys. Hi ha un percentatge molt baix de persones que l’hereten, tot i que si tens família amb parkinson corres més risc de desenvolupar-lo. És, diu Martí, «una malaltia de gent gran», però «probablement comença a desenvolupar-se 20 anys abans», tot i que «no dona la cara fins que hi ha moltes neurones perdudes». Per exemple, un dels símptomes més significatius del parkinson és la pèrdua d’olfacte. Un 80% dels pacients amb parkinson el tenen des de fa anys. Un altre 50% d’aquests malalts tenen trastorns de son. «La gent no dona importància a allò de parlar a la nit i això podria ser-ne un símptoma», adverteix la doctora. Aquest any, calcula,estaran a punt els resultats de l’estudi. Tractament El parkinson no té cura i, per ara, només se’n tracten els símptomes. Segons Martí, en els últims anys, es van fer diversos estudis per buscar les causes de la malaltia, per exemple la genètica. «Però han sigut molt poc efectius i sempre arribem molt tard per curar-lo», diu aquesta metge.

Una malalta de 46 anys amb parkinson: «Tot va començar amb una pèrdua d’olfacte»

L’Hospital Clínic lidera un estudi internacional per identificar al més aviat possible les persones amb més risc i alerta que l’anòsmia, el restrenyiment, la depressió o els trastorns del son són símptomes previs als problemes motors

El més llegit