Espanya tenia dos milions de vacunes contra la verola el 2019 malgrat que la infecció no existia

Espanya tenia el 2019 uns dos milions de vacunes contra la verola, malgrat que llavors la infecció ja estava erradicada i tampoc hi havia casos de verola del mico a Occident. El país va deixar d’immunitzar contra aquesta infecció el 1980, un any després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la donés per eliminada. Així consta en una resolució del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de l’agost del 2019, que recull un conveni entre el Ministeri de Defensa i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps). Aquest dimecres, la Ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat la compra de milers de vacunes per fer front al brot de la verola del mico. ¿Per què Espanya comptava, fa tres anys, amb un dipòsit de dos milions de vacunes contra la verola si no hi havia casos de verola del mico a Europa? Els experts consultats per aquest diari apunten al perill d’una possible guerra bacteriològica. Després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units, va créixer la por dels atacs bioterroristes, que consisteixen en l’alliberament intencionat de virus, bacteris, toxines i altres patògens per tal de causar malalties a persones, animals o plantes, o provocar la seva mort. El Ministeri de Sanitat no aclareix a aquest diari el motiu de la compra d’aquests dos milions de vacunes que guardava el Ministeri de Defensa, ni tampoc si les continua tenint. Molts països occidentals compren estocs de vacunes d’agents perillosos en cas que hi hagi motius militars. «No és tan estrany. Quan Rumsfeld era secretari de Defensa dels Estats Units amb Bush, va comprar moltes dosis d’un fàrmac anomenat Cidofovir, contra la verola, i encara el tenen ben guardat per si de cas», assenyala l’infectòleg i internista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) Pere Domingo. El vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) Fernando Moraga-Llop apunta que el bioterrorisme va ser un temor que va sorgir arran de l’àntrax (al 2001 diversos mitjans d’informació i senadors nord-americans van rebre cartes amb el bacteri d’aquesta malaltia infecciosa). «També hi ha països que guarden un nombre reduït de vacunes per a personal militar, de laboratori o sanitaris d’alt risc», diu aquest vacunòleg. De segona generació Les vacunes contra la verola que Espanya tenia el 2019 eren ACAM 2000. No serien efectives contra l’actual verola del mico, segons Moraga-Llop. «Aquesta no és la vacuna indicada per posar ara perquè és de segona generació i ja en tenim una altra contra la verola de tercera generació. La veritablement eficaç és Imvanex», assenyala aquest vacunòleg, que creu que «no s’ha de vacunar tots els menors de 50 anys [els que no estan vacunats]» contra la verola del mico. Imvanex és precisament la vacuna que comprarà Espanya, segons ha anunciat la ministra Darias. «No s’ha de pensar en una vacunació generalitzada de la verola», insisteix. Segons la seva opinió, només s’ha de vacunar les persones que han tingut un «contacte estret i íntim» amb pacients amb la infecció en els primers quatre dies després de l’exposició. Si la vacuna es posa després del quart dia i fins al 14è, servirà per «atenuar» les manifestacions de la malaltia. Als no vacunats que estiguin en contacte amb un infectat se’ls posaran «dues dosis». Als vacunats de petits que ara estiguin en contacte amb infectats se’ls posarà «una dosi de record». «S’han de comprar vacunes contra la verola, sí, però se n’ha de fer un ús molt restringit», destaca Moraga-Llop. Compra de vacunes Roger Paredes, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), afirma que els països estan comprant més vacunes contra la verola, però «la qüestió és si la malaltia [la verola del mico] es quedarà o no». «És un virus nou per tothom, però ens hem de preparar per als contagis secundaris», ha dit Paredes aquest dimecres en les XII Jornades de Malalties Emergents organitzades per la Fundació Unitat d’Investigació en Tuberculosi a Barcelona (Uitb). En la seva intervenció, Paredes ha advertit que els casos de verola del mico estan «en augment» a l’Àfrica «des de fa dècades». «Tothom està en risc, no només els homes que tenen sexe amb altres homes. Almenys com a contacte pròxim», ha dit. El primer cas en humans de verola del mico es va donar el 1970 a la República Democràtica del Congo. El virus havia aparegut abans, el 1959, en un mico. En l’actual brot, ja s’han reportat uns 300 casos de la verola del mico a tot el món. A Espanya, la majoria de casos s’han donat a la Comunitat Madrid, tot i que hi ha diverses sospites, encara no confirmades, a Caralunya. No se sap encara com afectarà els nens; se sap que hi ha un nen ingressat en una uci d’Inglaterra. La verola del mico té una taxa de letalitat d’entre el 3% i el 10%. Actualment hi ha dues soques: la de l’Àfrica Occidental i la de l’Àfrica Central. L’occidental, que és la importada fora del continent, és menys greu. El període d’incubació és d’entre 10 i 21 dies. Les persones vacunades contra la verola tenen formes molt més lleus de la nova infecció. Paredes ha insistit que el virus «no és exclusiu» de la comunitat gai i que es donen casos també en dones. «Sospitem que ja hi ha una transmissió a la comunitat i recomanem evitar el contacte amb animals domèstics», ha dit.

Espanya tenia dos milions de vacunes contra la verola el 2019 malgrat que la infecció no existia

Aquests fàrmacs, que segons els experts es van comprar per prevenir possibles atacs bioterroristes, no serveixen per a l’actual brot de verola del mico

El més llegit