Els vuit mites del suïcidi: «Qui parla de treure’s la vida ho està contemplant de veritat»

Al seu llibre Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia’ (Herder), el psicòleg de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) Francisco Villar aborda els vuit principals mites que existeixen sobre el suïcidi. Villar, que és el coordinador del programa d’atenció a la conducta suïcida del menor de Sant Joan de Déu, adverteix que «els casos més freqüents de denúncia per mala praxi en salut mental consisteixen en la negligència de no valorar de manera adequada el risc de suïcidi d’una persona». Per això convida a qüestionar i posar en dubte aquests mites. A Espanya, un total de 3.941 persones es van treure la vida el 2020, l’últim any del qual hi ha xifres. Va ser un rècord. «Les persones que parlen de suïcidi en realitat no el cometen» «Desafortunadament, si algú diu que té la intenció d’acabar amb la seva vida és que ho està contemplant de veritat i, en aquest punt, com abans s’intervingui, millor», escriu Villar al seu llibre. En l’adolescència, segons aquest expert, la millor intervenció és «informar els pares de la situació de risc detectada». D’aquesta manera, ells podran contactar amb algú que pugui ajudar l’adolescent a canviar la seva situació. «El suïcida està determinat a morir». Segons Villar, és fals. El psicòleg apunta que «pràcticament res a la vida es vol fer de veritat», ja que la majoria de les decisions tendeixen a l’«ambivalència» com a vehicle principal. «Sempre anem a sobre d’un cavall indomable de contradiccions: els fumadors fumen però ho volen deixar; les persones s’estiren al sofà però volen sortir a fer una mica d’esport. Gairebé ningú està completament i infinitament determinat a res en la vida [...]. Ningú se suïcida amb un 100% d’inamovible convenciment, ningú viu amb un 100% d’inamovible convenciment», escriu. Segons ell, el primer que pensa una persona en el moment de llançar-se al buit amb la intenció d’acabar amb la seva vida és: «No hauria d’haver saltat». «La millora després d’una crisi suïcida significa que ja no hi ha risc de suïcidi» El psicòleg explica al seu llibre que una persona que hagi intentat suïcidar-se tindrà, a priori, «més risc» de repetir l’intent que algú amb ideació de mort o idees suïcides que no ho ha intentat mai. «El període de més risc són les primeres setmanes després de l’alta hospitalària, quan encara no s’han executat els canvis en la vida o en la manera de percebre-la». Per tant, la calma després d’una crisi suïcida és el segon moment de més risc i només superat pel moment de la pròpia crisi», aconsella. «Parlar del suïcidi és una mala idea» Fals. Villar insisteix que cal parlar del suïcidi, però cal fer-ho «bé». «Parlar del suïcidi pot incitar al suïcidi si s’anima l’adolescent a cometre’l, però oferir un espai on l’adolescent pugui compartir les seves idees és un alleujament i una oportunitat perquè pugui rebre l’ajuda necessària», defensa el psicòleg. «Al contrari, perpetuar el consell de no parlar del suïcidi, encara que a la societat li pugui semblar alliberador, té un preu alt per a la persona en crisi suïcida. El preu és la soledat d’algú que no ha triat voluntàriament pensar en la mort», afegeix. «La majoria dels suïcidis apareixen de cop, sense avisar» La realitat clínica reflecteix que la majoria de les persones que se suïciden o intenten fer-ho «ve de processos llargs de reflexió, de valoració de la possibilitat de fer-ho, freqüentment viscuts en soledat o centrats en la perillosa i fantàstica eina de comunicació massiva que és internet». Segons Villar, les persones que se suïciden acaben prenent aquesta decisió en resposta a un «desencadenant», «no com a conseqüència d’aquest desencadenant». «L’explosió no la provoca l’espurna, sinó el cúmul de gas que omple l’habitació en la qual es genera l’espurna», explica. «Quan algú és un suïcida, sempre ho serà». Segons Villar, «no hi ha persones suïcides, sinó persones en crisi suïcida i depèn de tothom que surtin d’aquest estat». «Només les persones amb trastorns mentals se suïciden». Com recorda Villar, el suïcidi és «més freqüent entre les persones que pateixen trastorns mentals» que entre la població general, però el suïcidi «no és exclusiu d’elles». «Això és especialment cert en la infància i l’adolescència», recalca. També recorda que el suïcidi per si sol no és una malaltia, sinó que apareix com una «complicació» d’altres trastorns mentals. «Només els psiquiatres i psicòlegs poden prevenir el suïcidi» Tot i que els professionals de salut mental s’han d’ocupar del tractament del suïcidi, un cop ha aparegut, la prevenció, com recorda Villar al seu llibre, «és cosa de tots». Ell convida a la implicació de tots els agents per prevenir aquesta realitat.

Els vuit mites del suïcidi: «Qui parla de treure’s la vida ho està contemplant de veritat»

El psicòleg clínic Francisco Villar recull les principals falsedats sobre aquesta problemàtica en el seu llibre ‘Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia' (Herder)

El més llegit