Bonaventura Clotet: «La sida ens ha ensenyat molt sobre infeccions com la covid-19»

El 2 de juny se celebrarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la primera gala People in Red postcovid. L’objectiu de l’esdeveniment és, un any més, recaptar fons per a la investigació contra el VIH.La cara més visible de la gala és el doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953), cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona), director de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa i fundador de la Fundació Lluita Contra la Sida, que ara passarà a dir-se Fundació Lluita Contra les Infeccions. Torna la gala People in Red. La gala tindrà un punt molt especial: Serrat, a qui tinc el gust de conèixer i amb qui tinc amistat des de fa anys, ha decidit actuar-hi des que es va acomiadar dels escenaris. Va dir que volia ajudar-nos en la investigació i li estic molt agraït. Sempre la fèiem al desembre, coincidint amb el Dia Mundial de la Sida [l’1 de desembre], però aquest any la traslladem a l’estiu per la situació epidemiològica que hi havia a finals de l’any passat amb la sisena onada. A més, la Fundació Lluita Contra la Sida deixarà d’anomenar-se així. -Sí, coincideix amb un canvi de marca de la fundació. Fa 30 anys que es va crear i ara passa a dir-se Fundació Lluita Contra les Infeccions. Té sentit, perquè tot el coneixement sobre la sida ha fet que puguem avançar molt en la lluita contra altres infeccions. ¿Contra la covid, per exemple? Per exemple. Però la sida també ens ha ensenyat sobre els bacteris multiresistents als antibiòtics o sobre les infeccions en persones immunodeprimides. Hem vist que els bacteris multiresistents moltes vegades es poden curar amb un trasplantament fecal. Atès el ventall de malalties a les quals ens dediquem –que són totes les infeccions–, atesa tota aquesta diversitat en la investigació, no tenia sentit que l’entitat es continués dient Fundació de Lluita Contra la Sida. «No tenia sentit que la fundació es digués Lluita Contra la Sida, perquè investiguem moltes infeccions» I, en concret, ¿què ens ha ensenyat la sida sobre la covid? La sida era una malaltia molt estigmatitzada i encara ho està. En aquest sentit, va ser molt important la contribució que vam fer des de la fundació i des d’IrsiCaixa. La investigació en el camp de la sida ens va ensenyar el desenvolupament de fàrmacs, el paper del sistema immunitari en les infeccions, la importància de la detecció precoç de la resposta immunitària, quina part d’aquesta resposta jugava un paper més important en la protecció de les persones infectades. A partir de la sida hem anat avançant en altres malalties com el virus de l’Ebola, el virus sincitial respiratori (VRS) i en malalties relacionades amb l’envelliment –ja que la sida accelera l’envelliment, l’anomenada immunosenescència–. També vam aprendre el paper que jugava la microbiota, que són els milions de bacteris de l’intestí que tenen un paper important en la resposta immunitària. Gràcies a la sida hem après moltíssim, per això van ser tan importants les gales organitzades, que ens van permetre recaptar diners per arrencar immediatament investigacions. Ara, per exemple, necessitem diners per seguir uns estudis amb una cohort anomenada CoronAvis, que vol conèixer la durada de l’eficàcia de les vacunes en la gent major de 65 anys. Encara no se sap quantes vegades caldrà vacunar la gent gran. Exacte, i és essencial saber-ho. Cal tenir present que la vacuna és molt eficaç, però també disposem de fàrmacs que, si s’administren en els primers dies de la infecció, redueixen en un 85% la progressió de la covid-19. Són el paxlovid, el remdesivir i els anticossos neutralitzants. Però, insisteixo, és important indagar en quins són els paràmetres que indiquen que una persona de més de 60 o 65 anys podrà tenir una mala progressió malgrat estar vacunada. L’ideal és trobar vacunes que siguin esterilitzants [les que impedeixen el contagi], perquè la vacuna ara no evita la infecció, sinó la malaltia greu. Vostè va advertir fa poc que, com que òmicron causa una malaltia essencialment lleu, no genera gaires anticossos. ¿Quanta gent es reinfectarà en aquesta onada? Jo porto diversos casos que s’han reinfectat d’òmicron als quatre mesos. Hi ha un altre tema que és la immunosenescència, l’envelliment del sistema immunitari. Comença a partir dels 50 anys i fa que la resposta immunitària desaparegui abans. D’això no es tenia gaire idea, però gràcies a la investigació d’IrsiCaixa, del grup de Marta Massanella, Julià Blanco i Julia García, es va demostrar que sí, que [la immunitat] es perd. Per això hem d’estar preparats per vacunar més vegades, tot i que hem de veure quines vacunes són les més òptimes. Sembla que les vacunes que incorporin també la variant òmicron no són les que més protegirien, però sí les que incloguessin la variant beta i la de Wuhan. «La clau és esbrinar quant dura la immunitat de les vacunes, sobretot en la gent gran» Perquè ara mateix tot indica que ens haurem de vacunar diverses vegades a l’any. Sí, però cal saber cada quant t’has de vacunar, quina és la combinació de vacunes més òptima, què s’hi ha d’incorporar perquè sigui més eficaç davant totes les variants. I això necessita investigació, i la investigació necessita diners. Hi ha molt talent a Catalunya i a Espanya, però necessitem que els centres d’investigació tinguin diners. Ara, el grup de Nuria Izquierdo i Julià Blanco, a IrsiCaixa, ha comparat els tests d’antígens ràpids i ha vist que detecten molt bé l’òmicron. No sabíem si eren efectius per a l’òmicron i la investigació ens ha fet veure que sí. ¿Quan dona positiu l’infectat d’òmicron? Amb les noves variants que estan circulant, el test d’antígens dona positiu al quart dia després d’haver tingut el primer símptoma. Tornant a la sida. ¿Per què no trobem la vacuna? Sempre sembla que som molt a prop. El virus de la sida té una capacitat de mutar altíssima, per això costa molt dissenyar una vacuna que cobreixi totes les variants. Si bé s’està desenvolupant una vacuna preventiva, encara no se’n tenen resultats. El sistema immunitari sempre va un pas darrere, tarda un temps a desenvolupar la resposta d’anticossos neutralitzantes i d’immunitat cel·lular. I, quan ho fa, les partícules han canviat. Però el repte més important és l’erradicació de la malaltia, que ja està cronificada, una cosa difícil perquè el virus s’amaga en unes cèl·lules, els limfòcits CD-4, però en un percentatge baixíssim, en menys de l’1%. Per això cal identificar-les i destruir-les i això no és senzill, perquè cal reactivar el virus que és dins d’aquestes cèl·lules, que aparentment són normals. I, un cop surt el virus, poden aparèixer molts virus mutants. Llavors has de tenir uns anticossos que els bloquegin i una immunitat cel·lular generada per una vacuna terapèutica que hagi educat el sistema immunitari per reconèixer els mutants virals. No és senzill. Ara mateix només s’han curat de la sida tres persones al món a través de trasplantaments de medul·la òssia, però això no es pot fer perquè té un risc més elevat que el tractament antiviral. «La mascareta s’ha de mantenir en interiors i espais tancats» ¿Noten ja la pujada d’ingressos per covid? La veritat és que sí, hi ha més ingressos, tot i que també és cert que no s’aprecia un increment important a les ucis. Però cal fer el seguiment de la immunitat generada per les vacunes, que sabem que va minvant. Els anticossos neutralitzants en les persones vacunades cauen molt als sis mesos, encara més en la gent gran. Així que, si no anem revacunant, hi haurà una reducció important dels anticossos. Hi continua havent morts per covid-19, hi continua havent ingressos a les ucis. Les mascaretes s’han de continuar utilitzant en interiors, en espais tancats: serveixen per prevenir infeccions i reinfeccions. Sembla que tots acabarem l’any amb una quarta dosi de la vacuna, ¿oi? -Sí, sembla que sí. ¿I veurem més pandèmies? -Sí; de fet, n’hi ha moltes. La investigació s’ha de focalitzar en el concepte ‘One health’ (una sola salut: la humana, l’animal, la mediambiental). La globalització i l’escalfament del planeta faran que hi hagi zones de desertització, que saltin els virus dels animals als humans: és l’anomenada zoonosi. Els animals no estan tractats correctament perquè estan amuntegats, que és com salten les infeccions. Dinamarca va haver de sacrificar tota una granja de visons que s’havien contagiat d’una variant de covid-19. Si no tenim en compte tots aquests factors, hi haurà mes zoonosi. El 2002 vam tenir el SARS-CoV-1; el 2003, el MERS i el 2019, el SARS-CoV-2. Són virus presents en animals intermediaris, molts d’ells en ratpenats. Si en el primer brot de SARS-CoV-1 s’haguessin destinat diners a la investigació, ara tindríem una vacuna eficaç que ens hauria evitat tota aquesta pandèmia. És una pena que els governs no aprenguin que la investigació crea ocupació, crea patents, crea empresa. És la via més fàcil per sortir d’una crisi a mitjà termini i ajuda a prevenir infeccions que tenen repercussions econòmiques, com la covid-19.

Bonaventura Clotet: «La sida ens ha ensenyat molt sobre infeccions com la covid-19»

El 2 de juny torna la gala People in Red, ajornada dos anys per la pandèmia, per recaptar fons contra el VIH

El més llegit